Ni tòtems ni tabús: veus orgulloses

         
  

Amb totes les veus, amb tot l’orgull

En un moment en què moltes veus s’utilitzen com a símbols, cal tornar a escoltar-les. No per representar-les, sinó per deixar-les parlar.

L’Orgull també és memòria, crítica i imaginació. A Catalunya, són moltes les persones que —des de la creació artística, la recerca o l’activisme— han contribuït a ampliar els límits del que entenem per cultura. Aquest article recull algunes d’aquestes veus: diverses, situades i desacomplexades. Algunes fa anys que fan camí; d’altres encenen ara els escenaris o les xarxes. Però totes són part d’una cultura viva i radicalment plural.
  

Veus que fan cultura i fan camí
  

María Giralt

Referent del feminisme i del pensament lèsbic a Catalunya. Reivindica la genealogia d’una cultura que no ha estat escrita ni recollida amb prou cura.

Entrevista a Ja m'entens [2] (Catalunya Ràdio, 2024)

Article a Orgull Barcelona [3] (2025)  

         
  

Zoe 

Cantautora no-binària catalana. Fa música pop i electrònica des d’una vulnerabilitat política que connecta amb la dissidència de gènere.

Entrevista a Pikara Magazine [4] (2025)

Disc Cicatrices [5] (2024)       
  

         
  

Jèssica Pulla

Alter ego del performer Joan Gabàs. La seva proposta drag en català desborda l’entreteniment i esdevé homenatge i crítica a la cultura popular.

Entrevista al Diari Ara  [6](2025)

Activa a Instagram [7] i TikTok [8]amb referències a Núria Feliu, Dagoll Dagom o el Tomàtic.  

 

         
  

Sebastià Portell

Escriu des del desig, però també des del conflicte entre cos i llenguatge. A "Ariel i els cossos" o a "Amors sense casa", recupera una genealogia LGTBI dins la literatura catalana i defensa una escriptura que no amagui la diferència, sinó que la faci parlar.

Podcast La ContrapART [9] (2023)

Llibres Amors sense casa [10] (Angle Editorial, 2018) Ariel i els cossos [11] (Empúries, 2019)        

         
  

 Fades

Sacsegen l’escena musical amb una proposta electrònica i escènica que no busca només entretenir, sinó “fadificar” espais: transformar-los en llocs de llibertat i resistència.

Entrevista a Les Dones i els Dies [12] (3Cat, 2025)

Entrevista a VilaWeb [13] (2024)

Disc Metallix [14] a Spotify          

  

Pol Guasch

Poeta i assagista. Escriu des de la memòria queer, la tensió entre llenguatge i intimitat, i una mirada radicalment política de la literatura.

Entrevista a El Suplement [15] (Catalunya Ràdio, 2021)

Llibre Ofert a les mans, el paradís crema [16] (Anagrama, 2021)
  

  

Un mapa de temes que ens travessen

Cada una d’aquestes veus aporta una mirada pròpia i intransferible, però si les escoltem juntes, ens dibuixen un paisatge. No és una llista tancada, sinó una xarxa de temes que s’entrellacen, es repeteixen i s’interroguen. La dissidència no és només una qüestió d’identitat: és una manera de fer i de pensar la cultura. Aquest mapa provisional recull alguns d’aquests punts de contacte, sense ànim de reduir, sinó de visibilitzar els eixos que, sovint des dels marges, estan redefinint el centre.
  

- Cos i identitat: Zoe Music, Jèssica Pulla i Fades exploren el cos com a lloc d’expressió i de tensió política.

- Memòria i genealogia queer: María Giralt i Sebastià Portell connecten passat i futur a través d’una cultura crítica i visibilitzadora.

- Llenguatge i representació: Portell i Guasch escriuen des del marge i qüestionen el cànon i les formes narratives dominants.

- Cultura popular resignificada: Jèssica Pulla i Zoe Music dialoguen amb imaginaris compartits, però reversionats des de l’orgull i l’humor.

- Pensament i poètica queer: Pol Guasch aporta una mirada literària i filosòfica que fa del desig una forma de resistència.

  

Aquest recull no vol ser un tancament. Vol ser una invitació: a llegir, escoltar, descobrir i connectar, sense tòtems ni tabús. L’orgull no és només un crit de festa, és també una cultura que pensa, canta, recorda i transforma. I es fa aquí, en català, i des dels marges que mouen el centre. Finalment, aquesta tria de veus connecta també amb els compromisos expressats enguany a les declaracions institucionals de la Diputació de Barcelona [17] i de la Generalitat de Catalunya [18], que reconeixen el valor cultural, social i polític de la dissidència sexual i de gènere.

 

 
 

___________________________________________________________________