Després de la pausa estival, tornem amb un #compartim especial dedicat als mesos de juliol i agost. Han estat setmanes intenses per al debat cultural: des de les crítiques al discurs multicultural fins als reptes de la burocràcia, passant pel paper dels videojocs, el patrimoni, la llengua, la IA o la relació entre cultura i salut. També hi hem trobat reflexions poètiques i propostes per imaginar futurs més esperançadors. Aquí teniu una selecció de lectures que ens ajuden a reprendre el pols cultural amb la mirada atenta i crítica de sempre.
El buit del patrimoni
El monstre del patrimoni
Alberto Velasco Gonzàlez, 29 d'agost de 2025
Alberto Velasco recorda la figura d’Eduard Carbonell, clau en la consolidació del patrimoni i els museus a Catalunya, i denuncia la manca actual de referents en el camp de la museologia. L’article assenyala la feblesa de les polítiques de conservació preventiva i la insuficiència de la llei de patrimoni per protegir els béns immobles locals, sovint en mans d’ajuntaments sense recursos. Casos recents —com la degradació de la casa de Francesc Macià o la intervenció al claustre de Santes Creus— exemplifiquen les mancances d’un sistema on, segons Velasco, la mateixa administració s’ha convertit en un “monstre” que devora el talent i només tolera perfils grisos i submisos. El text obre el debat sobre la necessitat de lideratges sòlids i valents per revertir la situació. "El patrimoni necessita líderes, no burócratas."
Llegiu l’article complet: El Punt Avui [2]
La hipocresia del discurs multicultural
Contra la babosidad multicultural
Manuel Delgado, 25 d'agost de 2025
Manuel Delgado critica durament el discurs multicultural que, segons ell, es presenta com a solidari però en realitat perpetua la misèria i serveix de coartada moral a les classes mitjanes. Inspirant-se en Nietzsche i especialment en El Anticristo, denuncia la “babosidad multiculti” com una nova forma d’hipocresia que disfressa l’exclusió i l’explotació sota paraules com “diàleg”, “diversitat” o “solidaritat”. Per a Delgado, aquest humanitarisme és una catequesi laica que neutralitza la capacitat crítica de la diferència i transforma la compassió en un instrument de conformisme i submissió. “Ese discurso multicultural que proclama respeto y comprensión no es más que pura catequesis al servicio del Dios de la pobreza, de la desesperación, de la cochambre".
Llegiu l’article complet: manueldelgadoruiz.blogspot.com [3]
Quan tornar una obra no és tornar a casa
¿De quién es el patrimonio artísitico?
María Irastorza, 7 d'agost de 2025
L’article reflexiona sobre la naturalesa del patrimoni artístic a partir del cas de les pintures murals de Sixena, convertit en símbol d’una disputa política i emocional. A través d’una mirada crítica i irònica, s’explora com els museus congelen el sentit original de les obres i com la seva devolució sovint no repara res, però pot generar consciència històrica. La peça qüestiona la lògica de la possessió, la ficció de la neutralitat museística i el valor simbòlic atribuït a les obres. També apunta com la tecnologia pot oferir noves formes d’accés i de narrativa que no passen pel retorn físic. Finalment, es conclou que el veritable llegat potser no és l’objecte sinó les preguntes que deixa obertes."Lo que llamamos patrimonio es, en gran parte, un archivo de malentendidos exitosos."
Llegiu l’article complet: Jot Down Cultural Magazine [4]
Entre IA, desenfocaments i relats suspesos
La IA nos lo da mascadito
Javier Acevedo, 6 d'agost de 2025
El text analitza diversos fenòmens contemporanis de la cultura digital i visual. La primera part aborda l’impacte dels resums generats per intel·ligència artificial a Google, que desplacen els mitjans originals i debiliten l'accés crític al coneixement. La segona secció dissecciona l’ús generalitzat de lents anamòrfiques en produccions audiovisuals actuals i com aquest efecte, heretat del cinema clàssic, pot esdevenir fórmula buida si no hi ha una intenció estètica clara. Finalment, es reivindica l’obra fotogràfica de Bill Beckley, pioner de l’art narratiu, que utilitza la imatge com a eina per construir microrelats fragmentaris i polisèmics. El fil conductor: la tensió entre forma, context i capacitat crítica en un paisatge cultural hiperestetitzat i accelerat. “La comprensión se vuelve cada vez más superficial, más frágil, más maleable.”
