Els meus millors consells, de Francesc Frigola

Un cop més ens arriben els millors consells de la mà d’una persona destacada en l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest cop hem volgut conèixer una mica més en profunditat en Francesc Frigola, tècnic de cultura a Molins de Rei des de fa més de 17 anys i que actualment exerceix les funcions de cap de cultura.

En la seva carrera professional com a gestor cultural, en Francesc Frigola sempre s’ha mogut en l’àmbit públic. Segons ens explica, quan entres en un departament de cultura te n’adones de la immensitat del terreny que abraça però alhora de com n’és d’apassionant i motivador aquest món. En paraules seves: una muntanya russa de gaudir i patir.

Ens diu que li agrada equiparar la seva feina amb un piano elèctric, on comptes amb moltes tecles i pots canviar la sonoritat de totes. La monotonia no forma part d’aquest tipus de feina. També ens explica que quan fan broma amb la gent de l’equip els agrada fer un símil amb una rostisseria, per la quantitat de “pollastres” que tot sovint han d’abordar.
 

Escolto:

M’agrada escoltar molta música i molt diferent, mai m’he tancat a res. Crec que podria emplenar dues pàgines de grups i solistes que m’apassionen. Un tastet variat pensant-hi una miqueta, passant per diversos estils: Pink Floyd, Dream Theater, Rush, Polyphia.

M’agrada el blues de Stevie Ray Vaughan, m’agrada l’Albert Pla i Manel, l’Amos Lee, m’agrada la música electrònica de Hannes Bieger i d’Air, i m’agrada molt la música clàssica. I no puc oblidar tot el gènere del metall! El meu instrument preferit és la guitarra.

M’agrada també escoltar El món a Rac1 [2] i quan no puc seguir programes en directe tiro de podcast, com La Competència [3] i Generació Digital [4]. Altres podcasts que escolto són de temàtica científica com Coffee Break [5], de temàtica musical com Documelomanía [6], relacionat amb el cinema i sèries, La Órbita de Éndor [7] i diversos de temàtica de videojocs o de tecnologia com El complejo Lambda o Tiskra [8].
 

Llegeixo:

Amb els llibres em passa exactament el contrari que amb la música. Em costa recordar tot el que vaig llegint excepte que m’hagin sorprès o impactat molt. D’aquests últims, amb els ulls tancats puc enumerar els següents: Los Santos Inocentes de Miguel Delibes, Camí de sirga [9] de Jesús Moncada i Mirall trencat [10] de Mercè Rodoreda.

De les últimes cosetes que he llegit i que he trobat interessants en destaco El trauma de los langostinos tuertos [11] de Rossend Domènech. I com que m’agrada molt el tema de cuina des de l’òptica científica, em té embadalit el llibre Cocinología: la ciencia de cocinar, de Dr. Stuart Farrimond.

De l’àmbit cultural, a part de llegir bases de subvencions (que ben bé podria esdevenir un gènere per si sol!), m’agrada llegir articles diversos des de la plataforma Pocket. Cada 2 o 3 dies m’arriba un correu electrònic amb una selecció d’articles de tota mena i temàtica, a partir d’aquí llegeixo el que més em crida l’atenció.
 

Algú que trobo molt interessant:

Dels que malauradament no hi són, Galileu i Umberto Eco. De l’actualitat, en Miquel Barceló.
 

Segueixo aquestes organitzacions: 

Manifesta 15, la biennal nòmada europea que enguany arriba a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana em sembla d’un interès cabdal. La cita és del 8 de setembre al 24 de novembre i el programa es pot visitar en aquest enllaç [12]. El projecte de OFFF Barcelona [13] el trobo molt interessant La Xarxa de Centres Cívics de Barcelona [14]. Fan una gran funció, tenen un gran projecte i una bona capacitat d’adaptació a la realitat canviant. La proposta de Cultura digital de la Generalitat [15], el seu butlletí Bump! i el seu blog però especialment la xarxa X, l’antic Twitter.

Per altra banda, també em sembla molt interessant el Lúdica [16], un portal en català sobre videojocs, on es té especial cura del seguiment de l’actualitat i part de reflexió a l’entorn d’aquesta temàtica.
 

Això em manté despert a la nit:

A part de la cafeïna... Suposo que és un tema recurrent a l’imaginari col·lectiu humà, però l’esdevenir del món és el que em preocupa més. Sempre s’ha dit que la suma de granets de sorra fan una platja, però cada vegada som més conscients que arriba un gran temporal i s’ho emporta tot. Només cal posar les notícies qualsevol dia per deprimir-te!

Fer aquesta col·laboració m’ha fet reflexionar i recercar – potser m’ha fet perdre alguna hora de son i tot – en l’àmbit cultural. El dia a dia laboral fa que costi que aixequis el cap del teu dia a dia, però quan ho fas te n’adones de l’infinit nombre de projectes, propostes, informes, xarxes, jornades, oferta en general que tenim al nostre entorn i que és quasi impossible estar al dia o no perdre’t res. Ara que es posen noms a tot: un FOMO en cultura.
 

Articles Interacció. Indispensable!

M’agrada moure’m per el contingut del portal a partir de les etiquetes que t’ubiquen ràpidament als interessos propis, per exemple “administració local” i “transformació digital” són habituals per a mi.

Pel que fa a l’actualitat, hi trobo algun article interessant que més enllà de la informació que aporta i que obre una reflexió significativa. Més recentment, em va xocar el ball de números de l’article Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de 18.000 € anuals. [17] Això fa molt de mal a les persones que s’hi volen dedicar, i de retruc també quedem retratats els gestors culturals. Però això ja seria una altra història a explicar...

       

 

 

_____________________________________________________________________