#Compartim Setmana 20

  
Setmana 20 de l’any i la cultura continua generant diàlegs que ens interpel·len. Aquesta setmana hem seleccionat articles que exploren com repensar els museus perquè siguin espais vius i útils per a la comunitat, la urgència d’una sobirania digital europea per a la cultura i els debats sobre la concentració empresarial en festivals i plataformes. També descobrim propostes que vinculen cultura, urbanisme, digitalització i arts escèniques en contextos complexos.

A #compartim, cada dilluns oferim una tria d’articles, informes i opinions que ens semblen imprescindibles per entendre les transformacions culturals d’avui. Què hi ha sobre la taula aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

 Museus útils i vius

Quim Borràs: «S’ha prioritzat renovar els museus abans que crear-ne de nous»

Montse Frisach, 14 de maig de 2025

El director general de Patrimoni Cultural, Quim Borràs, reivindica una nova mirada cap als museus, més centrada en el valor públic que no pas en l’expansió d’equipaments. Defensa una política orientada a l’accessibilitat, la inclusió i el benestar, i assegura que cal superar la lògica del museu com a “temple de conservació”. En aquesta línia, avança l’impuls de programes com Museus i salut, el treball conjunt amb el Departament de Salut, un sistema de reserves col·lectives per a col·leccions i la redacció d’una nova llei de museus. Tot plegat en el marc d’una aposta clara per repensar la funció social del patrimoni i la seva relació amb la comunitat.“Els museus han de ser útils, vius i formar part del dia a dia de les persones”

Llegiu l’entrevista completa: nuvol.com [2]

  
  

Sobirania digital per a la cultura europea

Ethical Shift: European Culture Demands Digital Independence 

Matthaios Tsimitakis, 13 de maig de 2025

Una coalició de 22 xarxes culturals europees ha fet una crida urgent a la Comissió Europea per incorporar criteris ètics en les convocatòries del programa Creative Europe. Davant la creixent dependència de plataformes digitals dominades per grans corporacions tecnològiques com X (abans Twitter), Meta o Amazon, aquestes organitzacions proposen fomentar l'ús d'eines digitals independents, de codi obert i basades a Europa. Aquesta proposta busca reduir l'hegemonia dels gegants tecnològics i promoure una presència digital més ètica i autònoma en el sector cultural. La iniciativa coincideix amb l'entrada en vigor de legislacions europees com la Llei de Llibertat de Mitjans i la Llei d'Intel·ligència Artificial, oferint una oportunitat per redefinir la relació entre cultura i tecnologia. Suggereixen, per exemple, l'adopció d'alternatives com el Fediverse (Mastodon), la NL Net Foundation o la plataforma European Alternatives."Defending human and cultural rights requires an evolution in our common digital presence."

Llegiu l’article complet: Creatives unite [3]

  
  

Festivals en mans del capital

El fondo proisraelí KKR se hace con los grandes festivales españoles de música

Pablo Elorduy i Javier H. Rodríguez  13 de maig de 2025

L’article d’El Salto revela que el fons d’inversió estatunidenc KKR, conegut pel seu suport a causes proisraelianes, ha adquirit el control de diversos macrofestivals espanyols com el Sónar, Viña Rock, Resurrection Fest, Arenal Sound i el FIB, mitjançant la compra de la promotora Superstruct Entertainment . Aquesta operació, valorada en 1.400 milions d’euros, consolida la presència de KKR en l’escena musical estatal . El fons també manté inversions en empreses relacionades amb la colonització de Palestina i la ciberseguretat, algunes vinculades a exmilitars israelians . Davant d’això, s’han iniciat protestes i boicots en diversos països, mentre que les direccions dels festivals afectats no han emès cap posicionament públic."KKR aterrizó en la música mediante la compra de Superstruct Entertainment, grupo que organiza hasta 80 festivales en todo el mundo"

Llegiu l’article complet: elsaltodiario [4]

  
  

Celebrar per compartir

La celebració cultural com a forma de sociabilitat

Marta Rovira Martínez, 13 de maig de 2025

L’autora defensa que les celebracions culturals han d’evolucionar per reflectir la diversitat de la societat actual. A partir d’una jornada organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es planteja la necessitat d’obrir les festes populars a la participació de nous col·lectius i expressions culturals. Això implica revisar els continguts festius per incorporar sensibilitats diverses i qüestionar referents simbòlics, com els vinculats al colonialisme. L’objectiu és fomentar la convivència no com a resposta a un conflicte latent, sinó com a reconeixement dels drets culturals de tothom. Segons Rovira, les celebracions recurrents en l’espai públic generen confiança i curiositat, facilitant la sociabilitat compartida i la construcció d’un espai públic inclusiu, essencial per al funcionament democràtic. "Allò que és conegut, visible i proper genera confiança."

