Blogs

Enter a comma separated list of user names.

Públics culturals i decisió institucional


  
L’ampliació de públics s’ha convertit en una prioritat recurrent en el discurs de les institucions culturals. The Road to Results no qüestiona aquesta prioritat, sinó la manera com sovint s’aborda: de forma intuïtiva, fragmentada o oportunista. El que proposa és un gir metodològic: tractar la relació amb els públics com un procés estratègic sostingut, basat en evidència i capaç d’implicar tota l’organització.  
  

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials


   
Durant anys, la digitalització del patrimoni s’ha associat sobretot a la conservació i a la millora de l’accés. Aquest text introdueix un pas més: què implica obrir realment aquests fons i posar-los en circulació. Les experiències que recull apunten cap a una transformació més profunda, en què el patrimoni deixa de ser només objecte de gestió institucional per convertir-se en un recurs compartit. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques patrimonials han assumit les conseqüències d’aquest canvi o continuen operant sota lògiques més tancades. (n. de l'e., 2026)
  
  
El document qüestiona la participació superficial a les xarxes i defensa usos digitals que generin aprenentatge, implicació real i valor públic en el patrimoni cultural
  

Encuentros. Suplement cultural del Diari de Tarragona

Us presentem l’últim número d’«Encuentros», el suplement cultural del diari de Tarragona, una bona publicació d’informació i debat cultural amb entrevistes, articles d’opinió, crítiques d’exposicions, noticies, publicacions, blogs i informacions d’interès per al sector. El suplement inclou també la secció ‘A fondo ¿Qué es un comisario de arte?’ amb entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani on reflexionen i exploren a fons què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. En l’últim «Encuentros» podeu trobar una entrevista al comissari i crític d’art Martí Manen, un article sobre la motivació, orientació i objectius de les estratègies d’internacionalització de la cultura de David Márquez i un reportatge de Déborah Camañes sobre el futur i el prestigi de la crítica d’art contemporani.

Cultura i desenvolupament des de la capacitat col·lectiva


  
Parlar de desenvolupament local acostuma a activar un vocabulari econòmic: ocupació, inversió, competitivitat. Ciudadanía empoderada: cultura y participación para el desarrollo local proposa un desplaçament més profund: entendre el desenvolupament com un procés cultural i participatiu. No com un complement, sinó com el seu nucli. El llibre no ofereix una teoria tancada, sinó un conjunt de reflexions i experiències que qüestionen la manera com s’ha pensat i practicat el desenvolupament des de les polítiques públiques.
  

La tragèdia no és només la caiguda: és el model que la fa possible


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2014 descriuen una davallada sense precedents del sector cultural. El que hi apareix no és només una crisi econòmica, sinó l’efecte acumulat de decisions públiques que han reduït la capacitat de sosteniment del sistema.
  


Autogestió cultural i institucions desbordades


  
La cultura digital ha introduït una manera de relacionar-se basada en la col·laboració, la participació i la manca de jerarquies. La Cultura Localizada como respuesta social a la Red parteix d’una intuïció precisa: aquestes lògiques no s’han quedat en l’àmbit virtual, sinó que han començat a reconfigurar espais físics i pràctiques culturals concretes. L’article proposa llegir aquest desplaçament a través d’un cas: la Tabacalera de Madrid, no com a equipament, sinó com a forma d’organització cultural.
  

Festivals i economia local: intensitat, límits i distribució


  
Els festivals sovint s’invoquen com a motors econòmics locals. L’Estudi de l’impacte econòmic del Canet Rock 2014 permet posar xifres a aquesta afirmació, però també obre una lectura més acurada: què mesuren exactament aquests impactes i com es distribueixen dins el municipi. Més que confirmar una intuïció, el document ofereix una radiografia concreta de com un esdeveniment puntual activa i tensiona l’economia local.
  

Museus de la ciència a Espanya: mirall social més que aparador científic


  
Una anàlisi que revela com el context polític i econòmic condiciona el model, el relat i la funció pública dels museus científics.
  

El treball de Xavier Roigé, publicat a DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science (vol. 3, núm. 1, 2014), examina el desenvolupament recent dels museus de la ciència a España amb una perspectiva que combina anàlisi institucional i lectura sociocultural.

Focs artificial al nostre cervell

Anita Collins explica què és el que passa en el nostre cervell quan escoltem o interpretem música

How playing an instrument benefits your brain - Anita Collins from Women's Federation Europe on Vimeo.

El patrimoni com a sistema econòmic i camp de governança


  
Parlar de patrimoni sovint remet a inventaris, conservació o identitat. L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya introdueix un altre desplaçament: llegir-lo com a sistema econòmic, com a cadena de valor i com a camp d’activitat amb lògiques pròpies. El document no només quantifica, sinó que ordena el sector i en fa visibles les dependències, les concentracions i els marges de creixement. La pregunta que hi ressona no és només què tenim, sinó com funciona i per a qui aquest sistema patrimonial.