#Compartim. Setmana 15

Setmana 15 de l'any i la primavera continua renovant energies. Amb la Setmana Santa a la volta de la cantonada, el sector cultural segueix viu amb propostes, reflexions i tendències que mereixen ser seguides de prop.

A #compartim, seleccionem els articles, informes i opinions que ens han semblat més rellevants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu.
 
  

Ser artista quan ets de fora: amb el talent no n’hi ha prou

Joana Justícia, 11 d'abril  de 2025

L’article destaca les dificultats que afronten els artistes d’origen estranger que viuen a Catalunya. Malgrat el seu talent i la seva tasca, sovint es veuen atrapats en la invisibilitat, la precarietat laboral i la manca de suport institucional. Les seves veus i creacions no aconsegueixen el reconeixement que mereixen en el panorama cultural local. L’article reivindica la necessitat de reformar les polítiques culturals per garantir una inclusió real i equitativa dels artistes d’origen estranger."Cal una veritable inclusió dels artistes d'origen estranger en el nostre sistema cultural."

Llegiu l’article complet: culturab.cat [2]
 
 

TV3 és l’únic mitjà en què la música cantada en català és majoritària en la informació musical

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), 10 d'abril de 2025

Segons un informe del CAC sobre la presència de la cultura a les ràdios i televisions principals de Catalunya, la cultura catalana va ser majoritària tant als informatius com a la resta de la programació durant el 2024. La música, el cinema, les arts plàstiques i la literatura van ser les disciplines més presents als mitjans. TV3 va destacar pel seu compromís amb la llengua catalana, mentre que TVE Catalunya va presentar una major presència de música en castellà. Tanmateix, TVE Catalunya va donar preferència a les cançons en castellà quan informava sobre música catalana. L'estudi subratlla la importància de la llengua com a element clau en la difusió cultural.

Llegiu l’article complet: cac.cat [3] 
 
 

Sobre las expectativas, lo sublime y sus mentiras

Claudia Ventola, 7 d'abril de 2025

Claudia Ventola reflexiona sobre com les nocions de sublim i d’expectativa estan travessades pel capacitisme. A partir de la seva experiència vital i docent, denuncia que la mirada normativitzadora de l’art exclou cossos no normatius, tant en la representació com en l’accés a la creació i la mediació. Com a educadora en centres d’educació especial, reivindica pràctiques pedagògiques que parteixin del desig, el cos i la subjectivitat, allunyades de models tècnics i manuals. Proposa una mediació crítica que desmunti els imaginaris capacitistes i generi espais de reconeixement i resistència. "El arte no sana nada, y pensar que lo hace es de lo más asistencialista que se pueda presumir desde la normatividad."

Llegiu l’article complet:a-desk.org [4]
 
 

The Quest for a New Narrative on Culture: Foundations, infrastructures, Public Goods (and Bads)

Justin O’Connor, 1 d'abril de 2025

L'article planteja la necessitat de redefinir la cultura com un bé públic fonamental, en lloc de veure-la només com una indústria. Proposa un canvi de mirada que la consideri part de les infraestructures socials bàsiques, com l'educació o la salut. Així, es defensa una gestió col·lectiva i inclusiva, que no es limiti a l'aspecte mercantil, sinó que busqui el bé comú i el reforç de la democràcia. Aquesta visió reclama un canvi profund en la nostra relació amb la cultura."Culture is not a commodity, but a public good."

Llegiu l’article complet:culturepolicyroom [5]
 
 

Towards a regenerative approach to cultural policy

Mafalda Dâmaso, 9 de març de 2025

L’editorial de Mafalda Dâmaso, publicada a l'International Journal of Cultural Policy, Volum 31, Número 4, el 2025, planteja que les polítiques culturals han de superar enfocaments instrumentalistes i adoptar una mirada regenerativa. Aquesta visió es fonamenta en valors com la sostenibilitat, la cura i la justícia, i promou polítiques que no només mitiguen impactes, sinó que contribueixen activament a regenerar sistemes culturals, socials i ecològics. L’autora proposa un enfocament arrelat en el context, relacional i amb horitzó a llarg termini, que reconegui la complexitat i les interdependències del món actual.“Regeneration is not simply a concept: it is a commitment to change.”

