Els meus millors consells, de Clàudia Rius

Volem dedicar els consells del mes de maig a indagar sobre la comunicació com a eina per connectar, interpretar i donar sentit a allò que fem.

Per a fer-ho, comptem amb la veu de la Clàudia Rius, periodista cultural, que ens proposa anar més enllà de la simple transmissió d’informació per construir relats que siguin accessibles i alhora rigorosos. Al mateix temps, posa l’accent en la importància d’humanitzar el contingut, situant les persones i les seves històries al centre, tot connectant la cultura i les idees amb la vida quotidiana. 
 

Clàudia Rius Llorens [2] (Capellades, 1994) és periodista cultural, directora del pòdcast La contracoberta [3] de l’editorial Barcino i col·laboradora de mitjans com el Diari Ara, El País, La Ser, Núvol [4] o Jornal.cat [5].

Ha sigut directora de comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2021-2024) i redactora en cap de Núvol, mitjà digital de cultura (2014-2021). Ha creat projectes per normalitzar el català en el món digital, com el pòdcast Gent de Merda [6] o la plataforma Canal Malaia [7].

Actualment treballa com a autònoma, fent projectes comunicatius diversos lligats a la cultura.

Escolto: 

Dos discs que han sortit aquest any i que m’encanten. Sant Domingo forever (Halley Records) de la mallorquina Maria Jaume, que agafa els sons de la música popular de la seva terra i els barreja amb ritmes pop actuals, i Descasada (Microscopi), de la barcelonina Magalí Sare, que ha fet una investigació de més de tres anys sobre cançons d'arreu del món que parlen de la dona i, sobretot, de l'experiència imposada del matrimoni.

Llegeixo:

Un llibre que vaig llegir per primer cop fa uns mesos i em va fascinar és Josafat [8], de Prudenci Bertrana. Edicions de la Ela Geminada [9] n’ha fet una reedició pel 120è aniversari (em van demanar col·laborar-hi amb un epíleg), i l’obra em va apassionar. També vull recomanar l'edició de L'auca del senyor Esteve [10] de Santiago Rusiñol que ha reeditat l'Editorial Barcino. El tema del pare negociant i el fill amb aspiracions artístiques no passa mai de moda. És igual quan el llegim, "L'auca" és un gran llibre i aquesta nova edició val molt la pena!

Algú que trobo molt interessant: 

Hi ha moltíssima gent fent bona feina en l’àmbit cultural. Una veu (o una ment) que crec que destaca és la del Sebastià Portell [11], escriptor i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [12] Una persona intel·ligent i ponderada que tenim sort que remi a favor de la literatura dels Països Catalans.

Seguiu aquestes organitzacions:

En la pregunta anterior he destacat l’AELC, ara m’agradaria canviar d’àmbit i destacar la feina de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya [13]. Una xarxa que dinamitza i visibilitza l’art que tenim la sort de tenir repartit per tot el territori, amb museus magnífics que ens parlen de bellesa i de pòsit cultural.

Quins creus que són els reptes actuals de la cultura?

Per a mi, el repte de la cultura és que ha d'incloure tothom alhora que ha de mantenir la transmissió de la singularitat pròpia. És a dir, hem de tenir una cultura oberta, en transformació, on tothom s'hi pugui sumar, i alhora, continuar traspassant un llegat català de generacions i generacions, que juga en desavantatge perquè té un estat en contra. La llengua catalana té un rol molt important en aquest repte.

Què destacaries de la teva feina?

Soc periodista autònoma. El millor de la meva feina és l'aprenentatge constant: cada projecte que faig m'atansa a temes nous i em permet reflexionar i descobrir coses constantment. Soc una persona molt curiosa i aquest dinamisme em fa feliç. Ara, per exemple, faig el pòdcast La Contracoberta [3] de clàssics de la literatura catalana (Premi Muriel Casals 2026) i cada conversa sobre autors de la nostra literatura la rebo com una classe magistral i em fa sentir molt privilegiada.

Això em manté desperta a la nit:

El mateix que he contestat en la pregunta dels reptes de la cultura. La unió entre l'universal i el particular a casa nostra i al món, com afrontar una expansió sense perdre's, com les cultures territorials i concretes poden sobreviure a la uniformització de la globalització.

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

Jo em desperto cada dia i poso el cor en allò que crec que val la pena, i això, per a mi, ja és important, però és una importància petita i individual. M'agradaria que la meva feina també tingués un valor col·lectiu, però això no ho puc dir jo; cal preguntar-ho als altres.

Què destacaries d’Interacció?

Una reflexió que recordo és la de l'article "Quan ningú ens busca. Cultura, comunicació i sentit en temps d'algoritmes." [14] Crec que tots els que ens dediquem a la cultura i, específicament, a la comunicació cultural, ens preguntem sovint si el que fem serveix d'alguna cosa, si realment hi ha algú a l'altra banda a qui li importin els nostres continguts. M'agrada l'enfocament que va fer Interacció en aquest article, la voluntat de no rendir-se davant l'allau de veus que criden i omplen cada racó comunicatiu possible.

_____________________________________________________________________