La recuperació es consolida, però el repte torna a ser l'equilibri del sistema

  
L'informe Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Informe de les programacions i resultats 2024 mostra que la recuperació iniciada després de la pandèmia ha deixat de ser un procés conjuntural per convertir-se en una nova fase d'expansió del Circuit. La major part dels indicadors superen ja els valors previs a la COVID-19 i, en diversos casos, assoleixen els millors registres de tota la sèrie històrica. Aquesta evolució permet desplaçar la mirada. Si els informes de 2022 i 2023 preguntaven fins a quin punt el sistema era capaç de recuperar l'activitat, el de 2024 convida a una qüestió diferent: com gestionar un creixement sostingut sense perdre l'equilibri territorial, la diversitat de l'oferta i la sostenibilitat econòmica del model.

La primera dada significativa és l'ampliació de la mateixa xarxa. El Circuit arriba a 114 municipis, quatre més que l'any anterior i vint més que abans de la pandèmia. Aquests municipis representen gairebé el 79 % de la població de la demarcació de Barcelona, exclosa la ciutat de Barcelona. El creixement no es concentra només en les ciutats grans, sinó que incorpora nous municipis petits i mitjans, reforçant la dimensió territorial del programa.

També la programació continua augmentant. Les 2.119 funcions professionals constitueixen el màxim històric del Circuit, amb un increment del 2,3 % respecte de 2023 i del 8,7 % respecte de 2019. Aquest creixement, però, amaga un matís rellevant: la mitjana de funcions per municipi disminueix lleugerament. L'augment global prové sobretot de la incorporació de nous municipis, més que d'una intensificació de la programació als equipaments existents. És un indicador que suggereix una expansió extensiva de la xarxa més que no pas una concentració de l'activitat.

La composició de l'oferta es manté força estable. El teatre continua representant més de la meitat de totes les funcions i consolida el seu paper central dins el Circuit. La música recupera part del terreny perdut després de la pandèmia, mentre que el circ és el gènere que presenta el creixement acumulat més elevat des de 2019. En canvi, la dansa experimenta un retrocés tant en nombre de funcions com en pes relatiu. Aquestes dades indiquen que la recuperació no és homogènia entre disciplines i que alguns sectors continuen mostrant més fragilitat estructural que altres.

També canvia lleugerament el tipus de públic al qual s'adrecen les programacions. Les funcions per a públic general continuen augmentant, mentre que les destinades al públic familiar disminueixen. Aquest desplaçament no implica necessàriament una reducció de l'oferta familiar en sentit ampli, ja que una part important d'aquestes programacions es vehicula mitjançant entitats com Rialles o Fundació Xarxa i no forma part de les dades del Circuit. Tot i així, l'informe evidencia una orientació creixent de la programació estable cap al públic adult.

L'evolució dels públics confirma la consolidació de la recuperació. Les funcions de pagament apleguen 466.463 espectadors, pràcticament el mateix nivell assolit el 2019. Encara és més significativa l'ocupació mitjana de les sales, que arriba al 64,5 %, només un punt per sota del màxim històric. La recuperació, per tant, no consisteix únicament a programar més espectacles, sinó també a omplir millor els equipaments. L'informe suggereix que la demanda cultural s'ha estabilitzat després dels anys d'incertesa i que els municipis gestionen cada vegada millor la relació entre oferta i públic.

No obstant això, aquesta recuperació presenta diferències territorials importants. Els municipis més grans són els que registren els increments més intensos tant en assistència com en ocupació, mentre que els municipis de menys de 5.000 habitants mostren una evolució menys favorable en gairebé tots els indicadors. Aquesta divergència és especialment visible en les funcions per cada mil habitants i en l'assistència relativa. El sistema creix, però no tots els territoris ho fan al mateix ritme.

La dimensió econòmica reforça aquesta lectura. La despesa en contractació arriba als 10,87 milions d'euros i supera per primera vegada els nivells previs a la pandèmia. Paral·lelament, els ingressos per taquilla assoleixen també el màxim històric, amb 6,58 milions d'euros. El preu mitjà de l'entrada torna pràcticament als valors de 2019 i la cobertura dels caixets mitjançant la taquilla arriba al 62,6 %, millorant de manera sostinguda els darrers anys encara que sense recuperar encara el 65 % registrat abans de la pandèmia. La recuperació econòmica, per tant, és sòlida però encara incompleta.

Aquestes dades també permeten identificar una tensió que probablement marcarà els propers anys. El cost mitjà dels caixets continua augmentant i supera els 5.100 euros per funció, mentre que la recuperació dels ingressos depèn simultàniament del manteniment de l'assistència i de l'increment progressiu dels preus de les entrades. El marge entre el cost de producció i la capacitat real d'autofinançament continua essent limitat, fet que manté la necessitat d'un suport públic estable.

En aquest context, el paper de l'Oficina de Difusió Artística continua sent determinant. El suport econòmic arriba a 1,35 milions d'euros, una xifra lleugerament inferior a la de 2023 per raons pressupostàries, però encara clarament superior a la de 2019. Més rellevant encara és la seva distribució: els municipis petits reben un percentatge de suport més elevat respecte a la seva despesa, fet que reforça la funció redistributiva del Circuit i la seva orientació cap a l'equitat territorial. El programa no es limita a subvencionar activitat; contribueix a sostenir la capacitat dels municipis amb menys recursos per formar part de la xarxa escènica professional.

Llegit en conjunt, aquest informe suggereix que el principal repte del Circuit ja no és recuperar-se de la pandèmia, sinó gestionar les conseqüències del seu propi creixement. La xarxa incorpora més municipis, programa més funcions, recupera els públics i reforça la seva solidesa econòmica. Alhora, apareixen nous interrogants sobre la distribució territorial de l'activitat, la situació diferencial dels diversos gèneres artístics, la sostenibilitat dels costos de programació i la necessitat de mantenir mecanismes de cooperació pública que permetin preservar l'equilibri del conjunt del sistema. El valor del Circuit no resideix només en el volum de la seva activitat, sinó en la seva capacitat per continuar articulant una infraestructura cultural compartida que garanteixi l'accés a les arts escèniques amb criteris de qualitat, estabilitat i equitat territorial.
  

Referència 

Diputació de Barcelona. Oficina de Difusió Artística. (2025). Informe de les programacions del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats any 2024. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]