#Compartim Setmana 24

  
  
  
Hi ha silencis que no són absència de so, sinó de suport, de drets i de reconeixement. Aquesta setmana, el fil invisible que uneix moltes de les lectures recollides és la pèrdua de veu: la d’un festival que desapareix sense explicacions, la d’una xarxa cultural comunitària desmantellada, la d’editorials petites ofegades per l’oferta massiva. Però també hi trobem qui resisteix, qui escriu manifestos, qui planta cara als algoritmes i als discursos d’odi amb consciència crítica i voluntat col·lectiva. Per als tècnics de cultura municipals, aquest conjunt d’articles obre preguntes ineludibles: com protegim l’ecosistema cultural local? Com sostenim la pluralitat davant l’homogeneïtzació? Quins espais garantim —amb recursos i voluntat política— per a la cultura crítica, participativa i descentralitzada?
  
  

Silencis que fan mal

Censura, recortes, cierres y debates ideológicos alrededor de la cultura comunitaria en España

Marta Molas, 12 de juny de 2025

Diversos projectes de cultura comunitària a Espanya s'han cancel·lat o desmantellat arran de canvis polítics. A Guadalajara, el FESCIGU ha perdut finançament institucional; a Saragossa, la Harinera ZGZ ha passat de la cogestió ciutadana a una gestió tècnica; a Barcelona, Cultura Viva s’ha tancat i l’Arnau Itinerant ha patit retallades dràstiques. La Coordinadora del Teatre Arnau alerta també sobre la incertesa de l’Antic Teatre i la Nau Bostik. REACC i més de 300 agents denuncien un retrocés dels drets culturals i una ofensiva contra la cultura crítica.."Silencio, carpetazo y a otra cosa, mariposa”

Llegiu l’article complet: elsaltodiario [2]

       
  

L’ecosistema literari català en perill

La destrucció de l'ecosistema literari català 

Carlota Gurt, 8 de juny de 2025

Tot i l’augment de vendes i novetats, l’ecosistema literari català afronta una crisi. Editorials independents denuncien caigudes de vendes i la saturació mediàtica dels grans grups, que desplacen els petits i limiten la diversitat. A més, l’atorgament d’ajuts públics està subjecte a criteris comercials i manca de visió social. Per preservar la pluralitat, cal una acció conjunta de lectors, llibreters, mitjans, autors i institucions."Ara tenim un ecosistema literari ric i divers, però està en perill i crec que ens toca a tots arromangar-nos, també als lectors, que hem de procurar comprar i llegir d’una manera més conscient."

Llegiu l’article complet: llegim.ara [3]

       
  

Raves: del ritual col·lectiu a la cultura globalitzada

A propòsit de 'Sirat': les múltiples dimensions de la cultura 'rave'

Cristina Pérez-Ordóñez, 6 de juny de 2025

La cultura rave, nascuda als vuitanta com a rebel·lia als magatzems londinencs, ha evolucionat d’esdeveniments il·legals i comunitaris a festivals massius. No obstant això, el valuós manifest PLUR —pau, amor, unió, respecte— encara viu en free parties autogestionades. Aquestes festes combinen logística, art visual i espais segurs i no violents. Tot i l’associació amb el consum de drogues, mantenen un potent vessant comunitari i ritual. Avui es disputen entre la institucionalització i la dissidència dels soundsystem. "Somos una entidad masiva, una aldea tribal, global, que supera cualquier ley establecida por el hombre, así como la geografía y el tiempo en sí mismo. Somos masivos. Somos uno solo."

Llegiu l’article complet: theconversation [4]

    
  

Dansa contemporània: la veu cultural europea

The Body Politic: Contemporay Dance and Europe's Cultural Compass Strategy

Matthaios Tsimitakis, 5 de juny de 2025

Eva Broberg, des de European Dance Development Network, reivindica la dansa contemporània dins la nova Cultural Compass de la UE. Aquest art plural i innovador ha de ser reconegut no només pels seus beneficis socials, sinó pel seu poder expressiu intrínsec i el seu valor per la cohesió europea. Broberg demana millores laborals, finançament estable, espais de creació i mobilitat amb cobertura social. També alerta del perill de censura i insisteix que els artistes siguin claus per construir societats més justes. ."We need to recognise contemporary dance and other art forms not just as art forms or instruments to serve social functions, but as powerful social and political voices."

Llegiu l’entrevista completa: Creatives unite [5]

       
  

Algoritmes, ideologia i llibertats amagades

Karlos G. Liberal: “La intel·ligència artificial, més que descriure unes tecnologies, descriu una ideologia”. 

Jon Artza, 5 de juny de 2025

Karlos G. Liberal, hacktivista basc, presenta El algoritmo paternalista (2024), que critica la IA com a eina ideològica. Aquest “algoritme paternalista” combina paternalisme llibertari i solucionisme digital per condicionar decisions sense transparència. Liberal alerta que, sense regulació tècnica i política —auditories independents, equips diversos i entorns de proves (“sandbox”)—, els algoritmes perpetuaran desigualtats. També qüestiona les restriccions tecnològiques imposades a infants i adolescents. Però sosté que encara és possible un futur alternatiu recuperant el control sobre infraestructures."Ver a tantos divulgadores científicos discutiendo con grupos de homeópatas para demostrar su error, creo, alimenta ese discurso dicotómico que tanto exalta internet."