Llegiu l’article complet: tornaveu.cat [5]

  
  

Espectacle o estafa

L’estafa piramidal de la indústria de l’espectacle tardocapitalista

Roger Palà, 9 de maig de 2025

L’article de Roger Palà denuncia que el col·lapse per aconseguir entrades per veure Bad Bunny no és una anècdota, sinó el símptoma d’un sistema dissenyat per generar urgència, exclusió i consum irracional. Plataformes com Ticketmaster, en règim gairebé monopolístic, imposen preus dinàmics i condicions opaques que converteixen l’accés a la cultura en un luxe. L’autor alerta que la concentració empresarial no només afecta el públic, sinó que també oprimeix els artistes. Fins i tot en espais públics, gestionats amb diners públics, es reprodueix aquest model classista. Davant d’aquesta realitat, Palà apunta a iniciatives de l’economia social com Tickètic i reclama que les administracions assumeixin responsabilitats per evitar que la cultura esdevingui un privilegi reservat a les elits."Hem normalitzat un model de consum cultural que incentiva l’exclusió, la manipulació emocional i la presa de decisions irracionals."

Llegiu l’article complet: elcritic.cat [6]

  
  

Cultura en risc: IA i sobirania creativa

Guia per contenir l'embat de la IA en les creacions culturals 

Moisés Pérez, 8 de maig de 2025

L’article d'El Temps analitza l’informe del Consell Valencià de Cultura (CVC) sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en les creacions culturals. El CVC alerta que, si bé la IA aporta avenços en molts sectors, en l’àmbit cultural pot desplaçar la creativitat humana i posar en perill la diversitat i la sobirania artística. L’informe demana una estratègia que garanteixi la independència digital i proposa límits ètics, transparència i regulació per evitar que les eines automàtiques substitueixin els processos creatius humans. És, alhora, una crida a protegir el pensament crític, la identitat i els drets dels creadors en l’era de la digitalització massiva."Una IA sense límits pot posar fi a la cultura tal com l’entenem avui."

Llegiu l’article complet: eltemps.cat [7]
  
  
  
Cultura independent en perill

Daydream: Independent Performing Arts in Times of Economic Precariousness and Political Threats in Europe

Part. 1 of the series: Daydream

Andrijana Trpković, 6 de maig de 2025

L'article de Reset! analitza la precarietat creixent de les arts escèniques independents a Europa, especialment en contextos perifèrics. A través de la metàfora "Teatre vs. Supermercat", es denuncia la pressió del mercat que converteix la cultura en un producte de consum ràpid, buidant-la de contingut crític i autonomia. La crisi postpandèmica ha agreujat aquesta situació: manca de recursos, dificultats per girar, costos elevats i una dependència creixent de subvencions inaccessibles per a molts col·lectius. El testimoni d'artistes com Nora Juhász (Hongria) o el col·lectiu 21:21 (Croàcia) mostra com la censura política i la manca de suport obliguen a desplaçar-se cap a altres sectors o països. La conferència "Towards Stronger Peripheries", celebrada a Belgrad el 2024, va posar èmfasi en la necessitat de polítiques culturals participatives, xarxes de solidaritat i pràctiques ètiques per garantir la supervivència d'aquestes formes artístiques."Theatre vs. Supermarket"

Llegiu l’article complet:reset-network.eu [8]
  
  
  

Urbanisme i cultura: un divorci evitable                                                                     

Les agences d'urbanisme peuvent-elles continuer à s'ignorer comme acteurs culturels?

Stéphane Cordobes, 5 de maig de 2025

L’article defensa que les agències d’urbanisme no poden continuar ignorant-se com a actors culturals. Partint d’exemples concrets a França, argumenta que planificar el territori implica també treballar amb imaginaris, relats col·lectius i identitats. No es tracta només de dibuixar espais, sinó de donar-los sentit. Per això, cal incorporar la dimensió cultural en els processos de planificació, i fer-ho no com a ornament, sinó com a part central del projecte polític. L’article qüestiona per què, malgrat compartir objectius com la cohesió social o la transformació dels imaginaris col·lectius, urbanistes i agents culturals treballen sovint d’esquena. Reivindica una aliança més sòlida entre ambdós camps per donar resposta als grans reptes territorials contemporanis. " L’urbanisme est un projet culturel ; l’affirmer, c’est déjà une manière de le politiser." 

