museus

ES:museo FR:musée EN:museum

Hi ha cultura sense mediació?

Fanny Serain, François Vaysse, Patrice Chazottes, Elisabeth Caillet (dir.) | L’Harmattan

L’any 1995 Elisabeth Caillet, amb la col·laboració d’Évelyne Lehalle, va publicar un dels textos fundacionals de la mediació cultural. El llibre “À l’approche du Musée: La Médiation culturelle” posava els fonaments d’una disciplina incipient que emergia de la museologia. En aquella publicació, l’autora francesa traçava el recorregut històric de la relació dels museus amb el públic i desenvolupava la manera d’articular un projecte museístic a partir de la mediació. Uns vint anys després, Caillet, juntament amb Fanny Serain, François Vaysse i Patrice Chazottes, ha dirigit i presentat “La Médiation Culturelle: Cinquième roue du carrosse?”.

A la recerca de la dona desapareguda

Jenna C. Ashton [ed.] | MuseumsEtc

Fem un experiment. Què necessitem: alguna cosa per apuntar i mirada de detectiu. Acostem-nos al museu que ens quedi més a prop de casa. Si pot ser, de temàtica artística o històrica. Passegem-nos per les sales i observem amb atenció els materials expositius. La nostra missió és detectar la presència de dones en el discurs museogràfic. Un cop ben repassada l’exposició fem el recompte. Comparem-lo després amb les referències a homes. No ens enganyem. És força probable que ells guanyin per golejada. Podem repetir l’exercici aplicant altres criteris: orientació sexual, raça, classe, etc. I els resultats seran semblants: els homes heterosexuals blancs de classe benestant ens assaltaran a cada racó del museu. A fi de revertir aquesta situació Jenna C. Ashton ha editat “Feminism and Museums: Intervention, Disruption and Change”.

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula “Culture and Local Development: Maximising the impact”.

Avaluació estratègica del CoNCA sobre el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2015-2017)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

La mediació cultural o la "màgia de la traducció". Parlem de canvi climàtic, migracions i salut

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia. La mediació fa possible la màgia de la traducció entre cultures,[1]entre llengües, mirades i maneres d’entendre el món. 

Avui dia sabem que la mediació cultural existeix en tots els espais on es transmet coneixement, i les experiències educatives es viuen a l’escola i als museus, però també als carrers i places, a casa, a l’autobús, a les biblioteques, als centres cívics, als hospitals... Ja sigui en els entorns tradicionals de l’educació i la cultura o en d’altres menys habituals, les estratègies locals de mediació cultural s’orienten a adreçar aspectes com la immigració, el canvi climàtic, les desigualtats i la salut, i esdevenen imprescindibles a l’hora de planificar accions per al benestar a llarg termini de les persones.

Passos cap a l’equitat en cultura i educació

La diversitat és un factor que condiciona diàriament les nostres vides. La contemporaneïtat és canviant i mestissa; totes les persones som diferents i provenim dels orígens més variats. Aquesta diferència intrínseca a la condició humana enriqueix la societat quan la interacció i l’intercanvi de cultures es fa sota condicions d’igualtat; sabem, però, que la realitat és una altra i que les desigualtats són presents en molts àmbits. Què en sabem, de les desigualtats en cultura i educació? Quin és l’estat de la qüestió pel que fa a les polítiques públiques? Quines propostes es plantegen des d’alguns sectors?

«Let me be your guide». Infants i adolescents eduquen i s’eduquen als museus

Com responen els museus als desafiaments que planteja el creixent nombre de sinergies entre cultura i educació? Quines estratègies tenen més èxit a l’hora de formar una ciutadania més creativa, participativa i amb sentit crític? Actualment, és imprescindible el paper de les TIC en la didàctica de les arts?

Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital. Però, com són aquestes persones que decideixen dedicar el seu temps a vagar per un espai expositiu o un monument? Per respondre aquesta pregunta l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) va presentar el passat mes de juny els resultats relatius als museus i centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017).

'Territori contemporani'. Capítol 9

Al novè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 29 d'abril de 2018, comencem a Capellades, més concretament al Museu Molí Paperer. Aquest centre està dedicat a l'estudi del paper i és un testimoni arqueològic del nostre paisatge industrial.

D'altra banda, descobrim l'obra de l'artista Mar Arza, que es construeix amb paraules que no apareixen al diccionari i que inventen mons. No parla, sinó que parallaura, "llaura amb la paraula".