#Compartim. Setmana 13

 
 Nova setmana, nou compartim! 

Hem explorat les xarxes per seleccionar articles, informes i opinions que val la pena llegir. Voleu estar al dia de les tendències i debats del sector cultural? Aquí ho teniu.

 
 

Bob Dylan. La informació i allò altre.

Enric Casasses, 25 de març de 2025

​En aquest l'article, Enric Casasses analitza l'evolució artística i personal de Bob Dylan, destacant els múltiples canvis de personalitat i estils musicals que ha experimentat al llarg de la seva carrera. Casasses suggereix que aquests canvis són mecanismes de defensa contra els estereotips imposats pels mitjans i el públic, que sovint han etiquetat Dylan com la veu d'una generació, mentre que ell sempre ha volgut ser la seva pròpia veu.​

L'article ressalta com Dylan ha explorat diversos gèneres musicals, incloent-hi el folk, el rock, el country i el surrealisme, incorporant elements de l'absurd en la seva obra. També esmenta les influències literàries que han marcat Dylan, com l'Odissea, Moby Dick i Res de nou a l'oest, així com la seva crítica social i política present en moltes de les seves lletres.​

Casasses destaca cançons emblemàtiques de Dylan amb contingut autobiogràfic, històric i de denúncia social, subratllant la profunditat de les seves reflexions i la seva actitud crítica envers la fama i els tòpics associats a la seva figura. En conclusió, l'article posa de manifest la complexitat i riquesa de l'obra de Bob Dylan, així com la seva constant lluita per mantenir la seva identitat artística enfront de les expectatives externes. Aquí teniu una lectura sobre cultura en estat pur, sense gestió ni polítiques pel mig. La cultura en substantiu.

Llegiu l’article complet: elpais.com/quadern [2]
 
 

Ligne de crête de l’indépendance culturelle : entre tensions, contradictions et équilibres

Yauheni Kryzhanouski, 25 de març de 2025

La cultura pot ser realment independent? Les institucions culturals es mouen en un equilibri fràgil entre finançament i llibertat artística, mentre afronten pressions polítiques, comercials i socials. Yauheni Kryzhanouski analitza com aquestes tensions afecten la programació, el discurs i l’experimentació, i proposa estratègies per garantir autonomia i diversitat.

La clau passa per diversificar les fonts de finançament, combinant subvencions, mecenatge i ingressos propis, així com assegurar transparència i governança participativa per evitar ingerències. També defensa aliances entre institucions, artistes i teixit ciutadà com a mur de contenció, i reforçar la cultura com a bé comú, més enllà de la lògica mercantil. Finalment, aposta per models de sostenibilitat innovadors que permetin estabilitat sense perdre llibertat creativa.

No hi ha una solució única, sinó un equilibri en constant adaptació que requereix diàleg i compromís entre tots els actors culturals.

Llegiu l’article complet: observatoire-culture [3]
 
 

Joan Torras Ragué: “Internacionalitzar, reenfocar l’àmbit educatiu i un nou espai Antoni Vila Casas, les grans prioritats”

  Ricard Planas Camps, 22 de març de 2025

Joan Torras Ragué, en l'entrevista, destaca les línies estratègiques que guiaran la Fundació Vila Casas en els pròxims anys. Les tres grans prioritats són la internacionalització, el reenfocament de l'àmbit educatiu i la creació d'un nou espai dedicat a Antoni Vila Casas. En relació amb la internacionalització, la Fundació vol obrir-se a nous públics i col·laboracions internacionals. Quant a l'educació, s'ha prioritzat redefinir tot el servei educatiu per adaptar-lo a les noves demandes i per millorar la seva capacitat d'impacte i difusió, amb l'objectiu d'atreure un públic més jove i divers. A més, s'està preparant un homenatge a Antoni Vila Casas amb la creació d'una nova sala a Can Framis, prevista per al 2026, que també servirà com a espai de reflexió sobre el seu llegat. Finalment, es vol introduir noves tecnologies, com la realitat augmentada i el recorregut olfactiu, per enriquir l'experiència dels visitants i potenciar l'oferta cultural de la Fundació.

Llegiu l’entrevista completa: bonart.cat [4]
 
 

Biblioteques sense llibres

Bernat Dedéu, 14 de març de 2025

Bernat Dedéu critica la transformació de les biblioteques públiques en espais on el llibre perd protagonisme. A partir de la seva visita a la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix, inagurada recentment, l’autor denuncia que només un 30% de l’espai està destinat a llibres físics, amb una presència escassa d’obres en català, incloent-hi les del poeta que dona nom a l’equipament. En canvi, s’hi prioritzen zones per a videojocs amb realitat virtual i altres experiències digitals.

