#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural. Només unes poques regions —com Canàries, Berlín o Norrland— trenquen el patró gràcies a governança descentralitzada, finançament estable i mesures adaptades. Sense aquests fonaments, els plans culturals són "dosis homeopàtiques" que no generen efectes estructurals. Les regions necessiten recursos tangibles, autonomia i estratègies realistes per convertir la cultura en motor de desenvolupament. "Sin un ecosistema mínimo… apenas lograrán mover ficha."

Llegiu l’article complet: linkedin [2]

     
  

Barcelona i el miratge tecnològic

Barcelona com a hub tecnològic. De veritat ens ho hem de creure?

Albert Cuesta i  Xavier Roig, 26 de juny de 2025  

Barcelona sovint es presenta com un hub tecnològic d’èxit, però la realitat és menys brillant. L’arribada d’empreses com Meta o Google s’ha venut com a triomf, tot i que sovint són operacions immobiliàries amb llocs de treball precaris o mínims, sense generació real d’innovació ni valor afegit local. La ciutat no concentra sinergies ni consolida indústria tecnològica pròpia: ofereix baixos salaris, turisme barat i bon clima per atraure talent low cost. La propaganda política i mediàtica confon subsectors TIC amb serveis de baixa qualificació, amagant la manca d’estratègies industrials reals."És a dir, que si Rio de Janeiro fos europea, a Barcelona se li giraria un gran competidor."

Llegiu l’article complet: parlemclar.cat [3]

     
  

Europa reivindica sobirania digital cultural

Manon Moulin: European Culture Needs Digital Independence

Matthaios Tsimitakis, 24 de juny de 2025

Manon Moulin, coordinadora editorial d’Arty Farty i de la plataforma Reset!, destaca com 22 xarxes culturals europees han signat una carta oberta a la Comissió i al programa Creative Europe exigint que s’incorporin criteris ètics en la selecció de projectes, premiant l’ús d’eines digitals independents promogudes a Europa en lloc de les dominades pels gegants tecnològics. S’assenyalen exemples recents de deteriorament de la moderació de continguts a X (ex‑Twitter) amb Elon Musk i la reducció de polítiques DEI a Meta, així com la influència de Jeff Bezos al Washington Post, que il·lustren riscos derivats del “capitalisme digital autoritari”. Moulin planteja l’establiment de criteris ètics similars als verdes dins les convocatòries —puntuar més qui utilitzi plataformes europees i codi obert, com Mastodon o NL Net—, per reforçar la sobirania digital i la pluralitat cultural d’Europa

Llegiu l’article complet: creativesunite [4]

     
  

Impacte decisiu de l’educació cultural i artística a Europa

La cultura al futur d'Europa: l'educació cultural i artística

Irene Aláez Vasconcellos, 23 de juny de 2025

La cultura s’estableix com un valor europeu de primer ordre i l’educació artística i cultural es reconeix com una peça clau per promoure el desenvolupament integral de l’alumnat —incloent la creativitat, el pensament crític i les competències socialsLa Unió Europea, a través de programes com Europa Creativa i Erasmus+, impulsa iniciatives que integren l’art en l’educació escolar. Diversos països mostren enfocaments destacats: Portugal aposta per una estratègia nacional amb implicació de les escoles i comunitats; Finlàndia opta per un model holístic des de la infància; França implementa un programa interdepartamental (EAC) per garantir l’accés cultural; Itàlia usa museus com a recurs educatiu; i Alemanya i Bèlgica promouen la col·laboració entre escoles, artistes i institucions.  A Espanya, malgrat la flexibilitat de la LOMLOE, hi ha desigualtats per la manca de docents especialitzats i recursos. "La escasez de especialistas en educación artística en las escuelas plantea un problema que afecta a la riqueza del aprendizaje".

