Blogs

Enter a comma separated list of user names.

La innovació de les espècies de la cultura

Daniela Angelina Jelinčić | Palgrave Pilot

Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat. El sector cultural no se n’escapa. És difícil trobar un document de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Unió Europea o un informe de l’OCDE en què no es mencioni la innovació. En aquest context, Daniela Angelina Jelinčić ha publicat “Innovations in Culture and Development: The Culturinno Effect in Public Policy”.

Mutare: fem-ho!

Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare, una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.

Turisme cultural, un llop amb pell de xai


  
Una reflexió que qüestiona narratives dominants del turisme cultural i proposa entendre’l com a pràctica complexa que no sempre aporta el que promet.
  

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics.

Tuit de la setmana

Una solució col.lectiva: el teatre! Jo somnio en una escola on cada institut tingui teatre! Cal deshinibir els infants. Viuen aïllats dins les pantalles el seu fracàs escolar. Teatre és participació, intel.ligència col.lectiva. #Pennac @LauraLopezG

De la identitat a la pertinença. Per una (nova) cultura republicana

Construir una societat des de la cultura. D'això va aquesta reflexió. Una reflexió oberta, perquè tinc més interrogants que respostes. Un dels eixos de la reflexió passa per preguntar-nos què és cultura. Un segon eix passa per preguntar-nos per què en volem i què en fem, de la cultura. Les respostes que hi donem definiran la societat que construirem en el futur i és que la preeminència de valors ètics o econòmics en les nostres decisions quotidianes és cultural; és cultural escollir entre el model econòmic que proposen Vicenç Navarro o Xavier Sala-Martin; i és també cultural decidir si volem una societat que prioritzi el sentiment de pertinença a partir del reconeixement d'identitats complexes o la "integració" des de l'adscripció a una identitat hegemònica. Finalment un tercer interrogant porta a plantejar-nos quines polítiques públiques en matèria de cultura volem i com volem que incideixin en l'eix social perquè, efectivament, hi ha polítiques liberals i polítiques d'esquerra també en cultura.

Podem celebrar una festa del cinema?

Quan érem petits, anar al cinema era una festa. Fins i tot alguna festa d’aniversari la celebràvem allà. Des de fa uns anys bona part de les sales del territori acullen la Festa del Cinema. Entre el dilluns 7 i el dimecres 9 de maig les sales s’han omplert gràcies a una nova edició. El desembre de 2017 hi van participar 1.633.364 espectadors. Tot va començar el 2009 quan diverses organitzacions van intentar promoure l’assistència al cinema en plena crisi. Per a molta gent, aquest certamen és l’única oportunitat d’anar al cinema al llarg de l’any. Per què? Perquè es pot permetre una entrada. El motiu: el preu, 2’90€. Però avui en dia, podem celebrar una ‘festa del cinema’? Us donem motius pel ‘sí’ i pel ‘no’.

'Territori Contemporani'. Capítol 6

Al sisè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 8 d'abril de 2018, el punt de partida és L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu a Sabadell, un centre cultural municipal dedicat a la producció, difusió i formació artística contemporània.

A Barcelona coneixem Francesc Ruiz, un artista que parteix del llenguatge del còmic i de la investigació de noves narratives per donar lloc a una proposta artística i conceptual que traspassa el marge d'una vinyeta.

El capítol d'avui finalitza al Centre Cultural El Casino de Manresa. Un equipament municipal que promou la vida social, cultural i associativa de la ciutat.

La tàctica de fer-se el verd per vendre més

Toby Miller | Routledge

El ‘rentat verd d’imatge’ és una estratègia d’abús del moviment “verd” per a preservar  i ampliar el mercat, finalment doncs per a vendre més. L’eina bàsica emprada pel seu desenvolupament és el màrqueting, constitueixen costoses i complexes campanyes de publicitat per a fer propaganda enganyosa sobre la percepció de certs productes i serveis, però també de persones.

L’essència de la cultura és l’experiència


  
Una mirada que reivindica que cultura no és un concepte abstracte sinó l’experiència en relació amb el món que ens defineix com a persones i com a societat.
  

El document El valor público de la cultura (Observatorio Vasco de la Cultura, 2018) planteja una reflexió crítica i integrada sobre què significa la cultura com a bé públic.

Euro Cities i l'educació cultural

Euro Cities

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local. La proposta del Culture forum d’Euro Cities, es centra sobretot en el cas de Finlàndia com a exemple d’escola vinculada al teixit cultural local. I posa d’exemple els casos de dues grans ciutats fineses, el de Helsinki i la seva veïna metropolitana, Espoo. En desgranem les conclusions.