Som. El pols cultural dels municipis de Barcelona

  
Primera quinzena  de maig

Governar la cultura des de les condicions de continuïtat
  
  
  

La primera quinzena de maig mostra una transformació menys visible però cada cop més estructural en les polítiques culturals locals. Bona part de les decisions municipals ja no passen principalment per ampliar programacions o inaugurar equipaments, sinó per assegurar les condicions que permeten que els sistemes culturals continuïn funcionant: estabilitzar usos, garantir marcs jurídics, coordinar actors, protegir patrimonis vulnerables, sostenir relacions territorials o reconnectar institucions culturals amb altres serveis públics.

La cultura municipal apareix aquí com una realitat profundament interdependent. Biblioteques que necessiten acords de titularitat per continuar existint, festivals que funcionen com a estructures comunitàries permanents, museus que entren dins polítiques de salut, equipaments que redefineixen normes d’accés o municipis que comparteixen escales culturals més enllà dels seus límits administratius.

Més que una etapa d’expansió, el que emergeix és una cultura local administrativament mediada, territorialment connectada i sostinguda sobre infraestructures materials, jurídiques i comunitàries cada cop més complexes.
  
  

Santa Perpètua concentra la política cultural en un únic sistema de gestió

Santa Perpètua de Mogoda ha tret a licitació la gestió integral de la programació cultural professional sota la marca “Efímera”. El contracte incorpora contractació artística, producció, comunicació, coordinació tècnica, desenvolupament de públics i gestió d’espais municipals. El moviment no consisteix només a externalitzar serveis. La política cultural queda organitzada dins un únic dispositiu capaç de coordinar identitat pública, funcionament quotidià i circulació cultural. El plec es converteix així en una peça central de governança municipal. cultura21 [2] (11 de maig de 2026)
  

El Vallès Oriental assaja una escala cultural compartida

Fira Terres, la coordinació dins Dansa Metropolitana i diverses iniciatives vinculades a l’economia cooperativa cultural consoliden noves formes de treball compartit entre municipis del Vallès Oriental. Granollers, les Franqueses i Canovelles articulen programació, circulació i capacitats organitzatives més enllà de les fronteres administratives tradicionals. El cas apunta a l’aparició d’escales culturals intermèdies en territoris metropolitans fragmentats, on la centralitat cultural ja no depèn exclusivament d’una sola ciutat. somGranollers [3] (14 de  maig 2026)
  

El Museu de Manresa modifica una estructura històrica de representació

Anna Comas serà la primera dona que dirigirà el Museu de Manresa. El relleu coincideix amb processos de revisió funcional dins molts museus territorials, que incorporen mediació, participació cultural i treball comunitari més enllà de la conservació patrimonial. El canvi no és només institucional. També reflecteix transformacions en la manera d’entendre el paper públic dels equipaments museístics locals. Nacio Digital [4] (15 de maig de 2026)
  

Vic protegeix cultura popular a través d’instruments patrimonials

Vic ha iniciat el procediment per declarar els Gegants i el Cap de Llúpia Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) després de la petició presentada per la colla gegantera. La declaració activa mecanismes municipals de conservació i restauració i trasllada pràctiques festives dins dispositius jurídics de protecció patrimonial. El moviment respon també a una preocupació més àmplia sobre la fragilitat material i organitzativa de moltes estructures de cultura popular. Nacio Digital [5] (13 de maig 2026)
  

Vilassar redefineix les condicions d’accés als equipaments culturals

La comissió redactora del Reglament d’Usos del Teatre Ateneu i la Sala Cultural Maria Roser Carrau haurà de fixar criteris d’accés, prioritats d’ús i condicions econòmiques dels principals espais culturals municipals. El debat no és només tècnic. Té a veure amb la manera com els municipis administren escassetats, pressions d’ús i equilibris entre sostenibilitat econòmica i funció comunitària dels equipaments. Ajuntament de Vilassar de Mar [6] (18 de maig 2026)
  

Sant Feliu converteix una troballa arqueològica en debat sobre memòria urbana

La descoberta del pou de Sant Pere durant les obres de la plaça de la Vila ha activat a Sant Feliu de Llobregat discussions sobre els mecanismes de preservació i interpretació del patrimoni local. Les propostes no se centren només en conservar restes físiques, sinó en construir espais estables de divulgació pública i participació ciutadana. El patrimoni apareix així com una infraestructura de memòria col·lectiva vinculada als usos contemporanis de la ciutat. Fet a Sant Feliu [7] (7 de maig 2026)
  

L’Hospitalet reconnecta patrimoni industrial i relat urbà

El nou director del Museu de L’Hospitalet ha proposat ampliar els elements protegits dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) i impulsar una futura seu museística vinculada a la memòria obrera i industrial. El projecte intenta reconnectar patrimoni, migracions i història urbana dins una ciutat profundament transformada per la industrialització i la densificació metropolitana. Catalunya Metropolitana [8] (9 de maig 2026)
  

El retaule de Toudell reapareix quan el risc de pèrdua ja és imminent

Viladecavalls i Terrassa han demanat a la Generalitat que exerceixi el dret de tanteig i retracte després de la venda en subhasta del retaule gòtic de Santa Maria de Toudell. El cas evidencia les dificultats de moltes administracions locals per actuar preventivament sobre patrimoni dispers o privat abans que entri al mercat. La intervenció institucional arriba quan el conflicte patrimonial ja és visible. El Punt Avui [9] (4 de maig 2026)
  