Llegiu l’article complet: El Diari de l'Educació [5]

     
  

Preservar Creative Europe com a programa autònom

Hundreds demand action to save Creative Europe

 Culture Action,  23 de juny de 2025 

La campanya ASK, PAY, TRUST, impulsada per Culture Action Europe, ha reunit més de 900 professionals del sector cultural i creatiu (CCS), representants de 479 organismes i 40 països, per exigir que el proper pressupost europeu 2028‑2034 mantingui Creative Europe com un programa autònom per a cultura i creativitat, amb un finançament d’almenys el 2 % del total del pressupost  Actualment, aquest programa només representa el 0,2 % del pressupost de la UE (2 440 M€ en set anys), una xifra que els signants consideren desproporcionadament baixa respecte al retorn econòmic i social —11 € de PIB per cada euro invertit— i al paper de la cultura en cohesió, identitat i resiliència europees. Reclamen que Creative Europe continuï com un instrument accessible, amb mètriques pròpies, programes específics, i enfocament en diversitat i nous talents .

Llegiu l’article complet: cultureactioneurope [6]

     
  

Apologia del dret a avorrir-se

Els temps avorrits de l’ètica

Natàlia Lloreta, 22 de juny de 2025

Natàlia Lloreta signa un text en primera persona que contraposa dues èpoques: una en què l’art podia ser estètic, lliure i juganer, i una altra —la present— marcada per una exigència de justificació moral i ideològica. Expressa un desencís davant l’actual “zeitgeist”, en què l’administració pública també promou una ètica reduïda a una lectura simplificada del bé i del mal, amb normatives i criteris binaris que desdibuixen el matís i la complexitat. Davant aquesta deriva, fa una defensa de l’estètica en el sentit vitalista i dionisíac, tal com el definia Nietzsche: com a força que commou, trastoca i obre la porta a emocions profundes. Lluny de la resignació, la peça assumeix l’avorriment com un dret, tot recordant que la història és cíclica i que hi ha excepcions i contracorrent que poden obrir nous girs. “Tinc el dret d’avorrir-me.”

Llegiu l’article complet: bonart [7]

   
  

 

Barreres climàtiques per a persones amb discapacitats

Reflecting on Climate Change and Access to Culture for Persons with Disabilities: What to Expect in the Future?

Sharon Adedapo, 13 de juny de 2025

El canvi climàtic agreuja les dificultats d’accés a la cultura per a les persones amb discapacitat, fent més complicat el desplaçament fins a espais culturals a causa d’inundacions, transport deficient i infraestructures inaccesibles. A més, l’exposició a la contaminació i a onades de calor afecta especialment la salut d’aquest col·lectiu, disminuint la seva capacitat de treballar entre 9 i 19 dies anuals segons l’augment de temperatura global. Això incrementa la pobresa i redueix encara més la participació cultural. El major consum de suport assistencial per pal·liar els impactes climàtics desvia recursos de l’àmbit cultural.

Llegiu l’article complet: ideasinall [8]

     
  

L’era “Mad Max” del sector audiovisual

Welcome to entertainment’s ‘Mad Max’ era. Here’s where it leads

Tatiana Cirisano, 11 de juny de 2025

L’article compara l’actual indústria de l’entreteniment amb l’univers de Mad Max: Fury Road, on tot gira al voltant de recursos escassos i competència despiadada: audiències, temps, ingressos i marge econòmic són limitats i un guany d’un actor implica una pèrdua d’un altre . La saturació de continguts, les plataformes socials com a entreteniment, la lenta expansió de subscripcions musicals i la pressió sobre models de negoci existents antic, tradueixen aquest escenari zero‑sum. L’augment dels creadors independents i l’ús de la IA intensifiquen aquesta dinàmica. La solució passa per pensar més enllà dels esquemes actuals. "Generative AI and the related rise of consumer creation will only accelerate the impacts of these challenges."