Dedéu assenyala especialment la pobresa de la secció de filosofia, un símptoma, segons ell, d’una tendència general a substituir el coneixement pausat per l’entreteniment immediat. La seva crítica apunta a una paradoxa: biblioteques que, en nom de la modernització, desplacen el llibre i el pensament crític en favor del consum cultural més efímer.

Llegiu l’article complet:thenewbarcelonapost.com [5]
 
 

Est-ce vraiment pertinent de parler de « crise climatique » ou de « crise écologique » ?

Nataly Botero, 20 febrer de 2025 

L’autora de l’article critica l’ús generalitzat del terme “crisi” per descriure problemes ambientals, com ara el canvi climàtic, la destrucció de la biodiversitat i la contaminació. Tot i que aquest terme ha esdevingut omnipresent en el discurs mediàtic, considera que té els seus límits: evoca una situació temporal i transitòria, mentre que els actuals trastorns ecològics són llargs i estructurals. Aquest enfocament impedeix una comprensió real de les causes arrel i les conseqüències a llarg termini dels problemes ecològics. Afirma que el terme “crisi” també és problemàtic perquè es presta a una lectura simplificada dels problemes, ignorant ladiversitat dels fenòmens ecològics i la seva interconnexió. L’ús freqüent del terme, especialment a la premsa, contribueix a banalitzar la gravetat de les situacions i a diluir-ne la urgència. D’altra banda, la noció de “resiliència”, que posa l’accent en l’adaptació a les crisis, s’ha popularitzat, però tendeix a acceptar aquests fenòmens com a inevitables, sense qüestionar-ne les causes subjacents. En darrer terme, argumenta que l’ús d’aquests dos conceptes –crisi i resiliència– crea una il·lusió de control i acció davant d’esdeveniments percebuts com a inevitables, però pot limitar la mobilització col·lectiva i debilitar la capacitat d’actuar sobre les arrels reals de les crisis ecològiques.

Llegiu l’article complet:theconversation.com [6]

 
 

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant) 
 

Les Tres Xemeneies del Besòs: icona  i motor de l’audiovisual i de la cultura digital catalanes. / Jordi Foz ( 29 de març de 2025) Foz explica com les Tres Xemeneies del Besòs, un emblema de l'antiga indústria de Barcelona, poden convertir-se en un motor per a l'audiovisual i la cultura digital a Catalunya. jordifoz.wordpress [7]

EE UU amenaza con dejar de financiar una biblioteca de Barcelona por sus políticas de diversidad (25 de març de 2025)  Que el govern dels EUA amenaçi de retallar finançament a la Biblioteca Ignasi Iglésias- can Fabra de Sant Andreu per defensar la diversitat és un clar exemple de com les polítiques de Trump intenten imposar el seu model arreu. La cultura i les biblioteques haurien de ser espais lliures de pressions polítiques. elpais.com [8]

Entre coupes budgétaires et censure, la culture cherche son souffle /Quentin Muller(23 de març de 2025)  L'article aborda la crisi actual de la cultura a França, amb l'augment de les retallades pressupostàries i la censura. Després de les protestes del 20 de març, els treballadors de la cultura lluiten per mantenir els seus espais davant de l'ofensiva política i econòmica. "Aujourd’hui dans les régions, aussi bien à droite qu’à l’extrême-droite, la culture, pour continuer d’exister, se doit d’être aussi muette qu’une pierre de patrimoine ou de prêter allégeance aux décideurs locaux pour continuer d’exister." blast-info.fr [9]

Cultivar la capacidad de iniciativa, de colaboración y de experimentación en el territorio / Marcos García (20 de febrer de 2025) Els laboratoris ciutadans permeten als participants treballar conjuntament en projectes locals per millorar la vida en comunitat, aprofitant la capacitat d'innovar de manera oberta i col·laborativa. espaciosdeeducacionsuperior [10]

[Dia Mundial de la Poesia,  21 de març del 2025] Consilience. (març de 2022). Issue 8: Entropy. reuneix poesia per explorar el concepte científic de l’entropia. Els autors reflexionen sobre el desordre, la transformació i la inevitabilitat del canvi, tant en la natura com en la societat. consilience-journal [11].

       

___________________________________________________________________