Llegiu l’article complet: elsaltodiario [6]

       
  

La IA i la revolució cognitiva: creativitat o uniformitat?

Is AI sparking a cognitive revolution that will lead to mediocrity and conformity?

Wolfgang Messner. 2 de juny de 2025

La IA està generant una revolució cognitiva que podria acabar en uniformitat i pèrdua de criteri propi, similars a l’impacte de la Revolució Industrial. Tot i que pot estimular la creativitat, diversos estudis apunten a una disminució de la diversitat d’idees i la propagació de biaixos de decisió. Les eines generatives creen continguts competents però previsibles i mancats de ruptura. En un entorn dominat per solucions ràpides, el repte és cultural: cal preservar la creativitat humana amb intenció i responsabilitat des de l’educació, la recerca i la política pública. ."The answer, for now, is up in the air."

Llegiu l’article complet: theconversation [7]

       
  

L’odi que cotitza a l’algoritme

Eleonora Esposito: "Les plataformes digitals no tenen gens d’interès a evitar els discursos d’odi"

Moisès Pérez , 2 de juny de 2025

L’auge dels discursos d’odi a internet respon a una combinació perillosa: desregulació, models de negoci basats en l’atenció i algoritmes que premien la polarització. Segons Eleonora Esposito, experta en odi digital, les grans plataformes afavoreixen aquests continguts perquè generen trànsit, dades i ingressos publicitaris. La nova Llei de Serveis Digitals de la UE vol obligar-les a avaluar riscos i protegir els drets fonamentals. Mentrestant, l’extrema dreta utilitza les xarxes per construir comunitats i difondre un odi interseccional, sovint amb desinformació. L’impacte és especialment dur sobre les dones polítiques: són atacades per la seva mera presència, amb conseqüències reals en les seves carreres. Esposito reclama més educació digital i una regulació activa que prioritzi els drets. "Els continguts que polaritzen, vinculats als missatges d'odi, són aquells que generen més impacte i, en conseqüència, més dades, publicitat i tràfic".

Llegiu l’article complet: El Temps [8]

       
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)
 

[Tribune] Manifeste pour un débat éthique sur l’art (10 de juny de 2025)

L’Observatoire de la liberté de création publica un manifest amb quinze principis sobre el debat entorn de l’art. Defensen la llibertat d’expressió, la responsabilitat ètica, la crítica informada i el respecte a la llibertat de programació artística. Es rebutgen les pressions, la desinformació i l’ús polític de les polèmiques culturals. Es convida institucions i col·lectivitats a adherir-s’hi i a exhibir-lo públicament com a compromís. lalettredumusicien [9]
  

Quand le nouveau management public devient une politique "tout-terrain"  / Antoine Vauchez (6 de juny de 2025) 

Antoine Vauchez analitza com la lògica empresarial i els partenariats públic-privats han transformat profundament l’acció pública, difuminant les fronteres entre el sector públic i privat. D'una banda, les empreses es presenten com a defensores de l’interès general; de l'altra, les administracions justifiquen les seves decisions mitjançant criteris d’eficiència. Aquesta dinàmica, sumada a l’ús d’indicadors i convocatòries competitives, ha generat tensions i una major burocratització, creant allò que ell anomena "para-administracions". Vauchez subratlla la naturalesa ambigua de les agències de regulació i la dificultat de mantenir una distinció clara entre el sector mercantil i el món associatiu en la construcció del servei públic. observatoire [10]
  

El Portalblau de l'Escala publica una guia pionera per organitzar festivals culturals amb perspectiva de gènere (5 de juny de 2025)

El festival Portalblau ha publicat una guia per incorporar la perspectiva de gènere en l’organització de festivals culturals. Elaborada per Cristina Torres i Encinas i revisada per Mònica Gelambí, la guia conté onze capítols amb fonaments teòrics, exemples, eines de diagnosi i indicadors d’avaluació. Aborda àmbits com la programació, contractació, comunicació, equips i seguretat. Inclou un glossari i referències normatives. Forma part del projecte Valors i Compromís, iniciat el 2020, amb l’objectiu de promoure festivals més justos, inclusius i equitatius. emporda.info [11]
  

European Social Partners launch database of collective agreements and social dialogue initiatives in Live Performance (3 de juny de 2025)

PEARLE, en col·laboració amb els “European Social Partners”, ha posat en marxa una base de dades que recull acords col·lectius i iniciatives de diàleg social en el sector de les arts escèniques a Europa  Aquesta eina facilita l’accés a informació essencial per a professionals i organitzacions, promovent majors estàndards laborals i una millor comprensió dels compromisos sindicals i empresarials. La base de dades permet consultar per país i disciplina, reflectint la diversitat i complexitat del sector de la música i les arts escèniques en viu. pearle.eu [12]

   

Les veus que apaguem avui poden ser les que demà necessitarem per imaginar altres futurs. Des dels municipis, tenim una responsabilitat important a l’hora de reconèixer i cuidar les formes de cultura que no només entretinguen, sinó que cohesionen, qüestionen i transformen. Davant les pressions del mercat, la lògica dels algoritmes o la por a la dissidència, cal reforçar una mirada cultural compromesa amb els drets, la diversitat i la llibertat. Que el soroll no ens faci perdre de vista el més important: allò que no sona però importa. Seguim.

 

 
 

___________________________________________________________________