#Som311 · El pols cultural dels municipis de Barcelona

  
Segona quinzena de març
  
  

La cultura municipal s’ha mogut aquesta quinzena sobretot a través d’operacions de consolidació, adaptació i posada en ús. Més que grans anuncis, el que observem és una activitat sostinguda sobre allò que ja existeix: patrimoni que es restaura o es redefineix, equipaments que es regulen o es projecten, espais que es reactiven i pràctiques culturals que es mantenen actives des de l’educació, la memòria o la vida associativa. El conjunt dibuixa una política cultural local que sovint avança menys per expansió que per la revisió del que ja té en marxa.
  
   

1. Transformació patrimonial en equipament actiu  
  
   

Olèrdola culmina la restauració del castell i n’obre la visita pública

El Castell d’Olèrdola ha finalitzat un procés de restauració en tres fases (excavació arqueològica, consolidació i adequació) que ha permès recuperar estructures i fer visitable el conjunt. L’actuació, impulsada pel Departament de Cultura, incorpora el recinte al circuit de patrimoni accessible. El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat jornades de portes obertes amb visites guiades i activitats de divulgació. La intervenció reforça el pas de la conservació a l’ús públic del jaciment. Eixdiari [2] (29 març 2026)
  

Vilassar de Mar rehabilita una masia històrica per destinar-la a equipament juvenil

L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha impulsat la rehabilitació de Can Gabernet, una casa de pagès de més de dos segles, amb un projecte executiu redactat per la Diputació de Barcelona. L’actuació convertirà l’edifici en un equipament municipal orientat a activitats juvenils i usos comunitaris. El projecte preveu millores d’accessibilitat, seguretat i eficiència energètica, mantenint els elements essencials de l’immoble. El cas exemplifica una línia habitual als municipis: reutilitzar patrimoni construït per donar-li nous usos socials. El Nacional [3] (19 març 2026)
  

Sitges presenta els resultats de l’estudi del subsol del santuari del Vinyet

L’Ajuntament de Sitges ha presentat les conclusions de l’estudi del subsol del santuari del Vinyet. L’anàlisi aporta informació sobre l’evolució històrica del conjunt i amplia el coneixement del seu valor patrimonial. Els resultats es vinculen a les actuacions municipals de recerca i conservació. La intervenció reforça el coneixement sobre el conjunt. Eixdiari [4] (29 març 2026)
  

El Prat de Llobregat aprova la creació d’un nou museu municipal

El ple municipal del Prat ha aprovat la creació d’un nou museu municipal. L’equipament es planteja com un espai per conservar i difondre el patrimoni local. L’acord defineix l’inici del projecte i les seves línies bàsiques. La decisió incorpora aquest àmbit a la xarxa cultural municipal. Metropoli abierta [5] (27 març 2026)
  
      

2. Sosteniment i governança d’equipaments culturals 
  
    

Sant Andreu de la Barca prorroga el conveni amb la Diputació per garantir la biblioteca

El ple municipal ha aprovat la pròrroga del conveni amb la Diputació de Barcelona per mantenir la Biblioteca Aigüestoses dins la Xarxa de Biblioteques Municipals. L’acord assegura serveis, suport tècnic i estàndards de funcionament. La vigència s’estén quatre anys, fins al 2030. La notícia recorda que una part central de la política cultural local passa per garantir continuïtats institucionals. Ràdio Sant Andreu  [6](27 març de 2026)
  

Manresa obre concurs per a la direcció del Museu del Barroc de Catalunya

L’Ajuntament de Manresa ha convocat el concurs públic per seleccionar la direcció del Museu de Manresa – Museu del Barroc de Catalunya. El procés estableix requisits professionals i la presentació d’un projecte de gestió. La convocatòria fixa les condicions d’accés al lideratge de l’equipament i emmarca una decisió sobre orientació i governança. Cultura21 [7] (26 març 2026)
  

Cornellà impulsa un pla d’accessibilitat al Museu Palau Mercader

L’Ajuntament de Cornellà ha posat en marxa un pla d’accessibilitat al Museu Palau Mercader. El projecte inclou mesures per eliminar barreres físiques i millorar la comprensió dels continguts. L’actuació s’emmarca en la política municipal d’accessibilitat universal. L’accessibilitat hi apareix com a criteri de funcionament. Diari de la Discapacitat [8] (29 març 2026)  
  
   

3. Activació del teixit cultural i comunitari  
  
   

Vacarisses impulsa un viver d’entitats culturals en un espai municipal

L’Ajuntament de Vacarisses ha presentat el projecte per crear un viver d’entitats culturals. L’espai es concep com un lloc compartit amb recursos per a iniciatives locals. El projecte s’inscriu en una estratègia de dinamització econòmica i social. La proposta posa el focus en les condicions que necessita el teixit cultural per sostenir-se. Món Terrassa [9] (23 març 2026)
  

