Turismo y patrimonio cultural inmaterial

Organització Mundial del Turisme [2] (OMT)

Primer estudi de l’OMT sobre la relació entre turisme i patrimoni cultural immaterial. S’hi examinen els principals reptes, riscos i oportunitats inherents al desenvolupament turístic associat al patrimoni cultural immaterial. L’estudi aporta mesures concretes d’elaboració, gestió i comercialització de productes turístics basats en aquest patrimoni i analitza diverses actuacions promogudes per administracions públiques, associacions públiques i privades i iniciatives comunitàries. Inclou també casos pràctics de projectes de desenvolupament turístic relacionats amb sis àmbits: artesania i arts visuals, gastronomia, pràctiques socials, rituals i festivitats, música i arts escèniques, tradicions i expressions orals i coneixements i usos relacionats amb la natura. La investigació presta especial atenció a formes innovadores de formular polítiques i a qüestions relacionades amb el desenvolupament comunitari, la planificació, la formació i l’apoderament, el canvi en els actius culturals, les formes de vida tradicionals davant el desenvolupament turístic o els mecanismes de finançament i recolzament governamental. Finalment, s’hi fan recomanacions sobre les mesures que els diversos actors poden adoptar de cara a promoure un desenvolupament turístic sostenible i responsable capaç de salvaguardar els actius del patrimoni cultural immaterial i incorporar-los a les seves polítiques i activitats comercials.

«Turismo y patrimonio cultural inmaterial [3]» defensa que una gestió turística i responsable d’aquest patrimoni viu pot generar noves oportunitats d’ocupació, contribuir a disminuir la pobresa, frenar l’èxode rural entre els joves i cultivar un sentiment d’orgull entre els membres de les comunitats. També defensa que el turisme és un incentiu poderós per conservar i potenciar el patrimoni cultural immaterial ja que els ingressos generats es poden invertir en iniciatives que ajudin a la seva pervivència a llarg termini. L’OMT destaca la fragilitat extrema del patrimoni cultural immaterial i considera que s’ha de gestionar amb molta cautela per tal de garantir-ne la seva supervivència en un món cada vegada més globalitzat. L’organització afirma que només es poden establir aliances genuïnes entre les comunitats i els actors i agents turístics i patrimonials si totes les parts implicades desenvolupen la capacitat d’apreciar i tenir en compte les aspiracions i valors de l’altre. Els actors de turístics han de familiaritzar-se, per tant, amb els conceptes, ideals i pràctiques de gestió del patrimoni cultural i els actors patrimonials han d’esforçar-se per comprendre millor el fenomen complex del turisme i la seva manera d’operar.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [4]

Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris