#Compartim Setmana 21

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

Cultura en temps de resistència

Culture and Media amid Romania’s Fight Against the Far-right

Bianca Bălănescu and Andrei Petre, 22 de maig de 2025

A Romania, davant l’ascens de l’extrema dreta, la cultura i els mitjans independents s’estan convertint en espais de resistència. Artistes, activistes i periodistes uneixen forces per plantar cara a la intolerància i defensar els drets humans. Tot i la pressió institucional i l’augment dels discursos d’odi, creixen les iniciatives que fan del sector cultural una eina per imaginar i defensar una societat més oberta. Més que mai, es posa en valor la capacitat transformadora de la cultura, no només com a eina expressiva sinó com a força política capaç d’incidir en l’imaginari col·lectiu i disputar el relat públic. "Culture and independent media are our last line of defence."

Llegiu l’article complet: reset-network.eu [2]

   
    
 Cultura i salut mental: una aposta europea

G. Micallef: “Mental health is a fundamental right - and culture can be a powerful tool for preventing and healing”

Irini Polidorou, 21 de maig de 2021

La Cimera de Salut Mental 2025, celebrada al Parlament Europeu, ha destacat el paper de la cultura en la promoció del benestar emocional, especialment entre els joves. Glenn Micallef, comissionat europeu, va defensar el poder preventiu i curatiu de l’art i la cultura, amb el suport de dades de l’OMS i l’informe CultureForHealth. S’hi van presentar projectes finançats per la UE com Arts for Health Austria, Arts on Prescription o MiMind, que evidencien l’impacte positiu de la cultura sobre la salut mental. La trobada va reforçar el compromís per impulsar un Pla d’Acció Europeu que articuli una resposta coordinada entre política, salut i cultura."With culture, with care and with courage, we build a healthier and happier Europe."

Llegiu l’article complet: Creatives unite [3]

 
  

Complicitat còmplice

Al costat correcte de la història

Toni Mejías, 21 de maig de 2025

L’autor, músic i treballador cultural, reclama que els grups de música deixin de participar en festivals finançats per fons d’inversió proisraelian, encara que aquests fons no controlin directament les programacions. Aquesta postura s’emmarca en una crítica més àmplia sobre la complicitat silenciosa amb les polítiques d’Israel a Gaza. L’article fa un paral·lelisme amb la indiferència europea durant l’Holocaust, recordant casos com el de Rudolf Vrba, que va intentar advertir del genocidi sense èxit. Amb la informació actual, Mejías  insta a trencar amb la passivitat i a posicionar-se clarament contra la violència i l’opressió. "Els grups de música hem de deixar de participar en festivals amb participació de fons d’inversió proisraelian"

Llegiu l’article complet: directa.cat [4]

 
  

L’esquerra en crisi i la reconstrucció de la solidaritat

Com girar el gir cultural de l’esquerra

Joan Burdeus, 20 de maig de 2025

L’article analitza la pèrdua d’impacte i protagonisme de l’esquerra actual, que es troba en un moment d’irrellevància inèdit en dècades. Es destaca el debat entre Thomas Piketty, que defensa prioritzar la redistribució econòmica, i Michael Sandel, que insisteix en recuperar la solidaritat moral entre classes socials, avui trencada per la distància creixent entre classes mitjanes i treballadores. El gir cultural basat en les teories de Foucault i la interseccionalitat ha desplaçat l’atenció de l’esquerra cap a les qüestions identitàries, deixant de banda la lluita contra les desigualtats econòmiques. Per recuperar la força, l’esquerra hauria de posar de nou les classes treballadores al centre i afrontar la desigualtat material com a prioritat."Potser el més difícil seria assumir que no totes les lluites són iguals."

Llegiu l’article complet: nuvol.com [5]

 
  

La cultura com a base de la política europea

Reclaiming Culture in Cultural Policy?

Culture policy room, 20 de maig de 2025

La Comissió Europea prepara la nova estratègia cultural "Culture Compass", que vol integrar la cultura en totes les polítiques de la UE. Destaca que la cultura ha de ser reconeguda no només pels seus impactes socials, econòmics, ambientals i externs, sinó pel seu valor intrínsec, com a fonament de qualsevol política cultural. Aquesta visió reivindica que la cultura no sigui instrumentalitzada per objectius externs, sinó que es prioritzi la llibertat d’expressió artística, les condicions justes per als treballadors culturals i la sostenibilitat cultural com a eixos clau. El repte és que la UE encapçali aquest canvi que reafirma la cultura com a eix principal i no només com a complement. "The cultural dimension is the foundation on which all other contributions of culture take root and flourish."

