Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

«Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales [2]» recull les ponències i comunicacions presentades en el simposi internacional organitzat per la Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León. A la ponència marc, Víctor Fernández Blanco, afirma que la crisi econòmica i la responsabilitat social obliguen, més que mai, a mesurar la racionalitat i l’eficiència en la gestió dels recursos de qualsevol institució. El professor de la Universitat d’Oviedo, assegura que avui en dia l’economia proporciona tècniques i mètodes d’avaluació capaces de mesurar els recursos i serveis que procuren les institucions culturals, els quals es caracteritzen pel seu caràcter intangible, emocional i sovint no mercantil.

A la segona sessió, titulada, ‘Metodología i aplicaciones de evaluación de instituciones culturales’, Luis César Herrero Prieto mesura l’eficiència del sistema regional de museus de Castella i Lleó i determina que més de la meitat dels museus de la regió tenen un comportament eficient, sobretot en aquells que es localitzen en entorns urbans i són gestionats pel govern regional o per fundacions autònomes. Per la seva banda, Ilde Rizzo presenta una investigació sobre l’eficiència de les institucions responsables de la preservació i regulació del patrimoni cultural a Sicília. L’autora també analitza el comportament de les agències públiques que presten serveis culturals i conclou que tendeixen a generar més costos que la resta d’institucions, tot i que presenten menys retard en el temps d’execució d’obres o inversions. Per acabar aquesta sessió, Marta Zieba presenta un estudi sobre l’eficiència dels teatres en Alemanya, Suïsa i Àustria i determina que els continguts qualitatius hi tenen una gran influència.

A la tercera sessió, Joan Abellà considera imprescindible reflexionar sobre els objectius i la gestió del talent. El gerent del Museu d’Art Contemporani de Barcelona afirma que el coneixement que resideix en les persones és el factor fonamental per a l’assoliment de l’eficiència i afirma que s’han de formar equips d’alt rendiment intel·lectual, per després col·laborar amb d’altres institucions perquè aquest coneixement s’expandeixi. Abella afegeix que també és fonamental integrar a l’usuari en la gestió i escoltar al receptor. En la mateixa línia, Jesús Cimarro, creu que s’ha de crear un nou model de gestió, ja sigui públic, privat o mixte, que parteixi de la societat i que defensi l’interès públic i del públic. Per al director del Festival de Teatro Clásico de Mérida la clau és el producte i aplicar el criteri bàsic de qualitat empresarial en el sector de la cultura. Per acabar, María del Mar Villafranca Jiménez declara que l’eficiència es recolza en tres suports: el valor del recurs cultural, la visió integral de la gestió i el compromís del gestor i del treballador cultural amb el ciutadà. La directora del Patronato de la Alhambra y el Generalife de Granada, és partidària d’integrar en la gestió la conservació i la preservació del bé cultural, l’entorn i la sostenibilitat de la visita, així com la investigació, el coneixement i la informació, que considera el gran salt qualitatiu dels últims anys.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [3]

Inicia sessió [4] o registra’t [5] per enviar comentaris