Blogs

Enter a comma separated list of user names.

La despesa en cultura dels ajuntaments. Comentaris

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.

Invertir en cultura: debats globals sobre valor, mercat i poder digital


  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

La despesa en cultura dels ajuntaments (2001-2011)


  
La crisi cultural municipal no comença amb la caiguda dels pressupostos, sinó amb un model que es tensiona fins a fer-se insostenible. Aquesta píndola del CERC ho formula amb claredat: el problema no és només quant es gasta, sinó com s’ha construït el sistema.


Mesurar la cultura: entre producció i participació


  
Els grans organismes internacionals han contribuït a construir el llenguatge actual de les polítiques culturals. Aquest text funciona com a porta d’entrada a aquests marcs, on la cultura es vincula a desenvolupament, drets i diversitat. Rellegir-lo avui permet entendre d’on provenen moltes de les idees que estructuren el debat contemporani i, alhora, observar la distància entre aquests marcs globals i la seva traducció efectiva en les polítiques locals. (n. de l'e., 2026)  
 

Hi ha una operació compartida en els dos informes de l’UNESCO que no és només tècnica sinó política: convertir la cultura en un objecte mesurable per poder-la governar. El primer document ho fa des de la producció, intentant quantificar el pes econòmic de les indústries culturals. El segon ho fa des de la ciutadania, preguntant-se com es participa en la vida cultural i com es pot captar aquesta participació. Dos punts d’entrada diferents que acaben trobant-se en una mateixa tensió: la necessitat de dades i la dificultat de no reduir la cultura en el procés.
  

La cultura en risc: entre l'eficiència i l'austeritat

La revista ITEM, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, ha alliberat ara (fins ara només era accessible per als seus associats) aquest article que vaig escriure pels volts de maig de 2012. Les circumstàncies polítiques han variat moltíssim des de llavors però, curiosament, gairebé un any després, l'afectació sobre el món cultural s'ha multiplicat i dona una nova dimensió a coses que deia en aquell moment. Aquí en teniu una presentació-resum i acte seguit l'enllaç amb l'article.

Cultura de Transició (CT)



Hi ha pocs textos que interpel·lin la cultura des d’una pregunta tan directa: fins a quin punt el que anomenem normalitat cultural és el resultat d’un consens construït i sostingut institucionalment. La idea de “cultura de la Transició” apunta precisament aquí, a un marc que ha ordenat durant dècades què es pot dir, com es pot dir i des d’on es legitima. Rellegir aquestes aportacions avui no és tornar a un debat tancat, sinó revisar fins a quin punt les polítiques culturals actuals continuen operant dins d’aquest perímetre o han estat capaces de desbordar-lo.(n. de l'e., 2026)



Dues publicacions clau per repensar críticament la cultura durant la Transició i qüestionar els relats consensuats que han marcat l’art, les institucions i l’imaginari cultural de la democràcia espanyola.
 

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.


 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

Art, educació i mediació: construir context més enllà de l’aula


  
Llegit des d’avui, el llibre té un valor doble. D’una banda, funciona com a document de context sobre l’emergència de les pedagogies culturals i les pràctiques col·laboratives a Catalunya durant la dècada de 2010. De l’altra, anticipa debats que després s’han consolidat dins les polítiques culturals locals: treball transversal, retorn social, drets culturals, ecosistemes d’aprenentatge o governança col·laborativa. (n. de l'e., 2026)
  
  
La relació entre art i educació s’ha resolt des de la visita puntual, el taller esporàdic o la funció pedagògica subordinada als equipaments culturals. TRANS_ART_LABORATORI. Interaccions entre pràctica artística i àmbit educatiu (2011) proposa una altra mirada: entendre aquestes relacions com un procés de mediació, negociació cultural i construcció de context.
  

Cartografies culturals: del mapa com a inventari al mapa com a acció


  
L’article de Santi Martínez Illa i Roser Mendoza Hernández proposa una lectura àmplia de les cartografies culturals en un moment en què les tecnologies digitals transformen profundament la manera de produir, representar i utilitzar la informació cultural. El punt de partida és clar: la cartografia cultural neix vinculada a la necessitat de sistematitzar el coneixement sobre els recursos culturals d’un territori, especialment a partir dels anys noranta, amb l’elaboració d’atles i mapes que funcionaven com a “fotografies fixes” d’una realitat complexa i canviant.
  

Mesurar la cultura: dues arquitectures d’indicadors en tensió


  
Els dos estudis situen la mesura de la cultura en un terreny metodològic que no és neutre ni merament tècnic. Tant el sistema desenvolupat per l’Observatoire de la culture et des communications du Québec com el marc europeu d’ESSnet-Culture parteixen d’una mateixa necessitat: dotar les polítiques culturals d’eines de coneixement comparables i operatives. Ara bé, el punt de partida ja conté una decisió forta: què es considera cultura i, sobretot, què es pot mesurar sense reduir-la.