Llegiu l’article complet: culturepolicyroom [6]

 
  

La IA no pensa: pensem nosaltres per ella

El artificio de la inteligencia

Irene Mozo, 18 de maig de 2025

L'article d'Irene Mozo a Jot Down qüestiona el debat sobre la "intel·ligència artificial" des d'una perspectiva filosòfica i política. Segons l'autora, el problema no rau en si les màquines poden pensar, sinó en les metàfores i conceptes que utilitzem per descriure-les, els quals reflecteixen i perpetuen les estructures socials i polítiques existents. Mozo argumenta que debatre sobre la consciència de les màquines és una distracció que evita abordar les implicacions polítiques i simbòliques de la IA. Així, la preocupació no hauria de centrar-se en les capacitats de la tecnologia, sinó en com aquesta reforça o desafia les visions modernes del món i les jerarquies establertes. "En el fondo, el debate de si las máquinas piensan es un subterfugio para no afrontar las consecuencias de las metáforas que usamos para referirnos a ellas y sus implicaciones en nuestra vida social." 

Llegiu l’article complet: jotdown.es [7]

 
  

Viure de la cultura

"I want culture to pay the rent" Commissioner Glenn Micallef 

Semira Abbas Shalan, 18 de maig de 2021

Glenn Micallef, nou comissari europeu de Cultura, llança una idea que no passa desapercebuda: vol que la cultura "pugui pagar el lloguer". Amb aquesta frase, reclama més reconeixement del valor econòmic del sector i aposta per reforçar les condicions laborals dels professionals culturals. Parla d’impulsar polítiques que connectin cultura amb ocupació i innovació, i de millorar la manera com es mesura l’impacte del sector. Més que una proposta tancada, el seu missatge apunta a una voluntat d’obrir debat sobre el lloc que ocupa la cultura en l’economia i en les prioritats públiques."There is no cultural sector without people"

 Llegiu l’entrevista completa: independent.com.mt [8]

 
  

Pensar amb llum i ombra

Pep Mínguez: "Nosaltres no hem provocat el retorn a l’analògic, però hi hem aportat el nostre gra de sorra"

Nora Barnach, 18 de maig de 2025

El festival Revela’t, dirigit per Pep Mínguez, celebra la seva tretzena edició a Vilassar de Dalt com a referent internacional de la fotografia analògica. Per a Mínguez, la fotografia analògica no és una nostàlgia, sinó una actitud. En una època marcada per la saturació digital, defensa un retorn conscient a processos més lents i materials com una forma de resistència i reflexió. També subratlla que l'analògic no és incompatible amb el present, sinó que hi dialoga des d’una altra velocitat i profunditat. Pensar amb llum i ombra, diu, pot ser avui un gest radical. "L’important no és el suport, sinó l’actitud."

Llegiu l’entrevista completa: bonart.cat [9]

  

 El Raval es reinventa des de dins

Un Raval més centre que marge: la generació que es rebel·la contra l’exotització del barri

Noelia Ramírez, 11 de maig de 2025

Una nova generació de creadors del Raval està trencant amb la imatge exoticista i marginal del barri. Projectes com la sèrie Ravalejar i el documental Siemprevivas mostren la vida quotidiana i els efectes de la gentrificació, reivindicant un Raval viu, plural i resilient, lluny dels tòpics. Institucions com el MACBA i el CCCB comencen a reconèixer les lluites veïnals, reflectint un canvi de mirada: ara són els veïns i artistes locals qui expliquen la història del barri des de dins. "Les veus locals transformen la narrativa d’un barri que vol ser protagonista." 

Llegiu l’article complet: elpais.com [10]  

 
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)

 

Ens cal el 'flow' d'ara  / Pep Antoni Roig (23 de maig de 2025)

Pep Antoni Roig fa una crida a superar l’epopeia cultural del Seixantisme, que va ser clau per resistir durant el franquisme, però que avui pot ser un fre si només ens serveix per mirar enrere. En lloc de nostàlgia, reclama creativitat, nous relats i capacitat de seduir en un món globalitzat. Per avançar, diu, no cal viure resistint sinó construint: parlant a TikTok, innovant des dels marges i assumint que la millor manera de ser fidels al passat és tenir el coratge de imaginar el futur. elnacional [11]
  

La Direcció General de Patrimoni Cultural presenta el full de ruta fins al 2030 (22 de maig de 2025)

