Sennett explora al llibre L’intèrpret. Art, vida i política l’impuls humà cap a la interpretació

«El món enter és com un escenari; homes i dones no són més que actors.» Al vostre gust, de William Shakespeare Richard Sennett subscriu aquestes paraules i en fa el punt de partida de L’intèrpret, un assaig dedicat a l’art, la vida i la política.
 

El sociòleg Richard Sennett (Chicago, 1943) és un pensador de referència. Ha estat professor a universitats tan prestigioses com el Massachusetts Institute of Technology, Cambridge, Harvard, la Universitat de Nova York i la London School of Economics. El 1976 va fundar l’Institut Novaiorquès d’Humanitats a la Universitat de Nova York, juntament amb Susan Sontag i Joseph Brodsky. També ha estat consultor en qüestions d’urbanisme i relator sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides i va fer una carrera musical notable com a violoncel·lista. 

Sennett va mantenir una conversa ahir al vespre al CCCB amb el director teatral Xavier Albertí. La trobada era a propòsit del darrer llibre de Sennett 'L’intèrpret. Art, vida i política' publicat en català per Arcàdia editorial (amb traducció d'Anna Llisterri). En aquest nou assaig l'autor fa un repàs erudit i amè per l'evolució de les arts escèniques i l'impacte que la interpretació humana ha tingut i té en la societat, la cultura, els rituals, i també en la política. Per a Sennett, prendre consciència de com la interpretació s’ha apoderat del món contemporani ha de ser un esperó per combatre els discursos d’extrema dreta que amenacen qualsevol forma de diferència. Si té temps, va avançar, n’escriurà una continuació en dos volums: un sobre la narrativa i un altre sobre les arts visuals. 

Richard Sennett en conversa amb el director teatral Xavier Albertí
 

Xavier Albertí va articular la conversa a partir de parelles de conceptes oposats extrets del llibre. Després del ritual i el teatre, Albertí va plantejar el contrast entre la paraula i el llenguatge no verbal. Segons Sennett, un gest és “infinitament més potent que un imaginari fet de paraules”. I quan li va parlar de com articular "la tensió entre art i civilització", Sennett va respondre que "per una conducta civilitzada necessites un reconeixement del fet que vius en un món complex". Com a símptoma de com opera la força assimiladora de la interpretació, Sennett va reivindicar que "ser expressiu és un reconeixement que estàs envoltat de diferència". "Encara de tant en tant interpreto, i el que no m’agrada gens és dir al públic què escoltaran. En un museu, veure aquestes cartel·les plenes d’informació no és civilitzat", va afirmar Sennett.

Una altra de les dicotomies que Albertí va plantejar a Sennett va ser la d’un saber que allibera respecte d’un saber paralitzador. "El que fa qualsevol expressió que té un valor estètic, suggereix una diferència. La idea de confirmació m’avorreix; el problema és que el públic estigui disposat a exposar-se a quelcom que no confirma el que pensa", va advertir. "Els administradors de l’art creuen que l’art ha de confirmar –va afegir–, i això té un aspecte polític. El discurs de Trump de Make America great again és que és una confirmació, i el cas més extrem d’això es troba en els discursos dels nazis". Per a Richard Sennett, fill d'un dels 35.000 brigadistes internacionals integrat al Batalló Lincoln, la Guerra Civil va suposar el trencament de la “dissociació entre llenguatge i veritat” de la qual han sorgit “la suplantació de la realitat” i la “teatralització de l’autenticitat, que és com funciona la política contemporània",  va concloure.

Podeu consultar el llibre al  Centre d'Informació i Documentació [2] (CIDOC) S 04163 [3]

_____________________________________________________________________