Cap a una política cultural sostenible: repensar les indústries creatives en l’era de l’Antropocè

Les indústries creatives tenen el potencial de transformar la societat, però estan atrapades en un model econòmic que prioritza el creixement per sobre de la sostenibilitat. En un món marcat per la crisi climàtica, podem seguir considerant la cultura com un motor econòmic sense tenir en compte els seus impactes ecològics? Un estudi recent argumenta que cal una nova política cultura global, que integri la creativitat dins dels límits ecològics i promogui un canvi cap a un model més sostenible i just.
 

L’article "What is the role of creative industries in the Anthropocene? An argument for planetary cultural policy" de Miikka Pyykkönen i Christiaan De Beukelaer analitza el paper de les indústries creatives en l’era de l’Antropocè i la seva relació amb la sostenibilitat.Els autors argumenten que les polítiques culturals internacionals segueixen sent excessivament antropocèntriques, centrades en el creixement econòmic i condicionades per perspectives nacionals.

A partir de l’anàlisi del discurs de la resolució de les Nacions Unides sobre l’Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible [2] 2021, els autors critiquen com aquestes polítiques perpetuen una visió del desenvolupament sostenible basada en el creixement econòmic sense considerar plenament els límits ecològics.

Proposen un canvi cap a una "política cultural global", que integri la cultura dins dels límits ecològics i promogui un model de desenvolupament que no estigui subordinat al creixement econòmic. Aquesta nova política hauria de superar el nacionalisme metodològic, apostant per una governança global que prioritzi el benestar del planeta i no només els interessos econòmics dels estats.

Finalment, els autors argumenten que cal abandonar la idea que la creativitat i la cultura han de servir principalment per impulsar l’economia i, en canvi, centrar-les en la construcció d’un futur sostenible i més just. Això implica repensar els sistemes de producció cultural, fomentar pràctiques creatives respectuoses amb el medi ambient i no antropocèntriques, i adoptar una perspectiva postcreixement i un canvi profund en les polítiques culturals per afrontar els reptes climàtics del nostre temps.

Podeu consultar i descarregar-vos l’article:
 

Pyykkönen, M., i De Beukelaer, C. (2025). What is the role of creative industries in the Anthropocene? An argument for planetary cultural policy. Poetics.

DOI 10.1016/j.poetic.2025.101971 [3]

_____________________________________________________________________