Llegiu l’article complet: cripsis.substack.com [5]
Quan el videojoc és art
Los videojuegos como método de expresión artística y humana
Nicolás Sánchez, 1 de juliol de 2025- 1 d'agost de 2025
Aquest assaig, dividit en cinc parts, defensa el videojoc com a mitjà d’expressió artística i humana. Malgrat l’estigma i la seva explotació comercial, els videojocs poden transmetre emocions i idees com qualsevol altra disciplina artística. L’autor argumenta que, igual que la pintura o el cinema, hi ha obres concebudes amb intencionalitat expressiva, que utilitzen el llenguatge propi del mitjà per comunicar-se amb profunditat. El text aborda les connexions dels videojocs amb la filosofia, la teoria de l’art, el disseny i l’experiència emocional, i reivindica el seu potencial per explorar la condició humana. El propòsit final és legitimar el videojoc com a forma artística capaç de combinar el plaer lúdic amb la reflexió crítica i emocional. “Los videojuegos son un medio único, capaz de expresar historias como ningún otro.”
Sumari: introducción al arte y los videojuegos [6] ; la magia de interactuar en un videojuego [7] ; arte y diseño [8] ; storytelling y el dilema de lo comercial [9] ; el significado del videojuego y su poder para cambiar vidas [10]
Llegiu l’assaig complet: Jot Down Cultural Magazine [11]
El buit europeu als museus Tate
Tate reveals the main reason for its lower attendance figures
Dale Berning Sawa, 29 de juliol de 2025
La xarxa de museus Tate ha vist reduïda la seva afluència respecte del 2019, especialment pel descens de visitants internacionals. Tot i que els públics locals ja freguen el 95% dels nivells previs a la pandèmia, els internacionals només arriben al 61%, amb una davallada destacada entre els joves europeus de 16 a 24 anys. Aquest grup, clau per a l’art contemporani, ha disminuït per l’impacte de la Covid i del Brexit, que ha reduït l’intercanvi educatiu i laboral. L’anàlisi interna apunta que les programacions són importants, però que el context socioeconòmic i els fluxos migratoris influeixen igual o més en el nombre de visitants. La situació de la Tate reflecteix un fenomen generalitzat als museus britànics: recuperació parcial i desigual, marcada per factors globals. “Visitors from Europe [aged] 16 to 24 [are] profoundly affected by the combination of Brexit […] and then Covid.”
Llegiu l’article complet: The Art Newspaper [12]
Quan el paradís fiscal deixa de ser idíl·lic
‘There’s an arrogance to the way they move around the city’: is it time for digital nomads like me to leave Lisbon?
Alex Holder, 27 de juliol de 2025
Una escriptora britànica reflexiona críticament sobre la seva experiència com a nòmada digital a Lisboa, on va instal·lar-se amb la seva família per gaudir d’un estil de vida més tranquil i beneficis fiscals. A mesura que augmenten les tensions socials, el text posa el focus en la bretxa creixent entre residents locals i expatriats, l’encariment del cost de la vida i la gentrificació de la ciutat. El model d’atracció de professionals estrangers amb ingressos alts però escassa integració local genera una economia paral·lela i sentiments d’aïllament. Entre contradiccions i incomoditats, l’autora es pregunta si ha arribat el moment de marxar i fer espai per a altres. “Lisbon has left me unmoored from real life.”
