Presentació del Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès

Aquest dimecres 6 de novembre s’ha presentat el Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès, un document que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. A petició de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, el treball ha estat possible amb el suport del Programa d’assessoraments del Centre d’Estudis i Recursos Culturals [2] (CERC).
 

El procés d’elaboració del PAC de Sant Cugat del Vallès s’ha dut a terme entre desembre de 2023 i juny de 2024. Ha tingut com a objectiu principal orientar les polítiques i l’acció cultural de la ciutat de Sant Cugat en el període 2024-2030, mitjançant activitats d’anàlisi i prospectiva en les quals han participat l’administració municipal, les entitats de la societat civil, empreses del sector cultural, i la ciutadania. La coordinació del procés ha anat a càrrec del CERC i de Jordi Baltà [3] i Mariana Pfenniger, dos professionals amb una gran trajectòria en l’àmbit de la planificació estratègica. A més d’analitzar documentació existent, s’han realitzat entrevistes i reunions de debat amb responsables institucionals, personal municipal i agents culturals i s’ha difós una consulta a la ciutadania per recollir la seva opinió sobre la vida cultural de la ciutat.
 

Mònica Mateos, coordinadora Área de Cultura de la Diba: "el PAC és una eina per a una intervenció pública en cultura eficient". Presentació del Pla
 
 

Antecedents en planificació estratègica

El treball que es presentava ahir, però, no partia de zero. Sant Cugat compta amb una notable experiència pel que fa a la planificació estratègica. En concret, parlem de les bases assentades gràcies a la feina realitzada el 2005, amb un primer Pla de Cultura [4] també coordinat des del CERC, i el qual va ser revisat de forma interna el 2015.

Tres anys més tard, el 2018, l’Ajuntament de Sant Cugat va decidir fer un pas més, introduint l’Agenda 21 de la cultura en els seus marcs de treball, d’acord amb la voluntat d’alinear les seves polítiques públiques amb les polítiques globals de desenvolupament sostenible. És així com, el 2019, es consensuava un document amb les Recomanacions per a la implementació de l’Agenda 21 de la Cultura [5], en el qual s’avaluava l’estat dels drets culturals a la ciutat, i com es podia vetllar per a garantir-los i reforçar-los.

Cal tenir en compte també diversos plans sectorials en àmbits com les arts visuals, la música o la cultura popular i tradicional que s’han tingut en compte i integrat el present estudi.

Entre altres factors que emmarquen la necessitat de l’elaboració d’aquest nou PAC hi ha el creixement demogràfic que ha viscut Sant Cugat des de finals del segle XX, fins a apropar-se als quasi100.000 habitants, la realitat de la xarxa d’equipaments ja existents o previstos i els reptes en matèria de transversalitat de la cultura.
 

Procés i metodologia

Durant tot el procés, iniciat al desembre de 2023, s’ha volgut comptar amb la veu i l’expertesa de l’equip tècnic de la regidoria de cultura i dels altres àmbits municipals implicats,  així com dels agents culturals que promouen i activen la vida cultural de la ciutat.

Més concretament, el procés ha integrat diverses reunions i grups focals que han permès copsar una radiografia de l’estat actual de la cultura al municipi. Les activitats realitzades han estat, principalment:
 

• La creació d’un grup impulsor, integrat per la regidoria de cultura i l’equip tècnic

• Entrevistes amb personal dels Serveis de Cultura i de Patrimoni i Museus, i amb altres serveis municipals (Joventut, Educació, Participació, Comunicació, etc.)

• Constitució d’una Taula de Seguiment en el marc del Consell de Cultura, conformada per 11 entitats

• Visites als principals equipaments culturals municipals

• Trobades amb un total de 19 entitats

• Consulta electrònica amb la ciutadania

• Presentacions al Consell de Cultura (febrer i juliol de 2024)

• Presentació a la Comissió informativa municipal
   

D’entre aquestes accions, ha sigut d’especial interès la implicació i entrega de la comissió de seguiment, la qual emana del Consell de Cultura, i que hauria de ser l’encarregada, un cop aprovat el Pla, de vetllar perquè els consensos acordats tinguin una implementació real.

També, i com no podia ser d’una altra manera, el procés de diagnosi ha estat possible gràcies a la participació de ciutadans i ciutadanes que, a títol individual, tant en sessions de grups focals com a través del portal web Decidim Sant Cugat [6], han aportat la seva veu.
 
