El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, té com a objectiu situar el patrimoni cultural immaterial català al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic.
El Consell Executiu ha donat llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial, que té com a objectiu salvaguardar aquest patrimoni, que inclou els usos, les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques, que les comunitats, els grups o les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. El text també protegirà els béns mobles i immobles, i els espais culturals i naturals als quals estan lligades aquestes pràctiques.
El patrimoni cultural immaterial es manifesta en àmbits tan diversos com:
Les activitats productives, processos i tècniques artesanals tradicionals.
Les creences, festes, rituals i cerimònies.
Formes de comunicació, expressions orals, gestuals o visuals, i les seves produccions, incloses la llengua i les seves modalitats i particularitats lingüístiques.
Danses i balls, representacions, jocs i esports.
Manifestacions musicals i sonores.
Sistemes de cura, alimentació, gastronomia i arts culinàries.
Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.
Usos i costums tradicionals d’abast local o nacional.
La futura llei preveu mesures per tal de reforçar les condicions, materials o immaterials, que són necessàries per a l'evolució i manteniment d’aquest patrimoni, així com per a la seva transmissió per al conjunt de la societat i per a les generacions futures. Les mesures comprenen la identificació, la documentació, la investigació, la preservació, la protecció, la promoció, el reconeixement, la transmissió, la difusió i la revitalització d’aquest patrimoni en els seus diferents aspectes, així com la coordinació entre els diferents agents que participen en tots o en algun d’aquests processos.
Els béns identificats com a més representatius del patrimoni cultural immaterial es declararan com a béns culturals immaterials d’interès nacional (BCIIN), que s’hauran d’inscriure en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional, o bé com a béns culturals immaterials d’interès local (BCIIL). Tots els béns hauran de complir els atributs de pertinença, reconeixement, representativitat, vigència, tradició i contemporaneïtat, interculturalitat, equitat i sostenibilitat.
A més, amb l’entrada en vigor de la llei, es declararan béns culturals immaterials d’interès nacional els elements ja inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i al Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. D’altra banda, es reclassificaran com a béns culturals immaterials d’interès nacional les festes tradicionals d'interès nacional, els elements festius tradicionals d'interès nacional, les festes patrimonials d'interès nacional i els elements festius patrimonials d'interès nacional.
Festa de la Patum, a Berga Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Arnau Pascual Monells
Segons el projecte de Llei, les administracions públiques hauran de promoure el coneixement i l’inventari de les manifestacions, com també dels agents portadors o protagonistes, àmbits, béns i creacions del patrimoni cultural immaterial de Catalunya; potenciar la valoració social i cultural de les distintes manifestacions del patrimoni culturalimmaterial i fomentar, especialment mitjançant instruments econòmics i pressupostaris, les manifestacions regulades en aquestallei. A més, hauran de facilitar la participació de totes les persones en la vida cultural a través del patrimoni cultural immaterial, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar de forma inclusiva lluridentitat.
La declaració de béns culturals immaterials d’interès nacional requerirà l’obertura prèvia d’un procediment, iniciat d’ofici per l’Administració de la Generalitat, per pròpia iniciativa o a instància d’una altra administració pública, comunitat, entitat, grup o persona directament relacionat amb el bé immaterial.
De la mateixa manera, l’obertura del procediment comportarà l’aplicació immediata i provisional de les mesures de salvaguarda establertes per als béns culturals immaterials que ja han estat declarats com a nacionals. L’expedient de cada bé haurà d’incloure l’informe favorable del Consell de l’Etnologia Catalana i de l’Institut d’Estudis Catalans i haurà de comptar amb participació de professionals dels àmbits de l’etnologia, l’antropologia i el patrimoni cultural.
L’objectiu d’aquesta llei és situar el patrimoni cultural immaterial català,d’acord amb la seva actual rellevància social i cultural,al màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic. Així, la Llei vol reforçar l’impuls de programes d’identificació, estudi, protecció, salvaguarda i promoció d’aquest patrimoni, i estableix les categories de protecció, el procediment per a la seva declaració o catalogació, les mesures de salvaguarda i les competències de les diferents administracions públiques en aquest àmbit. La Llei s’estructura en 24 articles distribuïts en cinc capítols, quatre disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries i tres disposicions finals.
El Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial català, que ja es va començar a treballar en la legislatura passada, pretén avançar en l’actualització de la legislació en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial, un fet necessari donat que la normativa catalana vigent no s’adapta al concepte ni tampoc a la regulació que preveu la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
L’aprovació del text per part del Govern, prevista en el Pla de Govern de la XV legislatura, permetrà portar la llei al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació definitiva.
Castellers a la festa de Santa Úrsula, a Valls Departament de Cultura Arnau Pascual Monells
Definició de patrimoni cultural immaterial
En l’actualitat, el patrimoni etnològic s’expressa en aquelles activitats i expressions, tant de caràcter material com immaterial, que inserides en la cultura popular i tradicional de les comunitats i grups diversos que constitueixen avui la societat catalana tenen un alt valor social i cultural per als seus membres, i també per al conjunt de la societat catalana. Aquesta llei se centra en l’aspecte immaterial del patrimoni etnològic.
Una característica d’aquest patrimoni és que és intangible. Si bé pot tenir la seva representació física, l’element en si és un conjunt de sabers que es transmeten de generació en generació per mitjà de via escrita com de via oral. Atès aquest caràcter intergeneracional, la transformació del patrimoni està lligada al dinamisme del grup social al qual pertany, és a dir, que no sempre es tracta d’un patrimoni estàtic, sinó que està obert a canvis.
Aquest tipus de patrimoni és recreat constantment per les comunitats, grups o persones en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, els infon un sentiment d'identitat i continuïtat, i contribueix a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. És un patrimoni per naturalesa heterogeni i multiforme i, donada l’amplitud de realitats socials on pot expressar-se, disposa d’una gran capacitat per recollir i fer emergir la diversitat social cultural inherent a la nostra societat.
Al llarg de les darreres dècades, l’abast del que es considera patrimoni cultural no ha fet més que ampliar-se i enriquir-se amb noves aportacions socials i culturals. El patrimoni, com tot producte cultural, evoluciona i es transforma al mateix ritme que evoluciona i es transforma la societat que l’acull i el genera. Tal vegada, un dels canvis més remarcables que s’ha produït aquests darrers anys en el camp patrimonial ha estat, probablement, l’eixamplament i l’enriquiment de la noció mateixa de patrimoni i els seus àmbits de producció.
El patrimoni immaterial és un factor de manteniment i de reconeixement de la diversitat cultural enfront dels riscos de la uniformització. La seva contribució al diàleg i al respecte envers altres modes de vida el converteix en un motor d’enfortiment de les societats democràtiques. A més, l’aprovació de diversos tractats internacionals per part de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) han tingut un paper decisiu en la millora i ampliació patrimonials.
_________________________________________________________________________________________
La informació i les imatges procedeixen de les webs i canals de comunicació de la Generalitat de Catalunya [2]
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://govern.cat/salapremsa/
[3] https://interaccio.diba.cat/node/9776