Llegiu l’article complet: The Guardian [13]
Quan el món es planta
La terra
Perejaume, 27 de juliol de 2025
Perejaume reflexiona sobre la forma de la terra i els horitzons que dibuixa, tot confrontant la rotació accelerada del món amb la lentitud fecunda del conreu. Parteix de la mirada orbital moderna, que projecta una esfericitat constant, per imaginar una terra plana, infinita o fins i tot concava, capaç de mostrar-nos l’Himàlaia com una aparició o d’alçar-se sencera. A través d’imatges poètiques i una conversa amb un pagès que no necessitava saber si la terra girava, defensa una percepció del món arrelada a la vida viscuda, no a l’abstracció global. La terra que ens acull i es deixa sembrar, diu, continua oferint-se perquè la fem créixer i perquè, amb cada esplet, guanyi una mica més de plenitud. “El món té la mida que en vivim.”
Llegiu l’article complet: EL PAÍS [14]
Quan parlar desplaça llegir
Un horitzó àgraf?
Pep Valsalobre, 25 de juliol de 2025
Pep Valsalobre reflexiona sobre la possible transició cap a una societat novament àgrafa, on la lectura i l’escriptura retrocedeixen davant l’oralitat i la imatge. L’autor observa una pèrdua d’hàbits lectors i escriptors, especialment entre els joves, i com les tecnologies (assistents de veu, àudios, reconeixement facial) reforcen aquesta tendència. L’article no adopta un to apocalíptic, però sí crític i lúcid, advertint que la substitució de la lectoescriptura pot afectar la capacitat de pensament crític i transformar profundament la cultura. La idea clau no és la desaparició del coneixement, sinó el canvi radical en els seus suports i maneres de transmissió.“No esdevindrem una societat àgrafa, sinó novament àgrafa.”
Llegiu l’article complet: nuvol.com [15]
Altaió: memòria, poesia i subversió col·lectiva
«No hi ha res més joiós que fer créixer la cultura d’una manera col·lectiva»
Àlex Milian, 26 de juliol de 2025
En una entrevista amb motiu de la publicació de El somni de la subversió, Vicenç Altaió repassa la seva trajectòria com a poeta, agitador cultural i traficant d’idees. El llibre recull les memòries d’una generació que va trencar amb el realisme imperant i va recuperar figures com Foix, Vinyoli o Palau i Fabre per construir una nova modernitat catalana. Altaió defensa el valor del treball col·lectiu i la importància de les revistes com a espais d’expressió poètica i renovació artística. La seva biblioteca, que ofereix al municipi de Cadaqués, esdevé símbol d’un llegat que uneix literatura i arts visuals, i que ell entén com una aportació al patrimoni cultural compartit.
Llegiu l’entrevista completa: El Temps [16]
Imaginar futurs per no fugir del present
“Als joves els estem inculcant un futur que n’hi ha per sortir corrent”
Maria Palau, 23 de juliol de 2025
Oscar Guayabero, dissenyador i autor de Neutopías, proposa recuperar la capacitat d’imaginar futurs il·lusionants com a motor per transformar el present. L’entrevista repassa com l’hegemonia de la distopia paralitza les noves generacions i afavoreix la resignació. Guayabero defensa canvis a microescala, la inclusivitat de les utopies i l’ús del disseny com a eina de supervivència, no només de consum. Apel·la a l’humor, a la ciència-ficció escrita per dones i a les escletxes del sistema com a espais d’oportunitat. Amb exemples pràctics i pedagògics, convida a pensar un futur compartit, menys monolític i més desitjable. “Hem de ser capaços d’imaginar horitzons que siguin sexis i que ens motivin per activar el present.”
Llegiu l’entrevista completa: El Punt Avui [17]
La cultura guanya pes en les polítiques de salut
Culture’s expanding role in health and well-being
Culture Action Europe, 22 de juliol de 2025
La vinculació entre cultura, salut i benestar està guanyant reconeixement tant a escala global com europea. L’Organització Mundial de la Salut ha declarat la connexió social com una prioritat sanitària global i insta a col·laboracions entre els sectors cultural i sanitari. A la Unió Europea, diversos estats membres ja treballen en aquesta línia mitjançant el grup OMC sobre Cultura i Salut, amb resultats com informes estratègics i noves figures professionals. A més, documents recents del Consell de la UE remarquen el valor de la cultura per a la salut mental en totes les etapes de la vida, inclosos infants i joves. Culture Action Europe impulsa aquesta agenda amb projectes, informes i accions d’incidència, i preveu noves iniciatives com un informe sobre joventut i salut mental i un fòrum europeu sobre cultura i salut el setembre de 2025. "Human connection, often cultivated through culture, is vital to our individual and community health."
