Els meus millors consells, de Laia Campañà

Els millors consells del mes de novembre arriben de la mà de la Laia Campañà, directora de projectes al Centre Cívic Drassanes.

La seva visió ens ofereix una inspiració molt valuosa per al món local, especialment per a aquelles persones que treballen per enfortir la vida comunitària a través de les arts visuals. Els seus consells son una excusa doncs per a revisar pràctiques, repensar rols i obrir espais on tothom se senti part essencial del procés creatiu.

Llicenciada en Belles Arts, Laia Campañà ha estat gerent de l’Associació d’Arts Visuals l’Atòmica [2] i directora de l’Escola d’Arts Visuals del Prat de Llobregat [3] durant quinze anys, on ha pogut materialitzar els coneixements apresos durant la seva etapa com a Becària (Formació de Personal Investigador) dins el doctorat d’Educació i Aprenentatge de les Arts Visuals i la seva formació com a gestora cultural dins el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural a la Universitat de Barcelona [4].

Amb una llarga trajectòria en entitats del tercer sector,n'ha constituÏt algunes com MotivArt Serveis Educatius o ArtandHotels. Recentment, ha participat en l’elaboració de la Declaració de l’Assemblea Metropolitana [5] per a la Biennal Manifesta [6] de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en un procés participatiu en col·laboració amb seixanta  professionals del sector.

Aquest setembre de 2025 va iniciar una nova etapa professional com a directora de projectes al Centre Cívic Drassanes a Ciutat Vella [7].

Escolto

En quant a música que escolto, penso que soc molt eclèctica. Passo del britpop (Pulp i Radiohead) a clàssics com David Bowie o The Cure, fins a música més experimental com Brian Eno a Pink Floyd. També tinc les meves temporades de pop espanyol escoltant grups com Los Fresones Rebeldes, Xoel López i El Último de la Fila. Quan estic de festa m’agrada ballar les cançons del moment com les provinents del grup Figa Flowers.

Llegeixo

He de confessar que em costa llegir cada cop més un llibre sencer. Sovint el que em desperta la lectura és la necessitat de donar resposta a alguna qüestió que m’inquieta, per això, selecciono capítols i els devoro sense acabar de llegir, potser, la totalitat del llibre.

En aquests moments, amb la voluntat de tenir una mirada més integral de les fases i processos del fet artístic i no tant especialitzada en les arts visuals, estic immersa en la lectura del llibre Al·legat sobre la producció escènica [8] de Manel Chaqués i Robert Lisart, una lectura que em permet conèixer els diferents agents que intervenen en la generació d’un espectacle i comprendre els codis lingüístics dels professionals que intervenen en les arts escèniques.

En altres moments també m’han despertat l’interès lectures com el Pla dels Drets Culturals [9] o les conclusions obtingudes en el segon Fòrum de les Arts a l’Educació [10], impulsat pel CoNCA [11]. Ambdós son documents en els quals s’evidencien i  alhora permeten comprendre els reptes actuals de les polítiques i agents locals.

Finalment, destacaria l’article d’Àngela Palacios publicat a Polièdrica anomenat Desprenderse de los vicios no es fácil. Algunos apuntes sobre hacer en colectivo [12], el qual posa l’accent en les relacions entre les persones quan es troben i s’organitzen per desenvolupar projectes i iniciatives artístiques i culturals en col·lectiu.

Com a lectures de referència que m’agrada rellegir, destacaria llibres que profunditzen entorn l’educació artística. Entre ells, destaco: Educación y cultura visual [13], Fernando Hernández; La educación en el arte posmoderno [14], Arthur D. Efland, Kerry Freedman i Patricia Stuhr; Teorías y prácticas en educación artística. Ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética [15], Imanol Agirre; El arte de la mediación [16], Oriol Fontdevila; La educación artística no son manualidades: nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual [17], Maria Acaso; Ensenyar pensament crític [18], Bell Hooks i Frankenstein Educador [19] del pedagog francès Philippe Meirieu.

Segueixo aquestes organitzacions

Intento estar el corrent de les publicacions de Polièdrica [20], també les publicacions de la revista Arte, Individuo y Sociedad [21], així com els pòdcasts publicats per l’Agenda GRAF [22] (Plataforma que reuneix la creació contemporània de Catalunya) i alguns de Caixaforum+ [23], MACBA [24] i HANGAR [25], centre de producció i recerca artística.

Això em manté desperta a la nit

Arran de ser mare, agafo més consciència de la complexitat d’educar en un món divers i d’escolta a l’altre. Per aquest motiu, començo a llegir entorn teories feministes i altres  narratives existents entorn la masculinitat. Entre les lectures recomano Constelaciones feministas para habitar el mundo [26] (amb Guiomar Rovira com a coordinadora) i Para que el silencio no nos mate: contranarrativas a la masculinidad hegemónica [27] (de Carlos Piñeyro Nelson, Bernabé Martínez Garcia i Miguel Flores Peralta com a coordinadors).

Quin creus que és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Un dels reptes que tenim com a societat és impulsar una progressiva alfabetització visual que ens permeti ser persones més lliures, capaces de diferenciar entre la informació veraç i el que és pur passatemps. Vivim en un moment on consumim al dia múltiples d’imatges no contrastades i on devorem i generem  moltes vegades porqueria visual. Davant aquest fet, les polítiques culturals han de seguir impulsant espais propers i segurs on es generin continguts i reflexions de vàlua contrastada. En aquest camí, vull destacar l’esforç que s’està fent per afavorir i impulsar programes que cerquen una interconnexió entre els models educatius i els models culturals, oportunitats que permeten a l’alumnat dialogar i experimentar maneres de representar temes actuals. En aquest sentit, podríem destacar diferents programes que cerquen aproximar creadors culturals a les escoles (Vibra [28], En Residència- artistes als instituts [29], Interseccions Cultura, Educació i Comunitat [30]) o bé amb equipaments culturals (el programa Tàndem [31], Apadrina el teu Equipament [32], Art i Escola [33], entre d’altres).

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

El que m’agrada del districte de Ciutat Vella, on ara treballo, és que es treballa amb una lògica de programació coordinada. Els diferents equipaments es defineixen com articuladors de la vida comunitària. Cada agent comparteix visions, estratègies i maneres de treballar per tal d’arribar millor a la població. Així, són freqüents les reunions en comissions on es comparteixen estratègies i projectes per treballar amb una visió integral de la cultura i de la comunitat.

Com a  reptes de la meva feina quotidiana remarcaria la necessitat de tenir temps per coordinar-nos i establir sinergies i sobretot per mantenir en el temps espais d’escolta entre veïns i veïnes, on tothom es senti interpel·lat a participar en la vida cultural del seu barri.

També posaria en valor els projectes culturals que es generen en espais no formals i menys institucionalitzats. Les pràctiques culturals que es donen en espais de lleure són claus en l’accés cultural per molta part de la ciutadania, però sovint no es reconeix la importància que tenen. Un exemple d’això, són les dificultats que moltes escoles d’art no reglades tenen per mantenir-se obertes degut el poc recolzament institucional.

Què destacaries d’Interacció?

Destacaria l’apartat d’ Els meus millors consells [34] com una oportunitat per conèixer professionals del món cultural i educatiu i per conèixer qui ha darrera de certs projectes culturals que per proximitat m’interessen. A més, també valoro els articles d’opinió que et permeten aprofundir entorn a temàtiques actuals a partir de les recomanacions de lectures proposades.

_____________________________________________________________________