#Compartim. Direcció, concursos i governança cultural

 
Els darrers mesos han situat les direccions d'institucions culturals al centre del debat públic: concursos qüestionats, mandats no renovats, compatibilitats discutides i projectes que reclamen continuïtat més enllà de les solucions jurídiques. Lluny de ser episodis aïllats, aquests casos apunten a una qüestió estructural: com es governen les institucions culturals públiques i com es construeix, o s'erosiona,  la seva legitimitat.

Aquest #compartim proposa llegir diversos conflictes recents no des de les persones que ocupen els càrrecs, sinó des de les regles del joc: procediments, criteris, equilibris polítics i marcs de decisió que condicionen els projectes culturals, també a escala municipal. La pregunta de fons no és qui dirigeix, sinó sota quines condicions es pot sostenir un projecte cultural amb autonomia, confiança i recorregut.

Quan el concurs perd legitimitat: procediment, criteris i confiança
  

Comunicat públic sobre el concurs de direcció del Museu del Disseny (DHUB)

La Plataforma d’Arts Visuals i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya, 15 de desembre de 2025

El sector de les arts visuals i de la museologia ha demanat la suspensió del concurs per a la nova direcció del Museu del Disseny de Barcelona en considerar que les bases vulneren el Codi de Bones Pràctiques i no garanteixen transparència ni lliure concurrència. Les entitats professionals assenyalen l'absència d'expertesa independent a la comissió de valoració, la manca d'un barem clar, la no exigència inicial d'un projecte i criteris formatius poc definits.

Tot i que l'Icub defensa l'adequació legal del procediment, el conflicte posa de manifest una fractura rellevant: el compliment normatiu no ha estat suficient per generar confiança sectorial. El debat no se centra tant en la legalitat del concurs com en la seva legitimitat percebuda, amb implicacions directes sobre l'autonomia futura de la institució i la credibilitat del projecte que n'hauria de sortir.

Pistes per als municipis

Els concursos de direcció no són només mecanismes de selecció, sinó instruments de construcció de legitimitat pública. Quan els procediments compleixen la llei però ignoren els codis consensuats pel sector, el conflicte no és un accident: és previsible. Pensar els concursos com a simples tràmits administratius pot debilitar les institucions abans fins i tot que comenci el mandat, especialment quan es tracta d'equipaments amb una alta càrrega simbòlica i relacional.

Llegiu l’article complet: paac [2]
  
  

Direccions amb data de caducitat: límits i continuïtats als teatres públics
  

De la direcció dels teatres públics i els seus límits

Santi Fondevila, 26 de gener de 2026

El final del mandat de Carme Portaceli al Teatre Nacional de Catalunya obre un debat més ampli sobre el model de direcció dels teatres públics: la durada dels mandats, els criteris de renovació i la capacitat dels concursos per valorar projectes artístics i institucionals complexos. El panorama català mostra una combinació de concursos periòdics, direccions prolongades sense concurs i nomenaments directes. La comparació amb models europeus evidencia diferències significatives en estabilitat, autonomia i concepció del lideratge cultural, posant en qüestió fins a quin punt els mecanismes actuals afavoreixen projectes amb recorregut i ambició a mitjà termini.

Pistes per als municipis 

Als municipis, el debat sobre les direccions teatrals sol aparèixer com una qüestió de persones, però el fons és estructural: quin temps necessita un projecte per consolidar-se? L'estabilitat pot afavorir coherència i profunditat, però només si va acompanyada de mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes. Pensar els mandats i les renovacions com a part d'una estratègia cultural, i no només com una obligació legal, permet sortir de la lògica del relleu permanent i reforçar projectes connectats amb el territori.

Llegiu l’article complet: entreacte [3]
  
  

Garantir continuïtats més enllà de la resolució jurídica
  

L'equip de l'Antic Teatre reclama un conveni a l'Ajuntament i la Generalitat que confirmi la continuïtat del projecte artístic

Redacció, 22 de gener de 2026

L'equip de l’Antic Teatre reclama la formalització de convenis que garanteixin la continuïtat del projecte artístic i de l'equip que l'ha sostingut durant més de vint anys. Tot i els avenços administratius (expropiació i compra de l’immoble), el manifest alerta que aquestes decisions no asseguren per si soles estabilitat ni autonomia artística. 

El cas posa en relleu la distància entre resoldre una qüestió patrimonial i consolidar un projecte cultural de base, arrelat al territori i a una comunitat artística concreta.

Pistes per als municipis

Garantir un espai no és el mateix que garantir un projecte. Pensar els convenis com a instruments polítics, i no només administratius, permet reconèixer trajectòries, evitar precaritzacions encobertes i reforçar una governança cultural que no gestioni només infraestructures, sinó també sabers acumulats i relacions de confiança.

Llegiu l’article complet: directa.cat [4]
  
  

Per tancar: altres mirades sobre la vida cultural

Aquestes setmanes també hem llegit textos que, des d'altres registres, interpel·len indirectament les polítiques culturals locals perquè posen el focus en com la cultura es viu, s'experimenta i es comparteix més enllà de les estructures institucionals.
  
  

Neix Enten(i)ment, un nou espai radiofònic dedicat a la salut mental per abordar-la obertament / solsonafm, 22 de gener de 2026

L'estrena d’Enten(i)ment durant el Carnaval de Solsona utilitza l'espai festiu per legitimar un discurs sobre salut mental sovint absent de l'esfera pública. El projecte posa en diàleg cultura popular i benestar emocional, llegint la cultura local com a infraestructura relacional capaç d'activar debats socials sense desconnectar-los de la vida quotidiana.  Solsona FM [5]
  

Oci higienitzat / Damià Bardera, 29 de gener de 2026

Un altre text analitza les anomenades “festes sanes” com a símptoma d'una cultura que tendeix a eliminar el risc, l'excés i la incomoditat també de l'oci. La crítica no se centra en els hàbits, sinó en el tipus d'experiència cultural que promou un oci excessivament regulat, una qüestió que interpel·la directament les polítiques culturals locals. nuvol [6]
  
  

Els relleus en direccions culturals no són episodis neutres ni merament administratius. Són moments en què es decideix quin marge d'autonomia tenen els projectes, quina confiança s'atorga als equips professionals i com es construeix la legitimitat institucional. Quan els concursos es debiliten, les continuïtats es gestionen amb opacitat o els projectes queden pendents de solucions jurídiques sense garanties polítiques, el conflicte no és un accident sinó un símptoma.

Per al món municipal, el repte no és només fer relleus "correctes", sinó assumir que cada decisió sobre direccions, mandats i governança construeix, o erosiona,  la capacitat de les institucions culturals per sostenir projectes amb sentit a llarg termini. La pregunta final, per tant, no és només qui dirigeix, sinó quin tipus d'institucions volem sostenir, quina idea de cultura pública hi projectem i sota quines regles del joc estem disposats a assumir-ne les conseqüències.

 _____________________________________________________________________________________________________