Els meus millors consells, de Teresa Llobet

Formada com a mestra i especialitzada en gestió cultural amb el Postgrau de Polítiques Culturals (Interarts [2] / Càtedra UNESCO [3] – Universitat de Girona [4] ), la Teresa Llobet [5]ha dedicat tota una vida a l’educació i a la cultura.

Des dels anys 90, el seu compromís amb l’Associació Cultural de Granollers [6] ha estat constant. Primer, com a professional i a dia d’avui, ja jubilada, com a membre activa de la Junta de Govern i voluntària al Cinema Edison [7].

Va coordinar l’equipament de Roca Umbert [8] (2008-2015), contribuint a fer-ne un espai de referència cultural per a la ciutat.

Actualment, continua implicada en diversos projectes culturals i socials amb la mateixa energia, entusiasme i vocació que sempre l’han distingida.

Una vida dedicada a fer créixer la cultura i a mantenir-la viva, dia rere dia, una tasca gens modesta en els temps que corren. I avui tenim la sort de poder llegir les seves recomanacions culturals:

 

Escolto

Molta música i sempre que puc, en directe: el Cicle i el Festival de Jazz de Granollers [9] i els concerts de clàssica de l’Orquestra de Cambra de Granollers [10] i l’OBC [11], sobretot. Escolto alguns podcast com Ciutat Maragda [12] d’en David Guzman i Gent de Merda [13] amb la Clàudia Rius, entre d’altres. Em semblen interessantíssims i sempre em desperten alguna o altra curiositat.

 

Llegeixo

Últimament he llegit tres autors croats: Predrag Matvejevic [14] (La Breu Edicions [15]): el seu Breviari Mediterrani [16] és una preciositat però s’ha de llegir de mica en mica. Lana Bastasic [17], i ara estic llegint El Museu de la rendició incondicional [18] de Dubravka Ugresic [19] (Angle Editorial [20]). Tinc previst, en breu, participar en un viatge literari a Zagreb organitzat per Tramoia Cultura [21], amb David Guzman [22], Borja Bagunyà [23] i Pau Sanchis [24]. Serà tot un luxe però m’he de posar les piles en literatura croata!

 

Algú que trobo molt interessant

Segueixo molt cineastes com Neus Ballús, Carla Simón, Patricia Font, Avelina Prat, i sobretot, Gerard Oms. És un plaer veure les seves pel·lícules en pantalla gran.  També hi ha opinions que m’agrada escoltar o bé llegir.

Alguns dels meus referents son Perejaume [25], Marina Garcés [26], Josep Ramoneda [27], Daniel Innerarity [28] o Itziar González Virós [29]. M’ajuden a entendre millor el món i a no perdre l’esperança.

 

Segueixo aquestes organitzacions

Segueixo molt les entitats en les quals participo, com l’Associació Cultural de Granollers, [6] l’associació EnRaonar per construir democràcia [30], l’APGCC [31] (on col·laboro en el programa de Mentories), el Cercle de Cultura [32], la Universitat Popular de Granollers [33], entre d’altres.

 

Això em manté desperta a la nit

M’amoïna molt la trajectòria que va agafant el món. El genocidi de Gaza, la creixent presència de la ultradreta i el perfil dels seus governants, l’emergència climàtica, etc. Intento refugiar-me en la cultura i alhora m’implico en tot el que està al meu abast.

 

Quin creus que és el principal repte que tenen les polítiques culturals locals actualment?

Per mi, el més important és que esdevinguin una eina transformadora per a la ciutadania. I per aconseguir-ho cal treballar des de la proximitat, tenint l’escolta activada i posant recursos, sobretot  en projectes participatius comunitaris adreçats a tothom, de qualsevol barri i per a totes les edats. Algun exemple d’això serien els projectes Art + Escola [34], La Crida al Cinema Edison [35] i Musicànim. Actuacions de l’Orquestra de Cambra de Granollers a l’Hospital [36]

 

Què voldries posar en valor de la teva feina quotidiana vinculada amb la cultura?

Precisament el que comentava abans: saber preguntar bé i escoltar molt, per detectar necessitats, i trobar o crear projectes que s’hi adaptin i hi donin resposta.

 

Articles Interacció. Ens en recomanes algun?

Em va semblar molt interessant l’article La màquina que et programa el centre cívic mentre prens un cafè [37]. M’interessa el tema de la IA per anar-la incorporant, però vull formar-me per tenir molta cura en com utilitzar-la, perquè tinc l’esperança que ella, no m’utilitzarà a mi. I acabo amb aquesta cita del filòsof Lluís Nacenta en una entrevista recent a Interacció [38]: "Les tecnologies són com l’aigua, ho acabaran omplint tot. Per tant, més val que nosaltres fem de jardiners i diguem on ha d’anar l’aigua."

 

 

_____________________________________________________________________