Llegiu l’article complet: Culture Action Europe [18]
Quan el català esdevé blanc de falses acusacions
«Esas latinas»: una amarga polèmica
Jorge Morales, 16 de juliol de 2025
L’escriptor i sindicalista Jorge Morales denuncia el relat que presenta l’obra Esas latinas, de Teatro Sin Papeles, segons el qual el català seria una llengua d’exclusió per a les dones migrants. Morales, d’origen xilè i catalanoparlant, rebutja l’escena que mostra el català com a barrera en l’accés a serveis bàsics i assegura que aquesta visió falseja la realitat social i banalitza la discriminació. L’autor argumenta que confondre la defensa d’una llengua minoritzada amb una actitud supremacista genera un còctel ideològic perillós, alimentat pel discurs de l’extrema dreta. L’article contraposa les exigències lingüístiques que es donen a altres països europeus i alerta sobre la fragilitat del català davant la pressió demogràfica i simbòlica del castellà. “S’ha arribat a una situació paradoxal en què el botxí es fa passar per víctima, i pinta la víctima amb vestits d’inquisidor.”
Llegiu l’article complet: nuvol.com [19]
Qui es pot permetre trencar?
El privilegio de romper: arte, disidencia y desigualdad estructural
Daniel G. Andújar, 12 de juliol de 2025
L’article qüestiona la idea que la disrupció artística és sempre un acte de valentia o genialitat. Daniel G. Andújar proposa mirar qui pot assumir el risc de desafiar les normes: sovint, aquells amb privilegis socials, econòmics o simbòlics. El text destaca que el gest de “trencar” no significa el mateix per a tothom; per a alguns és celebrat com a innovació, per a altres pot implicar invisibilitat o càstig. La dissidència, diu l’autor, no és només una opció estètica, sinó una condició de supervivència per a moltes veus excloses. L’article conclou amb una crida a democratitzar les condicions materials que permeten l’experimentació i la llibertat estètica.“La pregunta no es solo quién rompe, sino quién paga el precio de la ruptura.”
Llegiu l’article complet: Daniel G. Andújar Archive (danielandujar.org) [20]
Cultura per a unificar Europa
Ása Richardsdóttir On The Strategic Power of Culture in Uncertain Times
Matthaios Tsimitakis, 10 de juliol de 2025
Ása Richardsdóttir, secretària general de la xarxa internacional IETM, defensa que la cultura ha de ser una prioritat estratègica per a Europa en temps d’incertesa. En aquesta entrevista, fa una crida a reforçar el programa Creative Europe —únic amb dedicació exclusiva a la cultura— i a duplicar-ne el pressupost, destacant-ne l’impacte en la cohesió social i el diàleg intercultural. Davant els intents de fusionar-lo amb altres programes, prop de 20.000 entitats reclamen mantenir-ne la identitat. Richardsdóttir argumenta que la cultura, com a bé comú i espai d’intercanvi lliure, té el poder d’enfortir la democràcia, contrarestar el populisme i generar esperança. Per a ella, la col·laboració cultural transfronterera és clau per construir lideratge europeu amb empatia, confiança i valors compartits. "Culture is one of the last common goods—nobody owns it; everyone can claim it. It's uniquely positioned to bring people together in a divided world."
Llegiu l’entrevista completa: creativesunite [21]
La burocràcia que ofega la cultura
Cuando la burocracia mató a la política cultural
Paco Cerrejón. 3 de juliol de 2025
L’article denuncia com la rigidesa i arbitrarietat de les tramitacions administratives impedeix desenvolupar una política cultural efectiva. A través de múltiples exemples reals, Paco Cerrejón descriu una realitat en què les exigències burocràtiques —moltes vegades sense fonament normatiu— paralitzen activitats, dificulten contractacions, generen inseguretat jurídica i allunyen l’administració del seu mandat constitucional de garantir l’accés a la cultura. La manca d’agilitat i de criteris clars afecta especialment els projectes petits i de proximitat, i afavoreix un model de cultura mercantilitzada. Davant aquest escenari, l’autor reclama una reforma urgent de la normativa i una administració més eficient, capaç de garantir els drets culturals amb garanties, estabilitat i sentit comú.
