Les biblioteques del futur es definiran menys per les col·leccions que per la seva capacitat de sostenir comunitats

  
L'acceleració dels canvis tecnològics i socials ha desplaçat el debat sobre les biblioteques. Ja no es tracta només de preguntar com incorporaran noves tecnologies, sinó de quin paper jugaran com a institucions públiques en societats més diverses, digitalitzades i ambientalment vulnerables. L'informe What Industry Leaders Predict About the Future of Libraries recull aquesta transformació a partir de les aportacions de sis experts internacionals i d'una enquesta a 434 professionals de biblioteques de 69 països.
  

El document identifica sis grans tendències que, segons els seus autors, orientaran l'evolució de les biblioteques durant els pròxims anys: l'accessibilitat i la inclusió, la preservació compartida del patrimoni cultural i intel·lectual, les estratègies integrals de sostenibilitat, l'apoderament cívic i l'alfabetització mediàtica, les eines digitals i la formació, i el desenvolupament professional dels equips. La metodologia combina entrevistes en profunditat amb una consulta internacional a professionals del sector, fet que converteix l'informe més en una presa de pols del camp que no pas en una recerca acadèmica.

Una de les idees més consistents és que les biblioteques deixen de concebre's principalment com a dipòsits d'informació per esdevenir infraestructures d'aprenentatge inclusiu. L'accessibilitat ja no s'entén només en termes d'eliminació de barreres físiques, sinó també com una manera de dissenyar serveis, activitats i experiències adaptades a la diversitat de les comunitats. El disseny centrat en les persones, la flexibilitat dels espais i la incorporació efectiva dels principis d'equitat, diversitat i inclusió passen a formar part de la funció institucional de la biblioteca. L'exemple de la biblioteca Cossitt, a Memphis, mostra com la participació directa de la comunitat en el redisseny dels espais pot modificar la relació entre institució i ciutadania.

El segon desplaçament rellevant afecta la preservació del patrimoni. L'informe defensa que les biblioteques continuaran essent garants de la memòria col·lectiva, encara que aquesta responsabilitat haurà d'exercir-se d'una manera molt més compartida. La conservació dels coneixements, especialment dels pobles indígenes i d'altres comunitats històricament infrarepresentades, exigeix revisar sistemes de classificació, protocols d'accés i formes de governança del coneixement. La preservació deixa de ser només una tasca tècnica per convertir-se també en una qüestió de reconeixement cultural i de corresponsabilitat amb les comunitats que generen aquests sabers.

L'informe amplia igualment el concepte de sostenibilitat. Si l'edició anterior del treball se centrava sobretot en la sostenibilitat econòmica de les biblioteques, aquesta nova versió incorpora una perspectiva ambiental i social molt més àmplia. Les biblioteques són presentades com a laboratoris locals capaços de promoure pràctiques sostenibles, reforçar la cohesió comunitària i contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta evolució també comporta una demanda creixent d'avaluar i comunicar millor el seu impacte social, no només per legitimar la seva acció pública, sinó també per assegurar-ne el finançament futur.
  

▌Les biblioteques tendeixen a consolidar-se com a infraestructures socials que combinen accés al coneixement, inclusió, preservació cultural i innovació comunitària.
  

La digitalització continua ocupant un lloc central, encara que el document evita reduir-la a una qüestió tecnològica. L'expansió dels recursos digitals, les subscripcions electròniques i la formació digital dels equips conviu amb preocupacions sobre la privacitat, la llibertat intel·lectual i la gestió responsable de les dades. La tecnologia apareix així com una condició necessària per a les biblioteques del futur, encara que subordinada als valors públics que tradicionalment han definit aquestes institucions.

Des d'una perspectiva crítica, el principal interès del document no rau tant en l'originalitat de cadascuna de les tendències, moltes de les quals ja són presents en el debat bibliotecari internacional, sinó en la manera com les integra en una visió coherent de la biblioteca com a infraestructura social. Alhora, convé tenir present que es tracta d'un informe impulsat per PressReader, una empresa proveïdora de serveis digitals per a biblioteques. Aquest origen no invalida les aportacions recollides, però explica que alguns aspectes, especialment els relacionats amb la transformació digital, rebin una atenció més destacada que altres dimensions institucionals.

En conjunt, el document proposa una lectura significativa del futur de les biblioteques: la seva rellevància no dependrà tant de la capacitat d'incorporar noves tecnologies com de continuar sent institucions capaces de generar confiança, garantir l'accés al coneixement, preservar memòries compartides i reforçar les capacitats de les comunitats davant els grans reptes contemporanis.
  

Referència

PressReader. (2025). What industry leaders predict about the future of libraries: New research and survey results from over 400 library leaders. PressReader.

Text complet (pdf) [2]