Quan la cultura ha de competir amb la ciutat que tens al costat

  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Vicenç dels Horts no parteix de la manca ni de la dispersió. Parteix d’una condició més profunda: una ciutat metropolitana amb desigualtats internes, pressió externa i una cultura que ha de demostrar el seu paper en un ecosistema urbà competitiu.

El Pla d’Acció Cultural de Sant Vicenç dels Horts s’inscriu en un context que no és menor: un municipi de prop de 30.000 habitants, integrat a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una estructura urbana complexa i una realitat social diversa. Aquesta posició territorial ho condiciona tot.

La proximitat amb Barcelona genera oportunitats, però també una competència directa en l’accés a l’oferta cultural. El mateix document recull la percepció del municipi com a “ciutat dormitori”, amb impacte en la participació i en la centralitat cultural local. La cultura no només ha de programar. Ha de retenir, activar i generar sentit de pertinença. 

Aquesta tensió externa es combina amb una altra d’interna. El municipi presenta una estructura fortament fragmentada en barris, amb dinàmiques socials diferenciades i desigualtats persistents, també en l’accés i la participació cultural. El centre concentra equipaments i activitat, mentre que altres zones mantenen una relació més feble amb la vida cultural.

Això desplaça el problema cultural cap a un terreny conegut: la cultura com a política de cohesió. En aquest context, el sistema cultural local no és menor. Hi ha una administració amb capacitat d’acció, un teixit associatiu rellevant i una xarxa d’equipaments consolidada. També hi ha programació continuada, amb un pes important del calendari festiu i de la cultura popular.

Però aquesta base no resol la qüestió central. El mateix pla identifica una tensió estructural en l’organització municipal: sobrecàrrega de l’equip tècnic, manca de recursos i dificultats per sostenir una mirada estratègica. La gestió quotidiana absorbeix la capacitat de planificació.

A això s’hi afegeix un element especialment rellevant i poc habitualment explicitat: la manca d’indicadors i sistemes de dades per avaluar l’impacte cultural. Aquesta absència no és només tècnica. Té conseqüències polítiques. Sense dades, la cultura es mou en el terreny de la intuïció, i això dificulta la presa de decisions en un context on competeix amb altres prioritats municipals.

El pla introdueix tres eixos que responen directament a aquestes tensions:

• — drets culturals i diversificació de l’oferta

• — enfortiment de l’ecosistema cultural

• — millora de la governança

No són eixos neutres. Són una presa de posició.

Parlar de drets culturals en aquest context implica assumir que l’accés no està garantit.
Parlar d’ecosistema implica reconèixer la interdependència entre agents.
Parlar de governança implica acceptar que el problema no és només de programació.

Llegit en conjunt, el pla no és tant una expansió de la política cultural com un intent de reposicionar-la dins d’una ciutat metropolitana amb tensions socials i territorials reals.

I això obre una pregunta que travessa molts municipis del mateix tram: què passa amb la cultura local quan la centralitat cultural ja no està dins del municipi?
  

Plans d'acció cultural

Sant Vicenç dels Horts, 2025  [2]