El foc festiu, patrimoni viu: noves eines per a una gestió segura i compartida

La nova guia de recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics reforça el paper dels ajuntaments i colles en la protecció d’una tradició que combina cultura, comunitat i responsabilitat.
  

A Catalunya, el foc és molt més que un element festiu: és un llenguatge cultural que encén identitats locals, vincula generacions i projecta la força col·lectiva d’un poble que viu la festa com una forma de participació i pertinença. Els correfocs, les cercaviles i el bestiari de foc formen part d’un patrimoni immaterial que ha crescut en complexitat i reconeixement, però també en responsabilitat. Per això, la nova guia “Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics en correfocs, cercaviles de foc i manifestacions festives religioses i culturals”, publicada el 2025 per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (gencat.cat) [2], arriba en un moment oportú per als municipis i per al conjunt del sector.

El document no només actualitza la normativa i els criteris tècnics sobre pirotècnia, sinó que planteja una manera més compartida d’entendre la gestió del foc festiu. Parla de seguretat, però sobretot de cultura. Convida ajuntaments, colles i empreses pirotècniques a treballar des d’una mateixa base de coneixement i respecte mutu, reconeixent que la continuïtat d’aquesta tradició depèn tant del rigor tècnic com del vincle comunitari que la sosté. En aquest sentit, les recomanacions serveixen com a llenguatge comú entre els actors implicats: una eina per entendre’s millor i per fer créixer la confiança entre institucions i col·lectius.

La guia recull des de la classificació dels articles pirotècnics i les condicions de seguretat fins a orientacions sobre el disseny de suports, el manteniment del material o la participació de menors d’edat. Però el seu valor principal no és la descripció tècnica, sinó la mirada cultural que l’acompanya. Entén el foc com a patrimoni viu i no com a activitat de risc. La seguretat, aquí, s’interpreta com un saber compartit que es construeix des de la pràctica col·lectiva i la transmissió entre generacions: revisar, formar, adaptar i vetllar són accions que, més que limitar, enforteixen la festa.

Aquesta concepció ressona especialment en l’àmbit municipal. Els ajuntaments són els garants últims de la seguretat de les celebracions, però també els principals aliats de les colles i associacions que mantenen viva la tradició. Disposar de recomanacions clares i de responsables de foc formats (CRE [3] i RGCRE [4]) permet planificar amb més criteri, establir protocols conjunts i reduir la distància entre les exigències normatives i la realitat viva de la festa. L’aprenentatge tècnic i la transmissió cultural es troben, així, en un mateix espai de corresponsabilitat.

El foc, en aquest marc, és també un punt de trobada entre comunitats. Cada celebració és el resultat d’un equilibri entre espontaneïtat i organització, entre memòria i innovació. La nova guia no imposa un model únic, sinó que ofereix referències perquè cada municipi i cada colla puguin prendre decisions informades segons la seva experiència, els seus recorreguts i els seus públics. Darrere de cada recomanació hi ha, implícitament, un reconeixement a la diversitat de formes de viure el foc a Catalunya: des de la Patum fins als petits correfocs locals.

Aquest esforç de sistematització i diàleg col·lectiu reforça una idea central: la cultura popular no és un conjunt de normes, sinó un espai compartit de responsabilitat. Les bones pràctiques en pirotècnia no només prevenen accidents, sinó que garanteixen la continuïtat d’una expressió que és identitària i emocional. El foc festiu, quan és ben gestionat, es converteix en una escola de convivència, on el respecte, la coordinació i la cura col·lectiva són part de l’experiència cultural.

En un moment en què les regulacions tendeixen a uniformitzar i els riscos sovint s’exageren, aquest document recorda que la seguretat pot ser també un camí de llibertat. Permet mantenir viva la flama del patrimoni sense posar en perill les persones ni el sentit de la festa. Per això, més que un manual tècnic, és una eina per pensar la gestió cultural des del compromís compartit entre comunitat i administració.
  
  

 
Cita bibliogràfica

Pujol, M. À. i Sedó, E. (2025). Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics en correfocs, cercaviles de foc i manifestacions festives religioses i culturals. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2025. http://hdl.handle.net/20.500.12368/36476 [5]. 

  
Per saber-ne més:

Podeu consultar el document complet de “Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics” i la informació sobre la formació de responsables de foc al portal del Departament de Cultura: 

Presentació del document “Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics en correfocs, cercaviles de foc i manifestacions festives religioses i culturals”.Departament de Cultura (gencat.cat) [6]

Formació i acreditació. Departament de Cultura (gencat. [7]
  
  
  
  

_____________________________________________________________________________________________________