Llegiu l’article complet: midiaresearch [9]

           
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)
  

Against AI: An Open Letter From Writers to Publishers (27 de juny de 2025)

Més de 100 autors —incloent novel·listes de renom— han signat una carta oberta per demanar als editors que es comprometin a no publicar obres creades per IA. Argumenten que la literatura és fruit de l’experiència humana i que els models entrenats amb textos sense consentiment ni remuneració roben la seva feina. A més, alerten sobre la degradació dels llocs laborals (editors, narradors) i l’impacte ambiental dels sistemes d’IA. Requereixen que les editorials: rebutgin llibres generats per IA; mantinguin empleats humans; utilitzin només narradors humans. lithub [10]
  

Butlletí BCNScienceCorner de divulgació científica (26 de juny de 2025) 

El butlletí BCNScienceCorner recull iniciatives recents de divulgació científica a Catalunya. Hi destaca el retorn del festival Efímera, els 100 anys del naixement de Maria Assumpció Català, i el premi a Fisidabo per apropar la ciència als joves. Altres propostes uneixen cultura i natura, com les rutes literàries al parc de la Serralada de Marina, o la nova web de LiterNatura. També s’anuncien projectes inclusius, com vídeos en llengua de signes o tallers de robòtica al barri de la Mina, i es presenta la propera Biennal Ciutat i Ciència. diba.cat [11]
  

Pere Camps: “Sense cultura, guanyen ells” (24 de juny de 2025) 

Pere Camps, director del Barnasants, reivindica la cultura com a eina crítica en contexts de crisi política: "Sense cultura no hi ha transformació social" i alerta que "sense cultura, guanyen ells", referint-se a la dreta Denuncia la dependència del sector de subvencions condicionades i la manca d’inversió pública estable, cosa que deixa la cultura com “l’últim mono” en les prioritats institucionals.També defensa un model confederal i plural del festival Barnasants, arrelat a cultures diverses i socialment compromeses. vilaweb [12]
  

Grève dans les bibliothèques de Paris : les six raisons d'une colère (22 de juny de 2025) 

El 20 de juny de 2025 els bibliotecaris de París van fer una aturada massiva contra el pla “Lire à Paris 2”, pendent de debat el 1 de juliol. Denuncien que l’ampliació d’horaris fins a les 19 h i l’obertura dominical obligatòria s’imposa sense noves plantilles, i perjudica el treball intern i l’equilibri vida‐feina.També denuncien la fusió de petites biblioteques, la reducció del pressupost d’adquisicions no juvenils en un 20 %, l’elaboració unilateral del pla sense consulta, i la degradació de les condicions laborals i del model cultural local actualitte.com [13]
  

El Bòlit inicia una nova etapa amb Oriol Fontdevila: art, territori i compromís   (19 de juny de 2025) 

El Bòlit inicia una nova etapa amb Oriol Fontdevila, que situa l’art contemporani al servei de la transformació social, ecològica i cultural. El centre es vol consolidar com a laboratori d’experimentació i xarxa de complicitats amb el territori, combinant recerca, producció i acompanyament al sector. La nova programació arrenca a la tardor amb l’exposició de Tere Recarens sobre la lluita per la justícia de gènere a l’Iran, i projectes educatius com Bòlit Mentor i Nexes, que connecten art i educació. L’objectiu és convertir l’art en eina de pensament crític, incidència i construcció comunitària. bonart [14]
  

Sirāt y el olvido estratégico del Sáhara Occidental / Pablo Caldera (12 de juny de 2025)

El film Sirāt d’Oliver Laxe situa la seva trama al desert del Sàhara Occidental sense anomenar-lo, assumint el relat marroquí que en fa territori propi. Ignora deliberadament el conflicte colonial que persisteix des de 1975, quan Espanya va abandonar l’antiga colònia al Marroc. Mentre uns personatges europeus hedonistes s’endinsen en un dels territoris més minats del món, Laxe construeix un relat moralista sobre la decadència occidental però silencia la història real: l’exili sahrauí, el mur i la repressió. Sirāt exemplifica un cinema de crueltat que aprofita el paisatge per generar tensió estètica sense compromís polític, convertint la tragèdia sahrauí en decorat. kaminker [15]

           

  

La cultura continua debatent-se entre tensions globals i realitats locals. Enmig d’aquest estiu, seguim compartint mirades per alimentar la reflexió i la pràctica cultural des dels municipis.

     

 
 

___________________________________________________________________