Preparar l’Àgora Cívica: sis lectures per a tècnics de cultura

L’Àgora Cívica és una oportunitat col·lectiva per pensar la cultura com a pràctica emancipadora. A través d’una selecció de sis articles d’Interacció, proposem una “lectura crítica prèvia” amb marcs, preguntes i eines que posen el focus en drets, crisi, desigualtat i poder local. Llegir-los és preparar-se: per debatre, sí, però sobretot per transformar.   
  

Del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona serà escenari de l’Àgora Cívica, un espai de debat i intercanvi impulsat en el marc de MONDIACULT 2025, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura. És una cita clau per pensar col·lectivament el futur de la cultura com a dret, pràctica comunitària i política pública.
   

Per afavorir la participació municipal, a Interacció hem publicat un conjunt d’articles que plantegen marcs conceptuals, qüestionaments i experiències que poden ser útils com a lectura prèvia. Llegits en conjunt, mostren un mateix fil conductor: la necessitat de passar del discurs normatiu a la pràctica transformadora, reconèixer la complexitat i el conflicte, i situar el món local com a actor imprescindible en la definició de polítiques culturals. 

1. Contra la cultura amable: polítiques per a una democràcia real [2]

El discussion paper de l’IFACCA —punt de partida del document “Trazando el futuro…” impulsat durant la cimera de Seül i present al debat de MONDIACULT— qüestiona les polítiques culturals que normalitzen el conflicte i recomana la redistribució real del poder. Advoca per reconèixer els drets culturals més enllà del discurs, posant el focus en la pràctica i la tensió política.
   

2. La desigualtat que (encara) no sabem mirar [3]

Partint de l’experiència de Barcelona (2019–2023), Mariano Zamorano i Nicolás Barbieri alerten contra una visió superficial de l’equitat que es limita a l’accés a les activitats legals, sense qüestionar els imaginaris ni qui queda fora —i proposen reflexionar sobre qui justament hi és.
   

3. Cultura conscient per a un món en crisi [4]

Aquest article defensa una cultura conscient, que assumeix la seva responsabilitat davant la crisi ecològica i democràtica. Promou la justícia ecosocial, l’equitat territorial, l’arrelament, les aliances i una imaginació política transformadora. Representa una invitació a revisar les pràctiques institucionals i fer cultura de compromís.
   

4. Cultura amb sentit: drets, cura i sostenibilitat en el pensament de Jordi Baltà [5]

Baltà reivindica que la cultura és un dret essencial, una infraestructura de convivència i una eina central per transformar desigualtats. Articula el paradigma dels drets culturals com una forma de cura col·lectiva i sostenibilitat pública, oferint eines de reflexió per repensar les polítiques municipals.
   

5. Quan la cultura és un dret, no només una competència [6]

L’article explora l’Avantprojecte de Llei de drets culturals de Catalunya, destacant la seva claredat conceptual i els elements de justiciabilitat, però també qüestiona la seva capacitat operativa real des del món local, ja que reconèixer drets no és el mateix que garantir-los pràcticament. 
  

6. Quan parlar de drets culturals no és suficient [7]

Una lectura crítica del Plan de Derechos Culturales presentat per l’Estat, des de la perspectiva municipal: reconeix la solidesa conceptual i el diagnòstic de desigualtats del document, però recalca que els ajuntaments hi apareixen com escenaris passius i no com actors polítics, per la manca de corresponsabilitat institucional i recursos. 
  

Llegir aquests sis textos és com posar-se davant d’un mirall: cadascun reflecteix, des d’un angle diferent, les tensions i possibilitats de la cultura en clau municipal. El que ens uneix no és només la diagnosi compartida, sinó la convicció que la cultura pot ser un espai d’acció transformadora. El repte, doncs, no és acumular més documents, sinó convertir aquestes paraules en energia col·lectiva capaç de moure institucions, comunitats i polítiques.

Llegir-los és arribar-hi no només preparats, sinó amb la convicció que el món local és l’escenari clau de les polítiques culturals.

 __________________________________________________________________________________________________________