El Prat blinda els actes de cultura popular de la festa major amb entitats

L’Ajuntament del Prat i les entitats de cultura popular han acordat protegir els actes i espais de la festa major. L’acord estableix criteris compartits per garantir el desenvolupament de les activitats. La mesura reforça la coordinació entre administració i entitats. La cultura popular hi apareix com un àmbit que també es governa i es pacta. Delta Llobregat [10] (23 març 2026)
  

Mollet impulsa una guia d’entitats de cultura popular des del Consell d’Infants

El Consell d’Infants de Mollet ha proposat crear una guia d’entitats de cultura popular. La iniciativa recull la participació infantil en la identificació del teixit cultural local. La proposta es traslladarà a l’Ajuntament per a la seva valoració. El projecte reforça el reconeixement del teixit cultural local des de la mirada dels infants. Som Mollet [11] (29 març 2026)
  
     

4. Pràctiques culturals, educatives i producció  
  
   

El Prat de Llobregat activa un projecte educatiu amb l’Escola d’Arts en Viu 

L’Ajuntament del Prat impulsa el projecte “Pregunta” amb alumnat de l’Escola d’Arts en Viu. La iniciativa es basa en un procés creatiu a partir de preguntes formulades pels estudiants. El projecte es desenvolupa amb equips docents. L’acció reforça la connexió entre pràctica artística i context educatiu. El Llobregat [12] (24 març 2026)
  

Igualada consolida un fons de memòria ciutadana des de la biblioteca pública

La Biblioteca Central d’Igualada commemora els 25 anys de la Biblioteca de la Memòria. El projecte recull experiències personals aportades per la ciutadania en diversos formats. El fons inclou 135 documents. La biblioteca impulsa activitats que generen nous continguts i en permeten la consulta pública. La iniciativa amplia la funció de la biblioteca com a espai de memòria compartida. La Veu de l'Anoia [13](29 març 2026)
  

L’Hospitalet acull una trobada d’esbarts per promoure la dansa catalana

Esbarts del Baix Llobregat i Barcelona s’han reunit a L’Hospitalet en una trobada de dansa catalana. L’activitat ha inclòs actuacions i espais de relació entre grups. La iniciativa reforça la visibilitat de la dansa tradicional. L’esdeveniment connecta entitats i pràctiques del territori. L'Hdigital  [14](22 març 2026)
  

Sabadell visibilitza un estudi artístic en una nau industrial reconvertida

Els artistes Tom Carr i Carme Miquel han obert el seu estudi de Can Feu, una antiga fàbrica tèxtil adaptada com a espai de creació. L’estudi combina diferents zones de treball i s’ha adequat a les necessitats de producció. L’espai acull activitats de docència i difusió. El cas dona visibilitat als espais de treball i producció artística del municipi. Diari de Sabadell [15] (29 març 2026)
  

Museu de les Aigües programa activitats pel Dia Mundial de l’Aigua

El Museu de les Aigües ha organitzat una programació especial pel Dia Mundial de l’Aigua. Les activitats inclouen visites i propostes divulgatives. El programa apropa continguts relacionats amb l’aigua. L’acció mostra com certes efemèrides continuen funcionant com a dispositius d’activació cultural. El Nacional [16] (20 març 2026)  
   

5. Discursos i marcs de lectura  
  
   

Quan l’art públic deixa de ser només una obra

A Castelldefels, la intervenció d’una escultura de Lorenzo Quinn poques hores després de la seva instal·lació ha obert un debat suggeridor sobre els límits i les derives de l’art públic. Més enllà de la condemna immediata, alguns comentaris han llegit les taques vermelles i la inscripció “fin” com una possible crítica al model urbanístic, a la destrucció ambiental o a conflictes vinculats a la terra i l’espoli. El cas mostra fins a quin punt una obra al carrer no controla del tot el seu sentit un cop entra en relació amb l’espai públic, els conflictes del context i les lectures que hi projecta la ciutadania. El Punt Avui [17] (26 març 2026)
  
  

Recuperar un riu també és transformar-ne els usos

La recuperació del Besòs, d’un riu degradat i contaminat a espai ecològic, social i cultural, reapareix com una demostració poc menor del que poden fer les polítiques públiques sostingudes en el temps. El text recorda fins a quin punt la regeneració ambiental també transforma els usos, les percepcions i la relació quotidiana amb el territori. En aquest cas, a més, la recuperació no només ha restituït vida natural i espai de passeig, sinó que també ha obert lloc per a noves pràctiques culturals, amb el BesArt convertint la ribera en un gran corredor d’art urbà. Una transformació que convida a pensar la cultura no només com a programació, sinó també com a capa activa de la regeneració urbana. Ara [18] (22 març 2026)
  
  

La quinzena confirma una idea cada vegada més visible als municipis: bona part de la política cultural local es juga menys en l’anunci que en la capacitat de sostenir, adaptar i activar. Entre patrimoni, equipaments, teixit i pràctiques, el que apareix és una cultura pública que no es construeix només en els projectes visibles, sinó també en les decisions que en sostenen la continuïtat.

I sovint és aquí, en aquestes decisions discretes,  on es defineix què es manté, què es transforma i qui hi pot accedir.