Grans ciutats del món : informe cultura 2014

World Cities Culture Forum [2]

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

L’informe, elaborat pel World Cities Forum, que és una iniciativa de l’alcaldia de Londres en col·laboració de la companyia BOP Consulting, explora les particularitats i singularitats de cada ciutat però fa referència també a diversos aspectes comuns a totes les ciutats analitzades, són els següents:

• La cultura és per a aquestes grans ciutats tant important com les finances o el comerç.

L’ampli ventall de públics (tant residents com turistes) i un teixit empresarial potent (amb capacitat de finançar el mercat artístic) permet a aquestes ciutats assumir uns costos fixos elevats en infraestructures culturals així com en infraestructura ‘tova’ de distribució, gestió o producció de béns i productes culturals. Així mateix, la gran diversitat i dinamisme de les seves poblacions permet a aquestes ciutats sostenir una gran varietat de formes artístiques i convertir-les en hubs mundials de tendències innovadores i coneixement cultural.

• La cultura juga un paper central en totes les seves polítiques i estratègies públiques.

A Nova York, per exemple, la cultura és l’estratègia número 2 en tots els àmbits polítics. La cultura rep ajuts directes però és també un element de suport per a la resta d’àrees i estratègies de governança urbana. I és també un instrument molt important de regeneració urbana en els barris més desafavorits. A Johannesburg s’ha fet un gran esforç de reconstrucció social i comunitària per superar l’apartheid a partir del desenvolupament d’una infraestructura patrimonial que explica la història de tots els pobles sud-africans. A Xangai la cultura es contempla com a font de cohesió en una ciutat que està en un procés de canvi molt important. A Tòquio, la cultura juga en aquests moments un paper important davant els desafiaments plantejats pel terratrèmol de 2011. A Londres i París les indústries creatives suposen un motor de creixement i una font de nova ocupació en uns temps de grans dificultats econòmiques.

• En un mon globalitzat la cultura atorga a aquestes ciutats un atractiu distintiu.

En aquests moments les grans ciutats competeixen entre elles a escala mundial – més que entre altres ciutats dels seus països–, per ser triades com a seus centrals de les grans companyies multinacionals o per acollir grans esdeveniments culturals i esportius internacionals. Cada vegada es relaciona més potencial cultural i èxit econòmic. Així, tant les ciutats que històricament han tingut una oferta cultural potent (Londres, París o Nova York), com aquelles amb economies emergents (Shanghai, Estambul o Sao Paulo), contemplen la cultura com un aspecte vital de la seva força econòmica. I això s’expressa de dues maneres. Una és des del punt de vista de les indústries creatives, que cada vegada juguen un paper més important en les seves economies urbanes. I una altra és com la cultura contribueix a convertir aquestes ciutats en un llocs atractius per als talents més creatius i millor preparats. En una economia del coneixement globalitzada, atreure aquets talents és indicador d’èxit i per aconseguir-ho calen entorns creatius i estimulants. I totes aquestes ciutats són molt conscients del paper que juga la cultura en aquest sentit.

Altres reptes globals als quals s’enfronten totes aquestes metròpolis són: equilibrar modernitat i tradició; mantenir el sentit de tot allò que és local i específic en un món globalitzat; desenvolupar audiències que freqüentin els equipaments culturals i accedeixin a tota l’oferta cultural i, finalment, assegurar que les oportunitats culturals estiguin a l’abast de tots els residents i no només dels més rics o millor connectats.

A continuació l’informe explora les estratègies en matèria de política cultural de cada una d’aquestes ciutats, els reptes específics als quals s’enfronten i les oportunitats de les quals disposa. En el cas de Madrid, per exemple, l’informe destaca el seu ric capital cultural i patrimonial, assenyala que és un dels clústers museístics més importants d’Europa i esmenta també la seva oferta de festivals i atraccions culturals. Així mateix, es fa referència a l’impacte de la recessió econòmica en els pressupostos públics de cultura que ha obligat la ciutat a generar noves iniciatives públic i privades i, segons l’informe, a situar la cultura com a motor dels seu desenvolupament econòmic per tal d’incrementar també el turisme internacional.

PFD World Cities Culture Report 2014 [3]

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris