Quan les dades només mostren el que ens agrada: reflexions per a la cultura municipal

  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

En el seu article When Data Hurts: What the Arts Can Learn from the BLS Firing, Noonan i Woronkowicz (2025) parteixen d’un cas recent als Estats Units: el cap del Bureau of Labor Statistics (BLS) va ser apartat del càrrec per haver presentat unes dades laborals que no encaixaven amb el relat polític dominant. Més enllà de la conjuntura nord-americana, l’episodi il·lustra un problema universal: quan les dades no agraden, sovint es qüestiona el missatger en lloc de prendre seriosament el missatge.
  

Els autors avisen del risc d’aquest biaix: si només ens quedem amb les xifres que confirmen el que volem sentir, deixem de fer recerca i comencem a fer propaganda. I això val tant per a la política institucional —sigui local, autonòmica o estatal— com per a l’àmbit cultural.
  

Als municipis catalans, salvant les distàncies, ens podem reconèixer en aquesta situació. Quan presentem dades culturals, tendim a destacar les bones notícies: més assistents, més activitats, impactes econòmics positius. Però aquesta mirada parcial pot acabar amagant reptes seriosos: la desafecció d’alguns públics, les desigualtats en l’accés, les mancances en equipaments o en recursos. Si només expliquem allò que ens afavoreix, construïm una imatge optimista però poc realista de la cultura local, i això debilita la nostra capacitat de millora.
  
  

No ens falten dades; ens falta voluntat política per mirar-les de cara i actuar.  
 

A la demarcació de Barcelona, disposem d’un recurs que ens permet anar més enllà d’aquest relat simplificat: el Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals (CCI) de la Diputació de Barcelona. Aquesta eina facilita als tècnics de cultura comparar indicadors, analitzar tendències i posar sobre la taula dades de participació, recursos o activitats de manera estructurada (Cercle de comparació - CERC [2]). El valor del CCI no és només que ens mostri allò que funciona, sinó també allò que ens costa. I aquest és justament el punt de partida per a qualsevol estratègia de millora.
  

El missatge de Noonan i Woronkowicz (2025) és clar: si utilitzem les dades només per celebrar èxits, ens quedem sense eines per entendre i afrontar els problemes. Traslladat a la realitat municipal, això vol dir apostar per una cultura de dades crítica i reflexiva, que assumeixi tant els encerts com les dificultats. La transparència, la sistematització i l’anàlisi continuada són condicions necessàries no només per justificar polítiques, sinó per reforçar-les i fer-les més efectives. En aquest punt és on cal evitar la “datificació buida”: la recollida mecànica de dades sense un vincle clar amb objectius i polítiques, que acaba saturant els equips i aportant poc coneixement aplicat.
  

Per això, eines com el CCI poden esdevenir molt més que un simple repositori d’indicadors. Si s’utilitzen amb rigor, poden obrir converses dins dels equips, ajudar a detectar desigualtats, revisar pràctiques arrelades i orientar polítiques més inclusives i sostenibles. En definitiva, les dades —també les que ens posen davant dels reptes— són les que ens permeten planificar amb seguretat i guanyar legitimitat davant la ciutadania i els responsables polítics.
  

El diàleg amb Noonan i Woronkowicz ens recorda, doncs, que les dades no són només un instrument de validació, sinó una font de coneixement. Només si les assumim en tota la seva complexitat podrem construir polítiques culturals locals més justes, transparents i adaptades a les necessitats reals de les nostres comunitats. En aquest camí no partim de zero: l’informe [3] Les dades culturals. Consideracions ètiques, problemes i oportunitats (CERC, 2017) ja subratllava que la datificació de la cultura només pot ser valuosa si s’articula amb criteris de necessitat, qualitat i respecte a les persones. Però el fet que, gairebé una dècada després, continuem assenyalant els mateixos riscos mostra que encara ens falta coratge per traduir aquelles advertències en pràctiques sistemàtiques. Les dades no ens falten; el que ens falta és assumir-les amb tota la seva duresa i fer-les servir per transformar de debò les polítiques culturals.
  
  
  

Referències

Noonan, D., i Woronkowicz, J. (2025, 8 d’agost). When Data Hurts: What the Arts Can Learn from the BLS Firing. Creative PEC. https://pec.ac.uk/blog_entries/when-data-hurts-what-the-arts-can-learn-from-the-bls-firing/ [4]

Centre d’Estudis i Recursos Culturals. (2017). Les dades culturals. Consideracions ètiques, problemes i oportunitats. Diputació de Barcelona. https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/les-dades-culturals-consideracions-etiques-problemes-i-oportunitats_58602 [3]

Centre d’Estudis i Recursos Culturals. (s.d.). Consulta 8 de setembre de 2025 Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals. https://www.diba.cat/ca/web/cerc/cercles [2]

 __________________________________________________________________________________________________________

Foto: Vectors, Stock & PSD, Chart Pattern | Peakpx