 

Sessió de grup focal amb persones usuàries d’equipaments culturals. 29 d’abril de 2024, Aj. de Sant Cugat
 
 

La diagnosi duta a terme gràcies a aquest estudi permet extreure tres principals conclusions en quant als reptes a resoldre en el futur més immediat: l’enfortiment de la capacitat municipal en cultura, el foment d’una vida cultural més diversa i inclusiva i l’impuls de noves formes de col·laboració entre l’administració i el teixit social.
 

Aquests tres objectius emanen dels àmbits principals detectats durant el procés de diagnosi:
 

• La conveniència d’incrementar la capacitat municipal i fer-la més relacional i facilitadora

• L’obligació de reflectir la diversitat i complexitat que caracteritza la ciutat actual

• La necessitat de resoldre millores en quant al manteniment de la xarxa d’equipaments culturals

• L’interès en potenciar Sant Cugat pel que fa a la seva centralitat cultural

• La necessitat manifesta per part de nombrosos participants de revisar els models de col·laboració entre Ajuntament i societat civil, la qual hauria de passar per l’enfortiment del Consell de Cultura com a espai efectiu de consens i presa de decisions, així com la conveniència d’explorar altres formes de col·laboració entre Ajuntament i entitats.
   

Amb tot, l’objectiu general que defineix el present document és el d’enfortir el paper de la cultura en la construcció d’una ciutat diversa, participativa, dinàmica i amb projecció, mitjançant l’actualització i la revisió continuada de les polítiques culturals.
 
 

Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, epicentre de la Xarxa de Centres Culturals polivalents
 
 

Eixos i mesures que tracen un camí

A partir dels objectius marc detectats, el document proposa tres eixos principals sobre els quals actuar en la fase de l’estratègia, amb la concreció d’una sèrie d’accions
 

• Eix 1. Enfortiment de la capacitat municipal

Dins d’aquest eix es proposa la revisió d’organismes i l’enfortiment de recursos humans, l’augment dels recursos pressupostaris per a l’acció cultural i el foment de la transversalitat entre serveis. Així mateix, es posa especial èmfasi en el desenvolupament i concreció dels projectes dels nous espais on fer cultura: el Teatre de La Unió, la nova Biblioteca Central, un equipament d’arts visuals que ha quedat sense seu, sense oblidar la necessitat de millores per als equipaments ja existents dins de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP). Dins d’aquest eix també s’assenyala la proposta de fomentar les col·laboracions amb els municipis de l’entorn.
 

• Eix 2. Foment d’una vida cultural més diversa i inclusiva

Amb la voluntat de potenciar una política cultural més plural i integradora es proposen un seguit d’accions, d’entre les quals destaquen: l’impuls de l’oferta educativa i familiar i la descentralització de l’oferta; un nou programa de cultura jove i l’impuls del pla de lectura municipal; la introducció de criteris de diversitat en la programació dels equipaments i el foment de processos participatius en el disseny d’equipaments o programes. Aquest eix també integra la necessitat d’una revisió dels mecanismes per afavorir els usos culturals de l’espai públic i la conveniència del disseny d’una estratègia pel que fa a la comunicació cultural.
 

• Eix 3. Impuls de noves formes de col·laboració entre administració i societat civil

El tercer eix estratègic planteja la necessitat de fomentar noves formes de cooperació entre l’administració i la ciutadania. Per a dur-ho a terme es plantegen diverses propostes: l’impuls de la Taula de Seguiment del PAC; l’enfortiment de les taules sectorials; el reforç de paper del Consell de Cultura; la potenciació d’espais d’interlocució entre allò públic i allò privat; la valoració d’altres fórmules per potenciar la participació de les entitats en la vida cultural
 

Per a totes les accions esmentades, el document integra un Cronograma orientatiu d’implementació, segons ordre de prioritats.
 

Un document viu

Amb tot això, i després de mesos intensos de treball, aquest document esdevé només l’embrió o el punt de partida per a la implementació real de les mesures consensuades. Es tracta en definitiva d’un full de ruta que marca els objectius i accions necessàries per impulsar la cultura al territori, però per a que esdevingui realitat cal que tots els agents implicats assumeixin el compromís per a dur-lo a terme. En aquest sentit, el PAC es presentarà al Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat el 18 de novembre per a la seva ratificació, amb la voluntat d’assegurar-ne el màxim consens polític.

Amb tot, l’èxit del pla dependrà de la implicació de tots els agents que fan que la cultura sigui possible, els quals han de treballar plegats per convertir les idees en accions concretes i tangibles. Cal un compromís i una col·laboració real per assegurar que el pla traspassi el paper,  i tingui un impacte real.

Podeu accedir al Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat a l'enllaç següent:

https://www.diba.cat/documents/d/cerc/pla-d-accio-cultural-sant-cugat-del-valles-2024_web [7]

_____________________________________________________________________