“No se puede planificar una política cultural mínimamente rigurosa si no se tienen unas reglas del juego claras.”
Llegiu l’article complet: Jot Down Cultural Magazine [22]
Aquest estiu també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)
Claudia Elies: «En l’art, la confiança obre la porta a l’experimentació» ( 20 d'agost de 2025)
Clàudia Elies, historiadora de l’art i comissària, assumeix la direcció de La Fabra Centre d’Art Contemporani, abans Fabra i Coats. Coneixedora de l’escena barcelonina, planteja un projecte basat en la confiança, l’experimentació i la permeabilitat, amb propostes que combinen artistes emergents i consolidats. Entre les novetats hi ha un Consell Ciutadà, per implicar equipaments del barri en la programació, i la voluntat d’equiparar les activitats públiques a les exposicions. La Fabra vol esdevenir un centre flexible, porós i compromès amb el context local i amb la mediació com a eix central. nuvol.com [23]
Gerència sense horitzó cultural / Juan González-Posada (19 d'agost de 2025)
L’article analitza la primera entrevista del nou gerent de la Fundació Municipal de Cultura de Valladolid, que defineix el seu rol com “més tècnic que cultural”. Això evidencia una visió reduccionista que relegaria la cultura a la mera gestió administrativa, marginant el seu potencial com a espai de creació, pensament i servei públic. La crítica alerta que aquesta perspectiva, aliada a directrius polítiques i a una concepció de la cultura com a logística, corre el risc de domesticar la vitalitat cultural, limitar l’accés de col·lectius emergents i minvar la projecció internacional de la ciutat. Tribuna [24]
Handbook on digital storytelling for intangible cultural heritage (15 d'agost de 2025)
La publicació anomenada "Good Practices Handbook on Identification, Participatory Management, Digital Storytelling and Promotion of Intangible Cultural Heritage" és un dels resultats del projecte Erasmus+ HIGHRES (“Helping Intangible Heritage Resilience through Storytelling”). Recull deu casos pràctics d’Itàlia, Letònia, Països Baixos, Portugal i Espanya, que exemplifiquen com preservar i promoure el patrimoni cultural immaterial a través de la narrativa digital. El manual serveix com a guia pràctica per a comunitats rurals,agents culturals i responsables de polítiques, proporcionant metodologies per preservar i transmetre aquest patrimoni amb eines digitals adaptades al seu context. NEMO [25]
Com es finança el món casteller? / Guillem Andrés (10 d'agost de 2025)
El món casteller es finança principalment amb subvencions públiques, patrocinis, contractacions i ingressos propis. Les administracions aporten ajudes directes, organitzen actuacions o signen convenis, mentre que les colles també participen en actuacions comercials, organitzen esdeveniments i obtenen fons amb quotes voluntàries, rifes o loteries. Una de les principals despeses és l’assegurança mèdica, gestionada per la Coordinadora de Colles Castelleres, amb un cost total de 570.000 € el 2024. Els principals patrocinadors són Damm (190.000 €) i La Xarxa (140.000 €, amb part destinada a drets d’imatge i seguretat). ara.cat [26]
De com ballar i sobreviure / Jordi Bordes (8 d'agost de 2025)
La Caldera, espai de creació compartit per companyies de dansa des de fa 30 anys, acull anualment entre 30 i 35 formacions i destina prop del 70% del seu pressupost a projectes i artistes. Malgrat aquesta estructura, la precarietat al sector és generalitzada: el 73% dels professionals viuen sota el llindar de la pobresa, amb una bretxa salarial notable entre homes i dones. La manca de conveni mínim, l’absència de nòmines i la necessitat de combinar feines com la pedagogia amb la creació són reptes constants. Figures destacades reclamen més suport polític i social per revertir aquesta situació. El Punt Avui [27]
L'arraconament del català a les radiofórmules / Moisés Pérez (8 d'agost de 2025)
