#Compartim Setmana 23

  
  

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica, i com aquestes atribucions errònies s’han mantingut per la manca de verificació i la tendència a embellir les credencials. Frabetti assenyala que, en l’era digital, la impostura no només persisteix sinó que es veu facilitada per eines com la intel·ligència artificial, que permeten construir imatges personals més brillants del que són en realitat. Aquesta cultura de l’aparença, segons l’autor, erosiona la confiança col·lectiva i fomenta una societat on l’autenticitat es veu relegada. "La impostura tiene un porvenir brillante cuando no se le exige que disimule."

 Llegiu l’article complet: jotdown [2]

     
  

Cultura digital: preguntes per pensar-la col·lectivament

Cultura digital? No tot el que brilla són leds (i II)

Efraín Foglia, 4 de juny de 2025

Efraín Foglia planteja un exercici provocador: cent preguntes obertes per repensar en comunitat la cultura digital i el seu impacte estructural en la societat. Aquesta segona part de l’article amplia la mirada més enllà de l’art, la ciència o la tecnologia, i defensa que la cultura digital afecta de ple àmbits com l’educació, la política o l’economia. L’autor posa sobre la taula el concepte de cultura digital popular com a nou marc per entendre com la digitalització transforma les pràctiques socials i culturals quotidianes. Les preguntes que formula no cerquen respostes clares, sinó que actuen com a disparadors per a un debat col·lectiu encara incipient però urgent sobre els riscos, les oportunitats i les tensions de viure en entorns cada cop més digitalitzats."Estem només a l’inici d’aquesta fase de la societat global."

Llegiu l’article complet: Comein [3]

     
  

Sixena, al límit de la conservació

Sixena és a l’UCI 

Judit Verdaguer , 4 de juny de 2025

Les pintures murals del monestir de Sixena, creades al 1188 i arrencades després de l’incendi de 1936 per salvar-les, es troben actualment en un estat molt delicat al MNAC. El foc va modificar químicament els pigments originals i va afectar la cohesió de les capes pictòriques, fet que fa que qualsevol moviment o trasllat pugui provocar danys irreversibles. Tot i que els museus han fet un gran esforç per preservar-les, la restitució in situ al monestir presenta riscos importants per la seva inestabilitat ambiental. Els experts han advertit contra el trasllat, però el Tribunal Suprem ha dictaminat el contrari, prioritzant la propietat sobre la conservació. La conservadora del Museu d’Art Medieval defensa que preservar la salut del patrimoni cultural, bé comú universal, hauria de ser la prioritat. ""La salut és el primer, també la del patrimoni cultural, al cap i a fi és un bé comú i universal que entre tots tenim l’obligació de defensar."

Llegiu l’article complet: ElPuntAvui [4]

     
  

Cap a una IA “a la francesa”: reconciliar tecnologia i drets culturals

Créateurs et intelligences artificielles : vers un modèle à la française  

City-zoom, 3 de juny de 2025

La França ha iniciat una mediació pionera entre els sectors tecnològic i cultural per encarar un dilema creixent: com desenvolupar intel·ligències artificials generatives sense vulnerar els drets d’autoria? La iniciativa, impulsada per les ministres Rachida Dati (Cultura) i Clara Chappaz (IA i Digital), proposa crear un model europeu d’IA respectuós amb els creadors. El procés inclou quatre eixos de treball clau: accés a continguts per entrenar IA, compensacions justes, sostenibilitat econòmica i dret a l’opt-out per als artistes. Amb el suport de 80 milions d’euros i una xarxa de “Cafès IA” per escoltar el territori, la proposta vol evitar un escenari polaritzat i demostrar que la sobirania tecnològica no pot existir sense sobirania cultural. L’arbitratge final arribarà al novembre, en un context marcat per l’entrada en vigor imminent del reglament europeu sobre IA. "Il ne peut y avoir de souveraineté technologique sans souveraineté culturelle."

Llegiu l’article complet: City-zoom [5]

     
  

Hora de parlar de cultura europea

Lars Ebert: “Now is the moment to start talking about European culture”

Ilias Maroutsis, 2 de juny de 2025

Lars Ebert defensa que ha arribat el moment de posar la cultura al centre del projecte europeu. Davant d’una realitat marcada per crisis múltiples i un sentiment creixent de fragmentació, l’autor proposa iniciar una conversa decidida sobre què entenem per cultura europea i quin paper pot jugar en la construcció democràtica. Més enllà de la cooperació sectorial, es tracta d’abordar la cultura com un espai polític que articula valors comuns i fomenta el sentit de pertinença. Ebert fa una crida a les institucions europees i als actors culturals per impulsar aquesta agenda i reconèixer la cultura com a força cohesionadora, capaç de connectar el passat amb els desafiaments del futur. El moment actual, diu, és una oportunitat per obrir aquest debat amb ambició i responsabilitat. "Now is the moment to start talking about European culture as a political and democratic space."

Llegiu l’entrevista completa: Creatives unite  [6]

     
  

Clarificar no és censurar

La santé mentale, grande cause nationale... jusqu'en librairie ?

