#Compartim Setmana 25

Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador. L’autor alerta sobre com el hype i el FOMO ens empenyen a jugar ràpid, passar pàgina i no deixar espai a la reflexió o la interiorització de l’experiència. Reivindica la diferència entre “consum” i “ús” cultural, com exposava Teixeira Coelho: només el segon transforma realment qui som. A partir de Miguel Sicart, defensa el joc com a acte expressiu i significatiu, no com a consum passiu. I conclou amb exemples de projectes comunitaris, com el “Club de joc” de Barcelona, que plantegen alternatives més conscients i compartides.“Necesitamos —necesito— pulsar la pausa: revisar cómo afrontamos el acto de juego, reflexionar sobre qué significa y cómo nos significamos a través de esa experiencia.” 

Llegiu l’article complet: niveloculto [2]

         
  

IA, música i el bé comú

L’IA et l’intelligence musicale humaine

Pierre Hemptinne, 17 de juny de 2025

Amb motiu de la Fête de la musique 2025, aquest article analitza l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la música des d’una perspectiva crítica i sistèmica. Denuncia com l’ús industrial de la IA en el sector musical amenaça la creativitat, afavoreix la concentració de mercat i perpetua l’extractivisme cultural. Tot i les crides a protegir els drets d’autor, l’article qüestiona si això és suficient sense replantejar el model capitalista que redueix la música a mercaderia. Reivindica la música com a bé comú i reclama una nova economia musical, sostenible, diversa i arrelada en comunitats d’escolta. L’objectiu no és només defensar els drets dels creadors, sinó preservar la capacitat humana de crear, compartir i imaginar col·lectivament a través de la música. "Les algorithmes sont au service d’une finalité ultérieure, celle de maximiser le temps passé sur les plateformes et d’en améliorer la rentabilité, un arrangement auquel nous n’avons à aucun moment consenti."

Llegiu l’article complet: cultureetdemocratie [3]

         
  

Llengua i dignitat col·lectiva

Existeixen els drets estrictament lingüístics?

Jordi Martí Monllau, 16 de juny de 2025 
 

L’article qüestiona la base individualista i formalista amb què el pensament liberal tracta els drets lingüístics. S’hi defensa que la importància de les llengües no rau en la seva utilitat comunicativa, sinó en el seu valor identitari i comunitari: parlem de drets lingüístics quan, en realitat, parlem de drets nacionals. Així, la reivindicació de drets lingüístics és una forma d’autodeterminació col·lectiva i un exercici de dignitat, lligat a la voluntat de ser d’una comunitat en un territori. Davant la dilució liberal del problema, cal tornar a situar la llengua com a expressió d’una comunitat política concreta."Quan parlem de llengua parlem de nació."

Llegiu l’article complet:leuropeu [4]

         
  

Dues claus que no podem oblidar

Encara sobre Sixena: dos temes de fons 

Marc Sureda i Jubany; Oriol Picas Riera, 16 de juny de 2025

El debat sobre les pintures de Sixena ha generat un ampli ressò, però dues qüestions de fons mereixen atenció especial. La primera és la defensa del llegat de Josep M. Gudiol, figura clau en la salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil, injustament qüestionat en algunes sentències. La segona és una reflexió sobre el paper dels museus: si es redueix el conflicte de Sixena a una simple qüestió de propietat, s’obvia que l’entrada d’una obra al museu forma part essencial de la seva història i garanteix el seu accés públic, la seva conservació i el seu valor col·lectiu. Cal recordar que els museus no són dipòsits provisionals, sinó institucions que connecten el passat amb el futur."Haver entrat al museu ja és part indestriable de la història d’aquella obra."

Llegiu l’article complet: elpuntavui [5]

         
  

Creativitat i IA: un repte estructural

IA Generativa, cultural y creatividad. Retos pendientes

Econcult, 15 de juny de 2025

La irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAG) transforma radicalment la creativitat i la producció cultural. El seu impacte és doble: d’una banda, concentra poder en grans plataformes, erosiona l’autoria i redueix la diversitat cultural; de l’altra, pot democratitzar l’accés i ampliar l’agència creativa si s’acompanya de polítiques públiques, infraestructures obertes i formació en cocreació amb IA. El diagnòstic proposa accions en clau distributiva, transparència algorítmica, reforma de la propietat intel·lectual i laboratoris de cocreació, per evitar que l’automatització aprofundeixi les bretxes i, en canvi, reforci la creativitat col·lectiva i porosa."La inteligencia artificial generativa no es en sí misma garante ni enemiga de la igualdad."

Llegiu l’article complet: linkedin [6]

         
  

Confiar en la joventut: una política urgent

Faire confiance à la jeunesse, c’est une politique culturelle

 Constance Rivière, 12 de juny de 2025

L’exposició Banlieues chéries, amb més de 80.000 visitants en dos mesos —la meitat joves d’entre 18 i 25 anys—, mostra el potencial de la cultura quan parla amb la joventut i no només sobre ella. Més enllà de l’accessibilitat o la gratuïtat, el que connecta és una narrativa plural, construïda col·lectivament, on les banlieues es mostren com espais vitals i creatius. El museu esdevé així un espai compartit, capaç d’acollir relats diversos i d’activar l’esperança. Donar veu als joves no és només una aposta simbòlica: és el centre d’una política cultural amb visió de futur. "Faire confiance à la jeunesse, ce n’est pas un slogan. C’est une politique culturelle."