Un estudi de Plataforma per la Llengua denuncia que les principals radiofórmules privades que emeten a Catalunya incompleixen l’obligació legal d’emetre un mínim del 25% de música en català. L’informe assenyala que algunes emissores releguen aquestes peces a franges de baixa audiència i que, durant dues dècades, han gaudit d’excepcions i pròrrogues per reduir la quota, amb el vistiplau del Consell de l’Audiovisual de Catalunya fins a finals de 2024. L’entitat alerta que aquesta situació ha perjudicat la indústria musical en català, minvant ingressos per drets i oportunitats de difusió, malgrat el creixement del sector. El Temps [28]
La historia, otros ojos: el programa Els Ulls de la Història / Rubén Díaz Caviedes (6 d'agost de 2025)
El programa Els Ulls de la Història, impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, renova la manera d’apropar-se als monuments catalans mitjançant experiències immersives, tecnologia 3D i realitat virtual. El projecte combina relats històrics amb recursos digitals i aposta per l’accessibilitat universal, integrant guies multimèdia i perspectives de gènere. Ja s’ha desplegat a la Cartoixa d’Escaladei, la Vall de Boí i la Roca dels Moros, i arriba també a les aules de secundària amb unitats didàctiques i escenaris portàtils. El programa, amb finançament fins al 2025, busca connectar patrimoni i comunitat. Jot Down Cultural Magazine [29]
La ideologia de la Intel·ligència Artificial / João Camargo (29 de juliol de 2025)
El text denuncia que la difusió massiva de la “intel·ligència artificial” respon a un projecte ideològic de les grans corporacions tecnològiques, orientat a justificar acomiadaments massius, generar especulació financera i concentrar més riquesa en mans de les elits. Els models lingüístics, com ChatGPT o Claude, no pensen ni generen coneixement nou, sinó que processen dades existents amb resultats condicionats per la qualitat de les fonts. Malgrat les seves limitacions, s’estan aplicant a àmbits sensibles, amb riscos greus per a la privacitat, els serveis públics i les condicions laborals, especialment en un context de crisi climàtica i desigualtat creixent. elsaltodiario.com [30]
IETM Berlin Plenary Meeting 2025 - Perspectives on political approaches to the economics of the arts in Europe / Tina Hofman (28 de juliol de 2025)
El plenari de l’IETM Berlín 2025 va abordar com defensar el valor real de les arts davant governs que les redueixen a criteris econòmics o identitaris. La sessió, oberta per l’activista feminista Emma Holton, va analitzar per què sectors com les arts, les cures i l’educació són objectiu fàcil de retallades. Moderat per Elena Polivtseva, el debat va comptar amb Julie Ward, Janina Benduski i Uroš Veber, que van compartir experiències sobre l’impacte polític de les retallades, les amenaces a la llibertat artística i la necessitat d’aliances internacionals per defensar la cultura IETM [31] Informe PDF: IETM_2025 [32]
Cultura extensiva i cultura intensiva. A propòsit de Periscopi / Joan Minguet Batllori (22 de juliol de 2025)
L’article reflexiona sobre la compra de l’editorial Periscopi per part del grup Planeta, tot alertant de la pèrdua de llibertat i diversitat cultural que comporta. Es compara la concentració editorial amb el model d’agricultura intensiva: producció massiva, control corporatiu i uniformització. La cultura independent, com l’agricultura extensiva, aposta per la proximitat i la qualitat. L’autor reivindica el suport actiu a editorials petites com a forma de resistència davant l’imperi editorial i mediàtic de Planeta. vilaweb.cat [33]
Pau Gonzàlez Val: "Volem garantir l'accés de la cultura a tothom" / Ricard Planas Camps (18 de juliol de 2025)
