Les aixetes per a la creativitat

Kulturaren Euskal Behatokia [2] | Eusko Jaurlaritza [3]

D’on no n’hi ha no en pot rajar. Sense un pressupost no hi ha producció i sense el finançament no arribarem a tenir un pressupost. Així que d’entrada el que és necessari per a qualsevol producció cultural, és una font de diners que ens permeti dur a terme la creació i producció d’obres culturals, com a mínim per poder donar el tret de sortida a la roda de producció i impulsar-la.

L'accés al finançament segueix sent un desafiament important per als sectors culturals i creatius. La Nova Agenda Europea [4] per a la cultura hi fa èmfasi i en la seva dimensió econòmica, es planteja com a objectiu impulsar ecosistemes favorables per a les indústries culturals i creatives, fomentant l'accés al finançament, la capacitat d'innovació, la remuneració justa d'autors i creadors i la cooperació intersectorial. Des de 2016, Europa compta amb un Mecanisme de Garantia del sector cultural i creatiu gestionat pel Fons Europeu d'Inversions, al qual es pot accedir des del programa Europa Creativa, que ha suposat un inici encoratjador i serà objecte de reforç. A més, seguiran analitzant altres instruments com el microfinançament col·lectiva i el finançament privat a partir de patrocinis, fundacions i associacions públic-privades.

Pel proper pressupost de la UE a llarg termini (2021-2027), la Comissió Europea proposa augmentar el finançament d'Europa Creativa [5], el programa de suport a les obres audiovisuals i els sectors cultural i creatiu europeus, fins a una xifra de 1.850 milions d'euros.

Avui en dia hi ha molts exemples on l'administració està explorant nous models per facilitar l'accés al finançament dels sectors culturals i creatius, que es caracteritzen per estar constituïts per microempreses i emprenedors, poc familiaritzats amb les eines empresarials i amb poc temps per poder dedicar-se a les tasques de gestió. L’informe “Modelos de financiación de los sectores culturales y creativos [6]” té com a objectiu aprofundir en el perfil dels sectors culturals i creatius, identificar les seves necessitats de finançament i analitzar els instruments que s'estan aplicant per donar resposta a aquestes necessitats.

Esquema de models de finançament públic

Tipologia d'instruments de finançament segons objectius

Conclusions

Un dels principals problemes dels sectors culturals i creatius és l’accés al finançament, una de les preocupacions que comparteixen totes les institucions europees, com ho ratifiquen els estudis publicats en els últims anys per encàrrec de la Comissió. De la revisió dels estudis més recents i de l'anàlisi de casos, es dedueixen les següents conclusions:

• Cal identificar bé el seu objectiu, els problemes que pretén resoldre i les característiques i necessitats del sector o segment al qual van a anar dirigides, cal conèixer uns trets molt característics i convé valorar els riscos.
   
• Cultura del finançament, coneixement acumulat i entitats públiques i privades amb recorregut que impulsen diversitat de programes de suport a les empreses en totes les seves fases de creixement. Una avaluació de les seves experiències en aquest terreny podria ser de gran ajuda per enfocar noves solucions adreçades específicament als sectors culturals i creatius.
   
• Cal plantejar solucions dirigides a tota la cadena de valor, a totes les etapes del cicle de vida de l'empresa ja tots els perfils d'empresa, és important conèixer la complementarietat dels diferents productes, així com les seves interconnexions per evitar la fragmentació de l'oferta. Fins i tot  la quantitat de possibilitats de finançament pot dificultar que una empresa trobi la més indicada.
   
• Les fórmules més innovadores passen per la creació d'instruments públic-privats com les garanties, en què l'Administració comparteix riscos amb les entitats bancàries i el capital de risc. També amb resultats positius són les aportacions reintegrables, específiques per a les indústries culturals i creatives. Una altra fórmula que no és estrictament financera són els xecs, que s'estan aplicant a Europa i s'ajusten bé a les necessitats de sectors culturals i creatius.
   
• També és aconsellable que les administracions públiques proporcionin un conjunt de mesures combinades de suport i acompanyament als sectors culturals i creatius proporcionant assessorament i formació i generant entorns perquè emprenedors i empreses facin front als seus reptes en les millors condicions possibles.
   
• La valoració dels nous instruments financers és positiva. No obstant, el fet que apareguin noves fórmules de finançament no es tradueix automàticament en un millor accés al finançament. Encara hi ha seriosos problemes en el flux d'informació entre les empreses culturals i creatives i les entitats financeres. En aquest sentit, el paper de pedagogia i intermediació que pot realitzar l'Administració resulta clau per facilitar l'entesa i evitar la asimetria informativa entre ambdues.
   

Per a més informació, podeu consultar el document:
 

PDF      Modelos de financiación de los sectores culturales y creativos [6]

HTML    Modelos de financiación de los sectores culturales y creativos [7]



 

Inicieu sessió  [8]o registreu-vos  [9]per a enviar comentaris