El cercle virtuós: per què la creativitat i l’educació cultural compta

John Sorrell [2], Paul Roberts [3], Darren Henley [4] | Elliott&Thompson [5]

Llibre que fa una aproximació renovada a l’educació cultural i creativa al Regne Unit. Segons els autors vivim en l’era de la creativitat ja que és part integral de tot el que fem i inspiradora d’innovació i de millora del nostre entorn, els nostres productes, les nostres empreses i la qualitat de les nostres vides. I en aquest context, consideren que tothom ha de tenir dret a una educació cultural de la màxima qualitat pel beneficis i avantatges que aporta tant als individus com a la col·lectivitat, i afirmen que les activitats culturals i una actitud creativa hauria de formar part del dia a dia dels joves pels seus beneficis acadèmics, físics, socials i emocionals. Els autors examinen l’educació en tots els sectors culturals i creatius (patrimoni, arqueologia, arxius, artesania, dansa, disseny, arts digitals, teatre, audiovisual i cinema, galeries, llibreries, literatura, performance, museus, música, poesia i arts visuals) i defensen que l’educació cultural i creativa és massa important per a ser considerada un entreteniment o una matèria extra opcional.

A continuació alguns dels principals arguments de «The virtuous circle : why creativity and cultural education count [6]», són els següents:

• L’educació cultural és vital per millorar la posició del Regne Unit com a nació creativa i gaudir de tots els beneficis socials i empresarials que se’n deriven. Però cal perfilar i definir millor els recorreguts educatius perquè tots els infants puguin accedir a una educació cultural de qualitat i evitar que talents individuals no assoleixin el seu potencial per raons socioeconòmiques  i geogràfiques.

• La creativitat és un valor central de la identitat nacional del Regne Unit i és crucial per al seu desenvolupament econòmic futur. S’ha d’invertir en creativitat per poder competir en el mercat global. El país té un avantatge històric com a nació creativa i és líder mundial en el sector de les indústries creatives però cal establir una bona estratègia per garantir aquest lideratge en el futur. I una bona educació cultural dins el sistema educatiu és decisiva per desenvolupar la creativitat. De la mateixa manera  que l’alfabetització i l’aritmètica, la creativitat ha de ser un objectiu educatiu fonamental que s’ha d’aplicar a totes les matèries i a qualsevol aspecte de l’aprenentatge.

• Tots els infants han de rebre la millor educació cultural. I aquesta educació els ha de proporcionar coneixements sobre el passat cultural, els ha d’ajudar a desenvolupar capacitat de comprensió, comunicació, facultats crítiques i millorar les seves habilitats artístiques i generals, així com proporcionar-los beneficis emocionals i relacionals aplicables a d’altres àrees de les seves vides. Però també són essencials les  interaccions d’alta qualitat amb escoles ben posicionades per assolir nivells alts d’excel·lència i competitivitat. L’educació cultural ha de fomentar habilitats individuals i col·laboratives, connectades als coneixements del passat (amb visites a espais culturals clau) però enfocades en l’exploració del present i del futur, tot això amb l’ajuda de les tecnologies digitals. I assolir els estàndards de qualitat i acadèmics més alts no vol dir que no hagi de ser divertida.

• Els autors aposten per una educació creativa desafiant i inspiradora que consideri a la gent jove de manera plena i no com a simples consumidors o receptors d’aquesta educació. Així mateix, defensen que els beneficis que acumulen els individus tenen un impacte benèfic per al conjunt de la societat ja què una bona educació cultural genera persones més inquisitives,  persistents, imaginatives, disciplinades i col·laboratives,  qualitats essencials de cara al futur. I el resultat seran generacions creadores (no només cercadores) de feina, aspecte essencial per un món tan canviant com l’actual. És per això que l’aprenentatge creatiu necessita ser vist com un objectiu educatiu central en totes les matèries.

• Establir expectatives altes és important per ajudar els infants a assolir tot el seu potencial. Segons els autors, l’evidència demostra que les expectatives dels professors i dels progenitors és una pedra angular per a l’èxit dels alumnes. I l’educació creativa i cultural és importat de cara a arribar a aquestes expectatives perquè poden tenir un impacte molt positiu en l’ambició i la confiança de la gent jove. És important que els pares i mares intentin que l’educació cultural i creativa estigui present de manera natural en tots els aspectes de les vides del infants i joves. Les institucions culturals també tenen una importància vital a l’hora d’afegir amplitud i profunditat a l’experiència escolar en mirar d’ampliar els horitzons dels alumnes especialment en etapes de baixa autoestima com, per exemple, l’adolescència, un període que pot conduir a prendre decisions que limitin posteriorment els objectius educatius dels joves.

• S’han d’establir expectatives altes i reconèixer que les matèries en educació cultural i creativa no són opcions fàcils. Segons els autors, molts estudis demostren que el desenvolupament de capacitats culturals té un impacte molt positiu en l’objectiu acadèmic global. En aquest sentit, argumenten que al Regne Unit s’ha escrit molt sobre la importància de les matèries STEM (science, technology, engineering i mathematics) i els autors donen suport a les matèries STEAM, que afegeix a les Arts.

• Els infants i la gent jove haurien de poder experimentar amb un ampli rang de matèries creatives i culturals. S’han d’establir els nivells mínims que haurien d’assolir els infants a les edats de 7, 11, 16 i 18 anys. Segons els autors, l’adopció d’aquests nivells donaria com a resultat generacions culturalment alfabetitzades i creatives ben preparades per passar a la vida adulta. A més, els directors d’escola han de treballar amb les organitzacions culturals i desenvolupar relacions bidireccionals. I aquest treball ha de complementar i no substituir a l’educació cultural a les escoles.

• Cal un compromís cap a l’excel·lència en educació cultural a escala nacional però amb la plena cooperació dels ens locals. Es necessiten nous models com a ‘hubs’ d’educació musical o disseny que aportin nova energia a l’educació cultural. Segons els autors, algunes universitats ja proporcionen un lideratge cultural visionari en ciutats com Hull i Liverpool. I consideren que aquestes formes de lideratge local ajuden als infants i joves més desafavorits a superar algunes barreres. Els autors defensen que la cultura de qualitat no ha d’estar reservada només a les elits i reclamen un finançament públic el més ampli possible. Consideren imprescindible que autoritats locals, universitats, institucions culturals, Arts Council England i totes les organitzacions vinculades ofereixin el màxim d’oportunitats a la gent jove. I les escoles s’han de situar al centre de tota aquesta xarxa.

El llibre no és un encàrrec de cap departament governamental però parteix de l’anàlisi de tres informes sobre educació cultural i creativa encarregats per diversos ministeris del govern del Regne Unit, en dues etapes diferents. Els autors descriuen ‘orientació i continguts d’aquests informes, reflecteixen els canvis en matèria d’educació creativa durant aquests últims anys i proporcionen una visió de futur.

Podeu consultar també aquests tres informes, són els següents:

PDF «Nurturing creativity in young people: a report to Government to inform future policy [7]» (2006)

PDF «Music education in England [8]» (2011)

PDF «Cultural education in England [9]» (2012)

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [10]

Inicia sessió [11] o registra’t [12] per enviar comentaris