Pau Gonzàlez Val, president delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, defensa una visió de la cultura com a dret fonamental i transversal. Apunta la descentralització com a clau per garantir-ne l’accés arreu del territori i aposta per vincular cultura amb educació, emergència climàtica i inclusió. Destaca projectes com els bibliobusos a centres de justícia juvenil o la gira teatral amb mediació territorial. Considera urgent superar la falsa dicotomia entre alta cultura i cultura popular mitjançant processos de mediació que facilitin l’apropiació ciutadana de l’art. bonart.cat [34]
Trobadors medievals per guiar el futur del videojoc català / Marc Vilajosana (17 de juliol de 2025)
L’esdeveniment Passem Pantalla revisa la bona salut del sector del videojoc a Catalunya, amb 262 estudis actius, una facturació de 756 milions d’euros i 5.174 professionals. El 74% dels jocs es publiquen en català, i creix la incorporació d’elements culturals propis en els videojocs. El sector guanya en maduresa, aposta per la diversitat i reivindica el català com a llengua creativa. Les iniciatives públiques i la implicació dels estudis han consolidat una indústria viva, arrelada i amb projecció. viaempresa.cat [35]p
Proposed €8.6 billion for culture and democracy in the next EU budget / Culture Action Europe (16 de juliol de 2025)
La Comissió Europea proposa destinar 8.600 milions d’euros al nou programa AgoraEU per al període 2028-2034, que integrarà cultura, mitjans i valors democràtics. La partida per al vessant cultural s’incrementaria fins als 1.796 milions, el doble que l’actual. Culture Action Europe celebra l’autonomia de la línia cultural dins el nou marc, però alerta que el pressupost és només el mínim necessari. Reclamen més suport al Parlament i al Consell Europeu per garantir que la cultura continuï sent una prioritat estratègica i ben finançada en el pressupost europeu. Culture Action Europe [36]
La IA davant l’art i els drets d’autor: apropiació indeguda? / Marga Zambrana (11 de juliol 2025)
L’ús de la intel·ligència artificial per recrear estils artístics reconeixibles obre debats legals i ètics sobre drets d’autor, apropiació i banalització cultural. Juristes i artistes alerten dels riscos de competència deslleial, pèrdua d’identitat creativa i extractivisme estètic. A la UE, la regulació avança amb normatives com l’Artificial Intelligence Act, però l’aplicació pràctica encara és limitada. Mentrestant, sorgeixen iniciatives per protegir els creadors i evitar que la fascinació per la IA desplaci el valor profund de l’art i la cultura. cultura21 [37]
Sixena versió Borja-Villel / Mercè Ibarz (5 de juliol de 2025) i Un milió d’euros / Mercè Ibarz (12 de juliol de 2025)
La figura de Manuel Borja-Villel, assessor museístic de la Generalitat, ha generat controvèrsia tant per les seves declaracions sobre el cas Sixena com per l’exposició "Fabular paisatges", amb un pressupost d’un milió d’euros. Mentre relativitza el salvament de les pintures del MNAC i qüestiona el discurs nacional, la seva mostra al pavelló Victòria Eugènia ha estat criticada per ocupar espais previstos per al MNAC, per la seva orientació discursiva i pel cost elevat en un context de precarietat museística. El debat encreua política cultural, representació simbòlica i prioritats pressupostàries. vilaweb.cat [38] i Un milió d’euros vilaweb.cat [39]
Butlletí de novetats de la Biblioteca central. Núm. especial: Mecanismes d’ajuts a artistes i professionals de la cultura / Berta Ollé i Anna Villarroya (juliol de 2025)
Número especial del Butlletí de Novetats de la Biblioteca central del Departament de Cultura que té com a objectiu recollir, d'una manera no exhaustiva, referències sobre mecanismes d’ajuts a artistes i professionals de la cultura. hdl.handle.net [40]
La cultura no s’atura mai, ni tan sols a l’estiu: simplement es transforma i troba noves formes d’expressar-se. Aquest recull n’és testimoni. Tornem a la rutina amb el record que el debat cultural no és accessori, sinó una eina per entendre i projectar millor el món que compartim.