La Direcció General de Patrimoni Cultural ha presentat el seu full de ruta fins al 2030. La idea és posar el patrimoni al centre de les polítiques, amb una gestió més participativa i sostenible. També volen millorar la protecció i difusió dels béns culturals, fent-los més accessibles a tothom. És un pla ambiciós que vol combinar conservació i innovació per garantir que el patrimoni segueixi viu i proper a la ciutadania en els pròxims anys. bonart.cat [12]
  

El Consell transforma el Instituto de la Memoria de Alicante en un espacio "para víctimas de algún tipo de violencia" (22 de maig de 2025)

La Generalitat Valenciana ha decidit transformar l’Institut Valencià de la Memòria en un espai multidisciplinar destinat a víctimes de violència, un canvi impulsat per la polèmica Ley de la Concordia aprovada pel PP i Vox. L’oposició denuncia un intent de blanqueig polític i es nega a participar en l’acte oficial del 87è aniversari del bombardeig fascista del Mercat Central. cadenaser [13]
  

Els termes de la cultura digital en català (21 de maig de 2025)

El TERMCAT i la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital han publicat un conjunt de termes en català relacionats amb la cultura digital. Aquests termes inclouen conceptes com art generatiu, art robòtic, art sonor, videomapatge, glitch-art i efectes visuals. L'objectiu és normalitzar i difondre aquests termes en l'àmbit de la creació digital, facilitant la seva consulta a través del Cercaterm i materials visuals per a xarxes socials. Aquesta iniciativa s'emmarca en un pla més ampli que inclou uns 150 materials gràfics i multimèdia per promoure l'ús del català en diversos sectors.TERMCAT [14]
  

Presentación del informe "Los sectores culturales y creativos en España" (20 de maig de 2025)

S’ha presentat aquest informe que explica com estan els sectors culturals i creatius a Espanya. Mostra que són importants per a l’economia i l’ocupació, i també per a la innovació i el creixement social. L’informe diu que cal més inversió en infraestructures, formació i digitalització per ajudar el sector a créixer i ser més competitiu. A més, posa en valor la diversitat de disciplines culturals i creatives que configuren un ecosistema dinàmic i en creixement constant. anabad.org [15]
  

Pedro Sánchez anuncia medidas estratégicas para reforzar la internacionalización del sector de la Cultura (19 de maig de 2025)

Pedro Sánchez ha anunciat un conjunt de mesures per ajudar la cultura espanyola a fer-se més visible a l’estranger. La idea és que artistes i empreses culturals tinguin més suport per exportar les seves creacions i connectar amb públics internacionals. També volen coordinar millor les institucions perquè la cultura sigui un motor important fora d’Espanya, obrint portes per fer projectes en altres països i donar més impuls a la creativitat del país. lamoncloa [16]
  

El museu més versallesc / Eva Vàzquez (19 de maig de 2025)

Mentre molts museus celebraven el Dia Internacional amb orgull, el Disseny Hub Barcelona optava per desmarcar-se’n, renegant del nom de museu i abraçant una estètica de “dispositiu de modernor”. Eva Vàzquez reflexiona amb ironia sobre la transformació del centre i el distanciament amb la seva pròpia col·lecció i llengua. La nova exposició permanent, amb títol en anglès, desperta perplexitat en un espai públic que hauria de parlar amb naturalitat del present sense menystenir el passat ni la memòria cultural que representa.elpuntavu [17]
  

Between Inspiration and Loss of Control: Music in the Age of AI (6 de maig de 2025)

Mario Schmidhuber reflexiona sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en la música actual. Tot i que la IA pot inspirar i obrir noves vies creatives, també planteja reptes com la pèrdua de control artístic i la possible homogeneïtzació del so. Alguns músics celebren les possibilitats que ofereix, mentre que altres, com Nick Cave, alerten que la màquina mai podrà substituir l'emoció humana inherent a l'art. El debat sobre la propietat intel·lectual i l'autenticitat continua viu, amb veus crítiques que qüestionen fins a quin punt la IA pot ser considerada una eina creativa genuïna. ars.electronica [18]

       

  

Entre llums i ombres, la cultura continua pensant, sacsejant i prenent partit. Aquesta setmana hem escoltat veus que reclamen posar fi a la passivitat, hem vist institucions que redibuixen el futur del patrimoni, artistes que reivindiquen el suport material per viure del seu ofici i responsables polítics que apel·len a una Europa més saludable i creativa. I entre tot això, un avís oportú: potser ja no es tracta només de resistir, sinó de construir amb sentit, sentit crític i sentit comú. Ens hi tornem a trobar dilluns vinent.

 

 
 

___________________________________________________________________