I si la ciutadania decidís part del pressupost cultural?

Els pressupostos participatius són una eina clau de la democràcia local. Ara, la Diputació de Barcelona en publica una guia que sistematitza pas a pas com desplegar aquest tipus de processos. Però... i si ens preguntem si això també es pot aplicar a la cultura? Com seria un pressupost cultural participatiu?

La publicació Pressupostos participatius al món local, editada per la Diputació de Barcelona, recull de manera clara i ordenada les fases, preguntes clau i bones pràctiques per impulsar un procés participatiu que permeti a la ciutadania decidir com es destina una part del pressupost municipal. De fet, aquest tipus de processos, que es van començar a implantar a Catalunya fa més d’una dècada, han anat guanyant terreny, sobretot en projectes d’inversió o millora urbana.

La guia fa especial èmfasi en la importància d’un bon disseny inicial, l’acompanyament tècnic al llarg del procés, la deliberació ciutadana i la transparència en el retorn de resultats i en el seguiment de les propostes guanyadores. També destaca la utilitat de la plataforma Participa311 [2] com a eina per facilitar la participació digital.

Ara bé, des de l’àmbit de la cultura, aquesta guia ens pot interpel·lar amb una pregunta molt concreta: podem pensar en pressupostos culturals participatius? És a dir, en reservar una part del pressupost del departament de cultura perquè la ciutadania proposi i decideixi què cal fer, quin projecte cultural tirar endavant, quin espai dinamitzar o quin festival reformular.

No és una pràctica estesa, però hi ha indicis que va prenent forma. En els pressupostos participatius de Barcelona de 2025, una de les propostes més votades del districte de Sants-Montjuïc va ser precisament una actuació cultural: facilitar la diversitat a les biblioteques del barri. També trobem experiències en municipis més petits, com Sant Llorenç d’Hortons, on en el marc dels pressupostos participatius de 2022 es van presentar i escollir propostes amb contingut cultural, com activitats i esdeveniments festius impulsats per entitats locals.

Tot plegat apunta que, amb la metodologia adequada i una bona estratègia comunicativa, també podríem obrir el debat cultural a la ciutadania, no només com a públic o com a públic actiu, sinó com a corresponsable d’una part de les decisions de programació i despesa. Això planteja, evidentment, reptes: quina part del pressupost? Amb quins criteris? Com garantir la qualitat i la coherència del projecte cultural del municipi? Però també ofereix oportunitats per acostar els objectius de política cultural a les necessitats i interessos reals dels veïns i veïnes.

Observem

La guia ens convida a repensar com articulem la participació ciutadana en la gestió municipal. I des de l’àmbit cultural, potser és un bon moment per preguntar-nos si estem disposats a compartir no només espais, sinó també decisions. Un repte que pot reforçar el vincle entre cultura i democràcia local.
 
 
 

Referències

Diputació de Barcelona. (2025). Pressupostos participatius al món local. Quaderns de participació ciutadana, núm. 5. Oficina Tècnica de Participació per als Governs Locals. https://llibreria.diba.cat/cat/ebook/pressupostos-participatius-al-mon-local_71430 [3]

Ajuntament de Barcelona. (2025, 2 de juny). La ciutadania escull 8 projectes dels pressupostos participatius a Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/noticies/la-ciutadania-escull-8-projectes-dels-pressupostos-participatius-a-santsmontjuic-1517322 [4]

Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons. (2022). Pressupostos participatius 2022. https://participa.ajhortons.cat/pressupostos-participatius [5]

 __________________________________________________________________________________________________________