Mickaël Worms-Erhminger, 31 de maig de 2025

Una carta oberta adreçada al Sindicat de la Llibreria Francesa reclama una millor separació entre llibres de psicologia científica i obres de desenvolupament personal, esoterisme o espiritualitat no contrastada. El text alerta que la barreja d’aquests continguts en els mateixos espais pot confondre els lectors, afeblir la credibilitat de les ciències de la salut mental i exposar persones vulnerables a pràctiques perilloses. També remarca la responsabilitat dels llibreters com a agents culturals i prescriptors. Lluny de demanar censura, la proposta aposta per una classificació més clara que faciliti el discerniment i reconegui l’esforç dels professionals que fan divulgació rigorosa. Una acció simbòlica, però necessària, per contribuir a una cultura de salut mental basada en evidències i no en promeses màgiques."Clarifier n’est pas censurer."

Llegiu l’article complet: Actualitte [7]

     
  

Salvar l’ànima de l’Antic
Salvem L’Antic (el projecte, no l’edifici)

Oriol Puig Taulé, 4 de juny de 2025

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat l’expropiació del local de l’Antic Teatre per garantir-ne l’ús públic i la funció cultural. Però més enllà de conservar l’edifici, el debat clau és preservar-ne el projecte artístic. L’Antic ha estat, des de 2003, un espai central per a la creació escènica contemporània, donant veu a artistes com La Veronal, El Conde de Torrefiel o Las Huecas. El risc ara és que l’espai es transformi en un lloc de consum cultural per a turistes, desvirtuant-ne l’essència. El valor de l’Antic rau en la seva comunitat, programació i arrelament al barri. El repte institucional és garantir la continuïtat del projecte, més enllà de les parets. El text defensa que només així la lluita de tants anys haurà valgut la pena. "El totxo és el menys important."

Llegiu l’article complet: Nuvol [8]

     
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)
 

Defensa de la cultura digital catalana / Gina Tost, 9 de juny de 2025

L’article denuncia la desaparició progressiva de la cultura catalana a l’entorn digital, eclipsada per un relat global uniformador i dominat per l’anglès americà. Gina Tost alerta que no n’hi ha prou amb defensar la llengua: cal garantir la presència de la cultura catalana —amb els seus referents, costums i gastronomia— a les xarxes, algoritmes i eines digitals. Reivindica un activisme cultural digital més valent i sostingut, que no depengui només d’institucions, sinó que impliqui creadors, programadors, empreses i usuaris. viaempresa [9]
  

Micros a les aules per connectar amb un món altament complex / Cristina Aliagas, 7 de juny de 2025

Cristina Aliagas defensa el rap com una eina d’expressió crítica i creativa que enriqueix el pensament i la competència comunicativa dels joves. Incorporar-lo a l’aula no vol dir banalitzar, sinó ampliar els repertoris expressius i connectar la cultura acadèmica amb la realitat juvenil. Experiències com les de Versembrant mostren com el rap pot abordar temes socials amb profunditat i autenticitat. Fer-li lloc a l’escola és reconèixer formes diverses de coneixement, donar veu a l’alumnat i apostar per una educació més oberta, significativa i connectada amb el món. jornal [10]
  

Discurs de Pere Lluís Font, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes  6 de juny de 2025

Pere Lluís Font durant el seu discurs ha aprofitat per reivindicar Catalunya com una nació, així com la utilitat i la necessitat de la filosofia i, més concretament, filosofia en català. En aquest sentit, ha remarcat "una manera de veure el món" ja que "cada llengua despunta la personalitat dels seus parlants". Davant del que ha qualificat com a "autoodi" o "servitud voluntària", ha demanat una "revolució mental" en termes lingüístics, i també ha fet referència al recent anunciat Pacte Nacional per la Llengua:"Caldrà reforçar-lo amb la màxima eficiència i complicitat abans que sigui massa tard per remuntar la davallada de l'ús social” youtube [11]
  

La llengua, causa comuna / Jordi Font Cardona, 26 de maig de 2025

Jordi Font celebra el Pacte Nacional per la Llengua com una eina imprescindible per enfortir el català, però lamenta l’absència d’un consens polític total, clau en moments decisius. Recorda el paper fonamental dels municipis en la normalització lingüística i alerta sobre la pèrdua de pes del català arran dels canvis demogràfics i l’impacte de l’oferta digital. Recuperar el temps perdut, diu, passa per cooperació institucional i compromís social. El català només té força si és causa comuna. El Pacte és sobre la taula. Cal ser-hi.  Nació Digital  [12]
  

Shouting with one voice /  Ben Walmsley i Patrick Towell, 13 de maig de 2025

Després de sis mesos de recerca i consultes, el Centre for Cultural Value presenta el pla per a un National Cultural Data Observatory al Regne Unit. L’objectiu és posar en marxa una plataforma compartida per integrar dades del sector cultural i generar intel·ligència col·lectiva que doni suport a la presa de decisions i a la política cultural. El model proposat serà federat i flexible, amb eines avançades per analitzar i visualitzar dades des de múltiples perspectives, i adaptat als reptes reals de lloc, temps i context del sector. linkedin [13]

 

 
Els reptes de la cultura avui passen per saber navegar entre aparences i autenticitat, entre innovació i preservació, entre el local i l’europeu. Els textos d’aquesta setmana ens conviden a fer-ho amb mirada crítica, sense perdre el compromís i la cura que exigeix el nostre treball des dels municipis. Ser tècnic de cultura implica també ser un punt de trobada de veus i interessos diversos, i aquests articles ens aporten pistes per fer-ho amb consciència i rigor. Seguim compartint, observant  i cuidant els ecosistemes culturals. 

     

 
 

___________________________________________________________________