___________________________________________________________________
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2568995-el-monstre-del-patrimoni.html
[3] https://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2018/10/contra-la-babosidad-multicultural.html
[4] https://www.jotdown.es/2025/08/de-quien-es-el-patrimonio-artisitico/
[5] https://cripsis.substack.com/p/cripsis-en-una-lente-anamorfica
[6] https://www.jotdown.es/2025/07/videojuegos-expresion-artistica-humana-1/
[7] https://www.jotdown.es/2025/07/videojuegos-expresion-artistica-humana-2/
[8] https://www.jotdown.es/2025/07/videojuegos-expresion-artistica-humana-3/
[9] https://www.jotdown.es/2025/07/videojuegos-expresion-artistica-humana-4/
[10] https://www.jotdown.es/2025/08/videojuegos-expresion-artistica-humana-5/
[11] https://www.jotdown.es/autores/nicolas-sanchez/
[12] https://www.theartnewspaper.com/2025/07/29/tate-says-drop-in-student-age-visitors-from-eu-is-main-reason-for-fall-in-attendance-figures
[13] https://www.theguardian.com/world/2025/jul/27/lisbon-portugal-digital-nomads-foreign-remote-workers-integration
[14] https://elpais.com/quadern/literatura/2025-07-27/la-terra.html
[15] https://www.nuvol.com/llibres/assaig/un-horitzo-agraf-443918
[16] https://www.eltemps.cat/article/66377/v-altaio-no-hi-ha-res-mes-joios-que-fer-creixer-la-cultura-duna-manera-collectiva
[17] https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2559581-als-joves-els-estem-inculcant-un-futur-que-n-hi-ha-per-sortir-corrent.html
[18] https://cultureactioneurope.org/news/cultures-expanding-role-in-health-and-well-being/
[19] https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/esas-latinas-una-amarga-polemica-442685
[20] https://danielandujar.org/2025/07/12/el-privilegio-de-romper-arte-disidencia-y-desigualdad-estructural/
[21] https://creativesunite.eu/article/asa-richardsdottir-on-the-strategic-power-of-culture-in-uncertain-times
[22] https://www.jotdown.es/2025/07/burocracia-mato-a-la-politica-cultural/
[23] https://www.nuvol.com/art/claudia-elies-en-art-la-confianca-obre-la-porta-a-experimentacio-447067
[24] https://www.tribunavalladolid.com/noticias/414669/gerencia-sin-horizonte-cultural
[25] https://www.ne-mo.org/news-events/article/handbook-on-digital-storytelling-for-intangible-cultural-heritage/
[26] https://www.ara.cat/castells/financa-mon-casteller_1_5467887.html
[27] https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2561685-de-com-ballar-i-sobreviure.html
[28] https://www.eltemps.cat/article/66424/larraconament-del-catala-a-les-radioformules
[29] https://www.jotdown.es/2025/08/proyecto-ulls-de-la-historia/
[30] https://www.elsaltodiario.com/inteligencia-artificial/ideologia-inteligencia-artificial
[31] https://www.ietm.org/en/resources/reports/ietm-berlin-plenary-meeting-2025-perspectives-on-political-approaches-to-the
[32] https://www.ietm.org/system/files/publications/IETM_2025_Reports_Berlin_Political_02%20%281%29.pdf
[33] https://www.vilaweb.cat/noticies/cultura-extensiva-intensiva-periscopi/
[34] https://www.bonart.cat/ca/n/45587/pau-gonzalez-val-volem-garantir-lacces-de-la-cultura-a-tothom
[35] https://www.viaempresa.cat/economia/trobadors-medievals-guiar-futur-videojoc-catala_2217082_102.html
[36] https://cultureactioneurope.org/news/proposed-e8-6-billion-for-culture-and-democracy-in-the-next-eu-budget/
[37] https://cultura21.cat/a-fons/la-ia-davant-lart-i-els-drets-dautor-apropiacio-indeguda/
[38] https://www.vilaweb.cat/noticies/sixena-versio-borja-villel-trump-opinio-merce-ibarz/
[39] https://www.vilaweb.cat/noticies/un-milio-euros-opinio-merce-ibarz/
[40] http://hdl.handle.net/20.500.12368/36551
[41] https://interaccio.diba.cat/node/10135