Ocupar la institució des de la pràctica cultural

  
Durant molts anys, bona part de les institucions culturals han funcionat com a espais orientats principalment a mostrar, conservar o programar continguts. L’article “Guanyar espais per a la cultura”, publicat el 2023 a Quadern de les idees, parteix d’una altra hipòtesi: la cultura contemporània necessita espais capaços d’activar relacions, processos col·laboratius i formes compartides de producció cultural.
  

  
El text descriu un desplaçament progressiu en el paper de l’artista i dels agents culturals. Ja no es tracta únicament de produir objectes o imatges, sinó també de facilitar contextos de trobada, mediació i experimentació. L’artista apareix aquí com a “amfitrió”, una figura que connecta persones, espais i processos, i que treballa des d’una pràctica situada en relació amb problemàtiques socials, educatives, mediambientals o comunitàries.

Aquest desplaçament implica també una crítica implícita a determinades institucions culturals contemporànies. L’article assenyala que molts centres de producció artística continuen funcionant de manera aïllada respecte del seu context més immediat. Alguns són percebuts com a espais elitistes o autoreferencials, amb poca capacitat de relació amb el barri, la ciutat o fins i tot amb altres agents culturals.

Davant aquesta situació, el text defensa la necessitat de generar espais autogestionats dins les mateixes institucions culturals. No es tracta tant de crear nous equipaments com d’obrir usos diferents dels espais existents. Finestres, aparadors, patis, escales o espais residuals poden convertir-se en nodes d’acció cultural si s’activen des d’una lògica relacional i compartida.

L’article insisteix especialment en tres idees: la negociació amb les estructures institucionals, la necessitat de diàleg amb altres agents socials i culturals, i la importància de repensar els espais des de l’experiència quotidiana i l’ús real. Aquest plantejament qüestiona una concepció excessivament rígida o burocràtica de la institució cultural i proposa entendre-la com un espai obert a processos més flexibles, híbrids i experimentals.

Llegit des de les polítiques culturals locals, el text resulta suggeridor perquè planteja una pregunta de fons que sovint queda fora dels debats sobre equipaments: què passa si els espais culturals deixen de definir-se només per la seva programació i comencen a fer-ho també per les relacions que permeten activar? La reflexió no és només artística. Té implicacions directes sobre governança, mediació, participació i usos socials dels equipaments culturals.
  

Referència 

Recasens, A. (2023, agost 21). Guanyar espais per a la cultura. Quadern de les Idees.https://www.quaderndelesidees.press/guanyar-espais-per-a-la-cultura/ [2]
 
   

  
  
  Imatge: Càndida Bracons. Mirades Blaves. 73×50 cm. Tècnica mixta sobre tela.