Granollers: governar un ecosistema cultural, no només un equipament

  
Què implica planificar quan ja no es tracta d’un únic equipament, sinó d’un ecosistema complex? El Pla director de Roca Umbert posa sobre la taula una qüestió menys visible però decisiva: quan la cultura es desplega en múltiples espais, agents i usos, el repte deixa de ser créixer i passa a ser governar.
  

El Pla director d’usos i activitats de Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers parteix d’una realitat consolidada: un antic recinte industrial reconvertit en un dels principals nodes de creació cultural del país. El document no planteja una posada en marxa, sinó una revisió en profunditat del seu funcionament, amb l’objectiu de definir-ne el futur en termes estratègics.

El punt de partida és clar. Roca Umbert no és un equipament més, sinó un conjunt d’espais, activitats i agents que han anat creixent al llarg de més de dues dècades. Aquesta evolució ha generat un ecosistema ric, amb presència d’artistes, entitats, equipaments i projectes diversos, que operen en àmbits com les arts visuals, les escèniques o l’audiovisual. Aquesta densitat és, alhora, el seu principal actiu i el seu principal repte.

El pla assumeix aquesta complexitat i situa el focus en la governança. La qüestió no és només què passa a Roca Umbert, sinó com es coordina, amb quins criteris i amb quina capacitat de sostenibilitat. En aquest sentit, el document identifica la necessitat de reforçar una gestió més coherent, transparent i articulada, capaç d’ordenar els usos i optimitzar els recursos disponibles.

Un altre eix central és la relació amb la ciutat. Tot i el seu potencial, el recinte manté encara una certa condició d’espai tancat, amb dificultats de permeabilitat urbana i de connexió amb els fluxos quotidians de la ciutadania. El pla apunta a la necessitat d’obrir-lo, tant físicament com simbòlicament, millorant accessos, recorreguts i relacions amb l’entorn.

En paral·lel, es reforça la idea de Roca Umbert com a centre de creació contemporània. Això implica consolidar el suport a la producció artística, millorar les condicions per als creadors i enfortir les connexions amb altres agents culturals, tant a escala local com més enllà. No es tracta només de programar, sinó de sostenir processos creatius i ecosistemes professionals.

El pla també introdueix una mirada sobre l’eficiència i l’ús dels espais. En un recinte d’aquesta dimensió, amb múltiples edificis i usos, la gestió dels espais esdevé una qüestió estratègica. Optimitzar-los no és només una qüestió funcional, sinó una manera de garantir la sostenibilitat del projecte en el temps.

El valor del document rau en aquest desplaçament de mirada. Roca Umbert ja no es pot pensar com una infraestructura a desplegar. És una realitat complexa que cal governar. I aquí apareix la qüestió de fons: quan la política cultural aconsegueix generar ecosistemes potents, el repte ja no és fer-los créixer, sinó dotar-los de criteri, direcció i capacitat de sostenir-se sense perdre sentit.
  

 Pla director d'usos i activitats de Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers [2]