Els meus millors consells, de Teresa Reyes

 
Arriba el desembre i, amb ell, els darrers consells del 2023. En aquesta ocasió ens acompanya la Teresa Reyes, Cap de la Secció Tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Teresa Reyes i Bellmunt és llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Màster en Pirineu, museologia i gestió del patrimoni i en Gestió de Patrimoni Historicoarqueològic. També té un Postgrau en Competències Directives.

Des de 2008 és la cap de Secció de l’Oficina de Patrimoni Cultural [2] de la Diputació de Barcelona, des d’on es gestiona la Xarxa de Museus Locals [3], integrada por 64 museus de gestió municipal, i la Xarxa d’Arxius Municipals, integrada per 250 arxius, així com suport a accions de patrimoni cultural dels ajuntaments de la província. Entre gener 2020 i gener 2023 va ser la Presidenta d’ICOM España [4], on havia estat vicepresidenta entre 2016 i 2019. Va ser directora del Museu de la Conca Dellà [5] i arqueòloga independent, portant a terme diverses excavacions i prospeccions arqueològiques a les ciutats de Barcelona i Lleida, així com a la ciutat romana d’Aeso i el seu entorn, a Isona al Pallars Jussà, on continua vinculada al seu equip de recerca.
 
 

Escolto

Escolto música, a casa i al cotxe. M’agrada tot tipus de jazz, des del mes clàssic a l’actual. Tinc una especial estima per  la música portuguesa, sobretot el fado. Vaig sovint al Liceu per escoltar i gaudir de l’òpera en directe i, si quan viatjo hi ha alguna òpera interessant, també m’hi apunto. Des de la meva joventut, quan necessito energia, el Boss mai em falla!
 
 

Llegeixo

Sempre m’ha agradat molt llegir novel·les, anys enrere les devorava. Ara, suposo que per l’atrafegament del dia a dia, llegeixo molt menys. M’agraden molt les històries que s’inspiren en el període d’entreguerres fins als anys que segueixen a la fi de la Segona Guerra Mundial. Dos autors que recomanaria sense pensar-m’ho són el Sandor Marai [6] i l’Irene Némirovsky [7]. Durant molts anys vaig ser una seguidora incansable de la saga de Marco Didio Falco [8] de Lindsey Davis, inspirades en època romana, són relats frescos i molt entretinguts. També aprofito per endinsar-me en històries que es desenvolupen en relació als llocs que tinc previst visitar, d’alguna forma  és la preparació i inici del mateix viatge.

El darrer llibre que he llegit i que us recomano pel seu argument i temàtica actual, i que no explicaré per no fer spoiler, és No em deixis mai [9] de Kazuo Ishiguro.
 
 

Algú que trobo interessant

M’ha estat difícil dir algú però finalment us diré dues persones, cadascuna dels dos perfils professionals que he desenvolupat al llarg d’aquests anys: l’arqueologia i el món dels museus.

La primera persona que voldria destacar és l’Alberto López Mullor, un arqueòleg que vaig conèixer a la meva època d’estudiant excavant per les Terres de Ponent, d’allà d’on soc jo. Quan vaig arribar a l’Oficina de Patrimoni Cultural, ja fa una pila d’anys, em vaig retrobar amb ell perquè treballava al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local [10], just sota d’on és l’OPC i ens veiem sovint entrant i sortint de l’edifici. Per desgràcia, fa uns anys ens va deixar i trobo a faltar sovint aquestes xerrades espontànies que teníem quan ens veiem.

L’altra persona de la que m’agrada parlar-vos és d’un company, ara amic, que vaig conèixer durant la meva etapa al Consell Executiu d’ICOM España. És el Luis Grau Lobo, director del Museu de León [11], un professional de referència en el món dels museus de l’estat i una gran persona, amb qui parlo i consulto qüestions del món dels museus.
 
 

Organitzacions que segueixo

Estic tocada pel mon dels museus i per això segueixo molt de prop a l’ICOM [12], el Consell Internacional de Museus, del que, com he comentat, he format part del Consell Executiu a nivell estatal i conec força bé. Soc una fan de Twitter, bé ara X, on segueixo força museus catalans, locals i nacionals, també museus estatals i internacionals de totes mides i colors.
 
 

Em manté desperta a la nit

Em preocupa la situació actual a nivell mundial, veure cap on està virant políticament una part important d’aquest planeta és molt desconcertant. Igualment, com a historiadora, sé que els canvis climàtics afecten el comportament de la societat i veure com el clima està alterant-se tant que ho podem captar dia a dia m’amoïna força.

Si ens endinsem en l’àmbit laboral més proper, em té molt angoixada la burocràcia administrativa en la que estem immersos per poder portar a terme qualsevol projecte. Això fa que els tècnics que formem part de l’administració pública estiguem més i més farts de com hem de treballar, ja que cada cop ens podem dedicar menys a la matèria en la que estem especialitzats.

En aquest sentit penso que des de les institucions culturals, i especialment des dels museus, tenim un paper important treballant amb la ciutadania, concretament amb l’entorn més immediat on està ubicat el museu. Penso que si ajudem a entendre el passat podem encarar millor el que ha de venir.
 
 

Articles Interacció. Indispensable!

No puc centrar-me en un article en concret. Crec que des d’Interacció s’està duent a terme una tasca de difusió molt important sobre el que es fa i està passant en el sector cultural. Per això, us recomano molt seguir amb atenció el que s’hi publica periòdicament, de manera que us pugueu apropar i assabentar-vos de tot el que es cou en aquest àmbit.

_____________________________________________________________________