Llegiu l’article complet: liberation [7]

         
  

El trasllat de Sixena, a examen tècnic

Meditacions sobre Sixena

Albert Mercadé, 12 de juny de 2025

El MNAC ha estat condemnat a restituir les pintures murals de Sixena en compliment d’una sentència ferma basada en la titularitat aragonesa. Ara bé, Albert Mercadé alerta que “restitució” implica una acusació d’espoli sense tenir en compte el context de salvament patrimonial de 1936, ni les condicions actuals de conservació. L’article recorda que el Codi deontològic de l’ICOM exigeix diàleg basat en criteris científics, i denuncia l’absència d’informes tècnics solvents per part de Sixena. El MNAC, en canvi, n’ha aportat molts, tots advertint dels riscos del trasllat. L’autor demana una avaluació rigorosa per part d’instàncies estatals i defensa que no s’executi cap moviment sense garanties absolutes de conservació a llarg termini. "Una institució estatal, encarregada de protegir el patrimoni nacional, hauria de valorar tots els documents aportats per les parts, tornar a fer una anàlisi científica de l’obra i en cas de veure perills aturar el trasllat."

Llegiu l’article complet: Bonart [8]

         
  

Quan el silenci pesa més que l’ètica

Mirar a otro lado

Ana Álvarez Lacambra, 30 de maig de 2025

El pròxim novembre, Dubai acollirà la Conferència General de l’ICOM, centrada en el futur dels museus i la revisió del seu Codi Ètic. L’autora expressa preocupació pel silenci del sector davant la decisió de celebrar-la en un estat no democràtic. Repassa els valors fundacionals de l’ICOM —justícia social, drets humans, accessibilitat— i alerta del perill de desconnexió entre el discurs oficial i el context geopolític actual, marcat per la censura i la repressió. També recorda el precedent del congrés de la IFLA cancel·lat a Dubai per pressions de diverses associacions bibliotecàries. Tot plegat planteja una pregunta incòmoda per als professionals: poden defensar-se valors ètics en entorns que els contradiuen? "¿Podemos mirar a otro lado?"

Llegiu l’article complet: linkedin [9]

         
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)
  

IT-Dansa, tresor ignot /Jordi Font (17 de juny de 2025)

IT-Dansa és la jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre, creada el 1997 per Catherine Allard com a postgrau d’excel·lència per a ballarins joves d’arreu del món. Malgrat ser poc coneguda fora del sector, gaudeix d’un reconeixement internacional: cada any s’hi presenten 200 aspirants de 30 països per menys de deu places. El seu repertori inclou grans noms de la coreografia contemporània, i més de 200 exalumnes ballen avui en companyies de prestigi arreu del món. És una de les joies discretes però potents de la cultura catalana. El Punt Avui [10]
  

Lluís Nacenta: “Hem d’acceptar que la ciència no ho sap tot” (14 de juny de 2025) 

Lluís Nacenta reflexiona a Càlcul de metàfores (La Magrana) sobre la trobada inesperada entre càlcul i llenguatge que fa possible la intel·ligència artificial. A partir dels models de llenguatge extens, defensa que el coneixement no pot estar compartimentat: cal superar les fronteres disciplinàries i reconèixer la dimensió filosòfica, estètica i política de la ciència. En un món complex, reivindica la saviesa com la capacitat de conviure amb la incertesa i actuar des del consens, el diàleg i la consciència que la ciència no ho pot explicar tot. vilaweb.cat [11]
  

Lluís Calvo: «Abans els poetes creaven mites, ara els desmuntem» (13 de juny de 2025)

Amb Cor pirinenc, Lluís Calvo revisita l’èpica des d’una mirada contemporània i antiheroica, i fa del paisatge una matèria viva, no un decorat. Estrenada ara al Palau de la Música en format escènic, l’obra proposa un viatge poètic pels Pirineus que reivindica una relació més profunda i menys banal amb els llocs i els mites. Per Calvo, avui la poesia no ha de servir per idealitzar, sinó per qüestionar, burxar i escoltar: “Els indrets no es devoren, es paeixen.” nuvol.com [12]

  

Hi ha setmanes en què la cultura s’omple de preguntes incòmodes, però necessàries. Sobre què vol dir jugar, escoltar, recordar, narrar o fer recerca. Aquesta ha estat una d’aquestes setmanes. Des de #compartim, celebrem aquests textos que s’aturen, es fan preguntes i ens conviden a tornar a mirar amb més profunditat allò que sovint donem per fet. Perquè, com deia Lluís Calvo, “els indrets no es devoren, es paeixen”. Potser la cultura, també.

   

 
 

___________________________________________________________________