Llegiu l’editorial completa:tandfonline.com [6]
 
 

FemArt, la mirada crítica de l’art transfeminista

Cristina Mongay, 7 de març de 2025

L’article de Cristina Mongay destaca FemArt com un projecte artístic i polític que articula pràctiques col·lectives i transfeministes des d’un compromís amb la transformació social. Nascut a Ca la Dona el 1992, promou espais de creació, formació i acció artística des d’una mirada interseccional, donant visibilitat a veus dissidents i qüestionant les estructures normatives de l’art. Avui, amb una nova generació d’artistes i curadores vinculades a la contracultura, el col·lectiu consolida un espai viu de resistència i creació crítica.“Per a nosaltres, FemArt és fer militància. És un projecte polític de transformació i revisió de com es creen els imaginaris.” mangrana.cat [7]

 

 
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant) 

 
Una jutgessa tomba l'acomiadament orquestrat per Vox del director del consorci valencià de museus que va disparar les visites (7 d'abril de 2025) ​Una jutgessa ha declarat improcedent el cessament de José Luis Pérez Pont, exdirector del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme de Cultura Contemporània. El seu acomiadament, impulsat per Vox el novembre de 2023 per suposades irregularitats, va generar protestes en defensa de la seva gestió. La sentència obliga la Generalitat a readmetre'l o indemnitzar-lo amb 26.919 euros. eldiario.es [8]

Enric Puig Punyet: “Al Santa Mònica ens hem allunyat d’una proposta elitista / Maria Cerezuela (4 d'abril de 2025) En aquesta entrevista,Puig Punyet explica com s'ha treballat per crear un espai inclusiu i plural, on les pràctiques artístiques actuals tinguin cabuda i on la relació amb la comunitat sigui clau. El Santa Mònica, segons el director, aposta per la col·laboració amb artistes i entitats per generar un diàleg ric i divers que connecti l'art amb els reptes socials del moment. cultura21.cat [9]

La cultura, territori compartit / Carles Duarte i Montserrat (2 d'abril de 2025) En un context de tensió política i manca de grans consensos, l’autor defensa la necessitat d’un pacte cultural a Catalunya que superi les lògiques partidistes. Reivindica la cultura com a espai compartit, amb estabilitat institucional i col·laboració entre administracions i sectors. Prenent com a referència el model del CoNCA i el principi d’“arm’s length” impulsat per Keynes, aposta per polítiques culturals a llarg termini i respectuoses amb la diversitat. premsacomarcal [10]

Cultural Mobility Yearbook 2025 (17 de març de 2025) El nou anuari analitza 643 oportunitats de mobilitat cultural ofertes el 2024, amb un enfocament especial en artistes emergents i pràctiques sostenibles. Les arts escèniques i visuals concentren la major part de les convocatòries, amb una presència creixent de formats híbrids i digitals. Europa continua liderant l’oferta, tot i que l’informe també destaca iniciatives d’altres regions. El finançament europeu hi juga un paper clau, i es posa l’accent en criteris d’accessibilitat, inclusió i resposta a l’emergència climàtica. on-the-move.org [11]    

Research-Informed Cultural Policy: Revising Cultural Policy from the Perspective of Sustainability (3 de març de 2025) ENCATC es fa ressò de la tesi doctoral de Jordi Baltà, que defensa una revisió profunda de les polítiques culturals des d’una perspectiva de sostenibilitat. L’autor proposa entendre la cultura com a espai de tensió i transformació, connectant-la amb altres àmbits com l’educació, l’economia o el medi ambient, i apostant per un enfocament ètic, inclusiu i centrat en el desenvolupament de les capacitats humanes. Encatc News  [12]

           

___________________________________________________________________

Atenció: dilluns vinent farem una pausa, així que no hi haurà nou #compartim.