Una residència artística en clau rural: què activa (realment) un projecte com Espai de Marge?

  
Una masia recuperada a l’Alt Penedès es converteix en espai de creació. Més enllà del relat inspirador, el projecte posa sobre la taula el paper de la cultura en els territoris rurals i les seves condicions de sosteniment.
  

Espai de Marge  [2]neix amb una idea clara: oferir temps i condicions per a la creació artística en un entorn allunyat de les dinàmiques quotidianes. Ballarins, creadors plàstics, escriptors i artesans hi troben un lloc per treballar i pensar, enmig de boscos, vinyes i camps d’ametllers i oliveres.

El projecte s’ubica en una masia de finals del segle XVIII, situada al barri Montjuïc de Font-rubí, que ha estat rehabilitada després d’anys d’abandonament. L’espai, que inicialment es trobava en estat ruïnós, s’ha reconvertit en una residència artística amb diferents àmbits de treball: un antic garatge de tractors és ara sala de reunions, els galliners s’han transformat en tallers i una antiga bodega acull assajos i activitats polivalents.

El projecte parteix d’una voluntat explícita de desmarcar-se de la lògica del turisme rural. Tal com explica Bàrbara Meneses, una de les coordinadores, l’objectiu no és oferir allotjament, sinó compartir un espai de treball on la creació pugui desenvolupar-se en relació amb l’entorn. Aquesta posició no és menor: situa el projecte en una frontera clara entre economia turística i ecosistema cultural.

Les estades s’adrecen a artistes de disciplines diverses i també a oficis tradicionals que treballen amb materials naturals. En tots els casos, es posa l’accent en el procés. La residència pot acollir moments diferents de la creació: des de fases inicials de recerca fins a etapes finals de tancament o presentació. Aquesta flexibilitat respon a una idea de residència com a espai de treball intensiu, concentrat i temporal.

En el cas de la dansa, els artistes que hi han passat destaquen especialment les condicions materials de l’espai. Allunyat de les “caixes negres” habituals, Espai de Marge ofereix llum natural i una relació directa amb el paisatge. Aquesta dimensió no és només estètica. Forma part de les condicions que modelen el procés creatiu.

El projecte s’inscriu també en un context territorial concret. En un moment en què molts entorns rurals perden població i continuïtat generacional, la rehabilitació d’una masia amb un ús cultural obre una possible línia d’activació. No com a solució general, sinó com a exemple de reorientació d’espais en desús. La cultura hi apareix com a vector possible, encara que no suficient per si mateix.

Espai de Marge no es planteja com un espai aïllat. Incorpora activitats obertes al públic local, com assajos, exposicions o tallers, i ha acollit iniciatives com el festival Batecs: Art i Natura. Aquesta obertura apunta a una idea de reciprocitat amb el territori, tot i que caldrà veure fins a quin punt es consolida més enllà de moments puntuals.

Després del primer any de funcionament, el projecte es troba encara en fase d’ajust. El principal repte que s’explicita és econòmic: avançar cap a un model de residències becades que permeti l’accés sense cost per als artistes. Això implica, necessàriament, l’entrada en circuits de finançament públic o mixtos.

En aquest punt, el projecte deixa de ser només una iniciativa inspiradora. Esdevé una pregunta oberta: quines condicions materials i institucionals fan possible sostenir aquest tipus d’espais en el temps?
  

Espai de marge, residència de treball i creació[foto: Gemma Sánchez Bonel / ACN].
 

Idea central 

Les residències artístiques en entorns rurals no només ofereixen espai i temps per crear, posen en joc el paper de la cultura en l’activació territorial i les seves condicions reals de sosteniment.