Llegiu l’article complet: AUCM [9]

  
  

Turisme i especulació: una aliança destructiva

L'art d'especular

Oriol Radalga Peig, 29 d'abril de 2025

L’article d’Oriol Radalga Peig denuncia com el turisme d’elits i el mercat immobiliari formen un tàndem que transforma l’entorn al servei d’un model econòmic especulatiu. Aquesta aliança entre arquitectes, agents immobiliaris, empresaris i administracions públiques ha conduït a una planificació urbana que prioritza els interessos econòmics per sobre del benestar social i ambiental. El resultat és una gentrificació que desplaça les classes populars, destrueix el teixit social i degrada el paisatge. L’autor critica la manca de voluntat política per frenar aquestes dinàmiques i alerta sobre les conseqüències d’un model que converteix la cultura i el territori en mercaderies al servei del capital. "El turisme d’elits i el mercat immobiliari es presenten com un tàndem d’eficiència productiva. Produeixen i transformen l’entorn al servei d’un model econòmic especulatiu."

Llegiu l’article complet: revistaposidonia.com [10]

  
  
  
L’art com a eina d’investigació crítica

Détectives publics 

David Sanson, 17 de novembre de 2025

L’article recull diversos projectes europeus que utilitzen metodologies d’investigació oberta per analitzar conflictes ambientals i socials. A partir d’eines digitals accessibles i accions col·lectives, artistes i activistes es converteixen en "detectius públics" capaços de reconstruir fets, visibilitzar vulneracions de drets i generar contrarelats. L’autora destaca casos com els de Forensic Architecture o Border Forensics, que operen a la cruïlla entre art, ciència ciutadana i incidència política. Aquests processos no només generen coneixement, sinó que també poden condicionar polítiques públiques i activar formes de justícia. El text proposa entendre la recerca com una pràctica creativa i col·lectiva, que transforma la manera com mirem i actuem sobre el món."Enquêter est un acte d’imagination critique."

Llegiu l’article complet: arteplan.org [11]

 
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)

 

‘Matter Matters’: per a aquest servei no cal córrer /  Santos M. Mateos Rusillo (13 de maig de 2025) ‘Matter Matters’ és una exposició amb una forta tesi política contra el colonialisme i l’extractivisme, basada en 705 objectes. Santos critica que limita els objectes a una sola lectura materialista i que la museografia no és realment innovadora, repetint fórmules conegudes. Destaca instal·lacions com Matèria situada, però lamenta que la mostra ignori temes actuals com la intel·ligència artificial. També qüestiona l’ús excessiu de cites per reforçar el discurs i critica que una exposició així hauria de ser temporal, però neix amb la voluntat de durar molt, cosa que el fa poc adequada al context contemporani. elpuntavui [12]
  

La Plataforma per la Cultura Valenciana reclama més suport per al sector cultural i exigeix una Llei de la Cultura Valenciana (9 de maig de 2025) La Plataforma per la Cultura Valenciana reclama més suport per al sector cultural, que ha patit un greu impacte durant la pandèmia i la crisi econòmica. Exigeix la creació urgent d’una Llei de la Cultura Valenciana que garanteixi finançament estable, mesures de protecció per a professionals i una gestió més participativa i descentralitzada. Denuncia la falta de recursos i polítiques efectives que posin en valor la riquesa cultural del territori. Aquesta iniciativa busca reforçar el sector com a motor social i econòmic i afavorir la recuperació cultural a llarg termini.acpv.cat [13]
  

El Ministeri de Cultura cedeix la gestió de la Casa Gomis al Museu Nacional d'Art de Catalunya (9 de maig de 2025) El Ministeri de Cultura ha cedit la gestió de la Casa Gomis, al Prat de Llobregat, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta cessió permetrà integrar la Casa Gomis en el projecte museístic del MNAC i reforçar la preservació i promoció del patrimoni modernista i artístic de la Costa Brava. La col·laboració busca optimitzar recursos i ampliar les activitats culturals vinculades a l’art i la història local, consolidant un nou espai de referència dins del circuit museístic català. Govern.cat [14]
  

Àngels Margarit: “O augmentem l’equip del Mercat de les Flors o haurem de reduir l’activitat” (4 de maig de 2025) Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, alerta que sense un augment de l’equip de treball serà impossible mantenir el ritme actual d’activitat. Destaca que la manca de recursos humans posa en risc projectes i programacions futures. Margarit reclama una aposta clara per reforçar el personal per garantir la qualitat i la continuïtat de les propostes escèniques, que són fonamentals per a l’escena catalana i per mantenir l’espai com un referent cultural. vilaweb.cat [15]

     

  

Aquesta setmana, els continguts ens conviden a mirar amb atenció com es transformen els espais culturals i les pràctiques artístiques en un món en canvi constant. Reptes com la digitalització, la concentració empresarial o la inclusió social són presents en molts contextos. Quines preguntes ens plantegen? Quines oportunitats i respostes podem explorar i compartir plegats?

       

 
 

___________________________________________________________________