Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Cultura i classe social: qui participa realment en la vida cultural?


  
La idea d’“accés a la cultura” s’ha convertit en un dels grans consensos de les polítiques culturals. Aquest text introdueix un matís que el desestabilitza: l’accés no es distribueix de manera neutra. La classe social continua condicionant qui participa, en què participa i amb quina intensitat. Rellegir-lo avui no és només revisar dades o diagnòstics. És tornar a una pregunta necessària perquè apunta al nucli de la política cultural: fins a quin punt les polítiques públiques han estat capaces de transformar aquestes desigualtats o han contribuït, en part, a reproduir-les. (n. de l'e., 2026)
  
  
Durant dècades, les polítiques culturals han intentat ampliar l’accés de la població a les arts i al patrimoni. L’assaig Culture and Class, de John Holden, planteja que aquest enfocament és insuficient per superar les desigualtats socials. El repte no és només fer que la cultura estigui disponible per a tothom, sinó garantir que la ciutadania pugui participar activament en la seva producció i definició.
  

La galeria com a espai comunitari


  
Les galeries d’art s’han entès tradicionalment com espais de presentació i circulació d’obra. Tanmateix, en els darrers anys s’ha anat consolidant una altra mirada que les situa com a dispositius culturals amb capacitat educativa, comunitària i fins i tot política.
  

Ciutats creatives sota sospita: cultura, sostenibilitat i límits d’un model urbà


  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

Cultura i governança local: construir comunitats sostenibles


  
La sostenibilitat s’ha convertit en un marc central de les polítiques públiques contemporànies. En aquest context, diverses recerques han començat a explorar el paper que poden tenir la cultura i les arts en la construcció de comunitats sostenibles. Un número especial de la revista Culture and Local Governance examina aquesta relació des de diferents perspectives i casos d’estudi.
  

La relació entre cultura i desenvolupament sostenible ha guanyat protagonisme en el debat sobre polítiques públiques durant la darrera dècada.

FabLabs, Els nous "makers, el comú i el públic virtual entre les novetats del mes d'abril al blog LAB

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

Accés cultural escolar i política pública: l’escala real d’un programa sostingut


  
L’informe anual del programa «Anem al teatre» del curs 2011-2012 permet observar amb precisió un tipus d’intervenció cultural sovint poc problematitzada: les polítiques d’accés cultural adreçades a l’escola. Lluny de ser una iniciativa puntual, el document mostra la consolidació d’un dispositiu estable que articula ajuntaments, Diputació i sector cultural amb un objectiu clar: garantir l’accés dels alumnes a experiències escèniques en condicions d’equitat territorial.
  

Creatius després de la crisi: motor econòmic o miratge fràgil?


Un monogràfic acadèmic analitza què passa amb la classe creativa quan l’economia trontolla
  

El número especial «Creatives after the crash», publicat a Cambridge Journal of Regions, Economy and Society (vol. 6, núm. 1, març 2013), examina l’impacte de la crisi econòmica sobre la classe creativa i ofereix una panoràmica plural de diagnòstics i evidències.

La llengua de signes també construeix lectors


  
La relació entre llengua, lectura i inclusió educativa ha estat objecte de debat durant dècades. Un estudi recent mostra que l’ús de la llengua de signes no només facilita la comunicació de les persones sordes, sinó que també contribueix a reforçar l’hàbit lector entre adolescents. La recerca apunta que el domini d’aquesta llengua millora les habilitats d’expressió i afavoreix la inclusió educativa i social
  

La relació entre llengua i lectura és central en qualsevol procés educatiu.

Treball cultural en tensió: precarietat, resistències i nous imaginaris


  
La precarització del treball cultural no és un fenomen recent, però aquest número d’OnCurating ja en traçava un mapa precís fa més d’una dècada. A través de veus del camp artístic i curatorial, el volum descriu un sector que es reconfigura sota lògiques d’inestabilitat i autoexplotació. Llegit avui, el text té valor com a antecedent d’un debat que encara no s’ha resolt, i que sovint ha avançat més en la diagnosi que en la capacitat d’incidir en les condicions materials del sector. (n. de l'e., 2026)
  

  
Un monogràfic internacional reuneix veus crítiques per analitzar com canvien les condicions laborals dels artistes i comissaris en l’ecosistema contemporani.
  
  

Sortir de l’exposició: repensar el format per reconnectar art i societat


 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.