Cerdanyola utilitza l’adquisició patrimonial per consolidar relat de ciutat

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha adquirit un conjunt de vitralls modernistes vinculats a Eduard Maria Balcells que fins ara es trobaven en dipòsit al Museu d’Art de Cerdanyola. La compra amplia el patrimoni municipal i reforça el modernisme com a eix cultural de ciutat. L’adquisició funciona també com una operació de consolidació simbòlica i institucional del relat patrimonial local. Cerdanyola [10] (6 de maig 2026)
  

ARTOT converteix Sant Hipòlit en una infraestructura escènica distribuïda

El festival ARTOT celebra vint anys articulant una xarxa temporal de tretze espais escènics dins un municipi de menys d’un quilòmetre quadrat. Carrers, places, equipaments i comerços funcionen durant dies com un únic ecosistema cultural compartit. Amb “Les Prèvies”, el festival amplia encara més la seva presència territorial i comunitària. El poble deixa de actuar només com a contenidor d’activitats i passa a funcionar com una infraestructura cultural distribuïda. Més Osona [11] (14 de maig 2026)
  

El tancament de la Biblioteca Central exposa la fragilitat dels equipaments de Cerdanyola

Els problemes estructurals de la Biblioteca Central de Cerdanyola han reobert el debat sobre manteniment i planificació dels equipaments culturals municipals. La situació reactiva també discussions sobre altres espais tancats o degradats de la ciutat. La biblioteca apareix aquí com una infraestructura quotidiana de lectura, estudi i cohesió comunitària que condiciona usos socials molt més amplis que els estrictament culturals. Cerdanyola [12] (12 de maig 2026)
  

Sant Cugat converteix la burocràcia urbana en conflicte cultural

La plataforma Cultura al Carrer, formada per més de setanta entitats de Sant Cugat del Vallès, s’ha mobilitzat contra les restriccions municipals vinculades a activitats culturals a l’espai públic. Les crítiques se centren en permisos, limitacions horàries i dificultats administratives. El conflicte mostra fins a quin punt les pràctiques culturals comunitàries depenen cada cop més de dispositius tècnics i normatius de regulació urbana.  elCugatenc [13] (12 maig de 2026)
  

Sant Joan Despí utilitza la cultura popular per reconstruir continuïtats associatives

Una quinzena d’entitats de Sant Joan Despí preparen la primera edició d’un seguici festiu amb voluntat de convertir-lo en una Una quinzena d’entitats preparen el primer seguici festiu estable de Sant Joan Despí després de converses amb el consistori. El projecte neix en un context de preocupació pel debilitament del relleu generacional i la pèrdua de continuïtat en entitats històriques. Paral·lelament, l’Ajuntament ha renovat convenis amb 76 entitats locals. La cultura popular apareix aquí com una estructura de transmissió simbòlica i reconstrucció de pertinença en contextos metropolitans canviants. El Punt Avui [14] (2 maig 2026) El Punt Avui [15] (2 maig 2026b)
  

Montornès ajorna l’Illa Cultural mentre prioritza infraestructures socials

El projecte de l’Illa Cultural al voltant del teatre Margarida Xirgu queda aturat per manca de finançament mentre Montornès del Vallès accelera habitatge assequible, equipaments socials i el nou mercat municipal. La situació fa visibles jerarquies materials molt concretes dins les prioritats municipals. La cultura continua present dins les estratègies urbanes, però subordinada a pressions socials i residencials més immediates. El Punt Avui [16] (12 maig 2026)
  

El Museu Episcopal de Vic desplaça el focus cap al treball territorial

Lídia Fàbregas assumirà la direcció del Museu Episcopal de Vic després de la jubilació d’Oriol Picas. Procedent del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, arriba amb experiència en xarxes museístiques territorials i cooperació entre equipaments. El museu intenta reforçar simultàniament projecció nacional, treball territorial i funció comunitària dins un sistema museístic en transformació. El Punt Avui [17] (8 maig 2026)
  

Sant Pol assegura jurídicament la continuïtat de la biblioteca municipal

L’usdefruit de Can Coromines durant vint-i-cinc anys més permetrà garantir la continuïtat de la biblioteca municipal de Sant Pol de Mar en un edifici fins ara privat. L’acord facilita reformes, ampliacions i accés a subvencions públiques. També integra nous fons vinculats a la memòria local en coordinació amb l’Arxiu Municipal. La biblioteca es consolida així com un equipament híbrid de lectura, patrimoni documental i memòria comunitària. El Punt Avui [18] (8 de maig de 2026)
  

Sitges incorpora els museus dins les polítiques locals de cures

Els Museus de Sitges i el CAP de Sitges han impulsat un projecte pilot que integra activitats patrimonials dins estratègies de salut comunitària dirigides a persones grans. Visites, tallers i espais de conversa passen a formar part de dispositius locals contra la solitud no desitjada. El moviment desplaça la funció tradicional del museu i l’incorpora dins una ecologia més àmplia de cures, benestar i relació social. Eixdiari [19] (15 de maig 2026)
  
  
  

La quinzena deixa entreveure una mutació important en les polítiques culturals locals. La cultura municipal ja no funciona només com un sector específic de programació o equipaments. Depèn cada cop més de sistemes compartits de coordinació, estabilització jurídica, sosteniment material i interdependència institucional.

Molts municipis governen avui la cultura a través de convenis, reglaments, titularitats, xarxes territorials, estructures de manteniment o dispositius de cooperació entre serveis. El centre de gravetat es desplaça progressivament des de l’activitat cultural cap a les condicions que en fan possible la continuïtat.

El debat de fons ja no és només quina cultura volen impulsar els municipis. També quines infraestructures socials, jurídiques i comunitàries necessiten perquè aquesta cultura encara es pugui sostenir.