Els meus millors consells, de Ricardo Klein

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes ens acompanya Ricardo Klein [2], sociòleg i doctor en gestió de la cultura i el patrimoni.

Ricardo Klein és professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. Actualment és professor visitant a l'Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. Les seves àrees de recerca inclouen l'art urbà, les polítiques culturals, les pràctiques culturals en espais públics i les ciutats creatives.

La seva experiència també abasta l'àmbit de les polítiques culturals, ja que ha assessorat diverses institucions de l'administració pública i agències internacionals.

És el president del Comitè d'Investigació de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la Federació Espanyola de Sociologia.
 
 
 

Escolto:

Soc d'una època en què els cassets eren habituals, els CDs representaven la novetat, els vinils portaven de tornada el bon so i el format digital era un intent d'adaptació. Sé que no aportaria gaire si simplement digués "escolto de tot". La veritat és que, gràcies a plataformes com Spotify, en particular, he descobert i redescobert una gran varietat de música i de sons. Sempre he gaudit del jazz, però també del tango de Piazzolla. I què tal el tango electrònic? També m'agrada. La murga uruguaiana, la bossa nova brasilera i fins i tot el so de la pluja quan necessito traslladar-me a un lloc tranquil, assegut al meu sofà. Sens dubte, la música és un viatge d'anada que et porta per camins infinits, i crec que això és precisament el que implica: recórrer. Però no es tracta només d'escoltar, també és vàlid cantar, i no només a la dutxa! A més, m'agradaria recomanar un pòdcast, en realitat és un programa de ràdio que s’emet per Catalunya Ràdio i del qual em vaig aficionar mentre estudiava català. Es diu Un restaurant caníbal a Berlín [3], conduït de manera excel·lent per Paula Molés.
 
 

Llegeixo:

En general, llegeixo molt material acadèmic, per això quan tinc temps lliure sempre intento refugiar-me en les històries de ficció o en la ficcionalitat de fets reals. Explorar llibreries és un dels meus plaers, ja sigui per descobrir nous llibres, estar al corrent de les novetats o simplement gaudir de boniques portades. Qui no ha caigut en la temptació de comprar un llibre només per la seva coberta? Jo, moltes vegades! Des de fa temps, sóc un defensor de les editorials catalanes independents. M'encanten Raig Verd [4], Les Hores [5], Males Herbes [6] i Edicions 1984 [7]. No obstant això, presto una especial atenció a la proposta editorial d'Edicions del Periscopi [8]. La seva línia de publicacions em sembla molt cuidada i atractiva. Si he de recomanar alguns llibres d'aquesta editorial, suggeriria No diguis res [9], de Patrick Radden Keefe; The Leftovers [10], de Tom Perrotta; El gran salt [11], de Jonathan Lee i Els grans optimistes [12], de Rebecca Makkai.

Algú que trobo molt interessant:

Sempre m'han semblat molt interessants les persones que, en conversar, aconsegueixen moure la meva perspectiva, descol·locar-me positivament amb les seves idees, desequilibrar-me amb alguna cosa impensada. M'encanta escoltar la gent en les seves tasques quotidianes, que comparteixin alguna cosa de la seva escola de vida i em narrin les seves històries. Aquestes veus també són revolucionàries. M'encanta caminar per la ciutat i percebre tantes veus anònimes que, en algun moment, poden esdevenir familiars i properes. Entrar a un bar i trobar-me amb converses plenes d'emotivitat, aquestes són les xerrades que més gaudeixo. Sens dubte, sempre trobo a aquestes persones encantadores. Espero algun dia poder escriure totes aquestes històries i moltes més en algun diari, a l'estil de les Aguafuertes porteñas de Roberto Arlt. Donar visibilitat a aquells que són invisibles, intentar fer tangible la vida quotidiana. Aquesta vida que, en general, transitem sense donar-li un espai en el nostre camí, permanentment eclipsada per grans esdeveniments i records.
 
 

Seguiu aquestes organitzacions:

És difícil esmentar algunes organitzacions en particular perquè opino que hi ha moltes a les quals val la pena prestar atenció. M'agrada, sobretot, estar al corrent d'organitzacions o projectes molt vinculats a la ciutat, la cultura i els espais públics. Per exemple, iniciatives que busquen aportar a les ciutats a través de l'art urbà [13]. També admiro aquelles organitzacions artístiques i culturals que, amb les seves accions quotidianes, intenten transformar els seus entorns. Pensar des de l'art com es poden modificar històries d’inequitat, exclusió i precarietat és una autèntica forma de vida. Admiro aquestes organitzacions. A més, sento una forta connexió amb la cultura comunitària. Escoltar-la és aprendre i també créixer.
 
 

Això em manté despert a la nit:

A la nit, podem creure en la utopia. Aquesta és la veritable màgia de la nit, per això es va crear. Somiar adormits, somiar desperts. Somiar. Vivim en un temps d'incertesa, però quan no n'hi ha hagut? Desconfio de la màxima "tot temps passat va ser millor" i crec que és el moment de merèixer, com a societat, un canvi. Com podem aconseguir una societat més justa? Com és possible millorar les condicions de vida de totes aquelles persones que ho necessitin? L'habitatge no ha de ser un bé inassolible, és un dret humà. El menjar és una necessitat bàsica, no una distinció de classes benestants. L'accés a l'aigua és un recurs de tots, que cal compartir i cuidar responsablement. La cultura és un dret, no un privilegi. La salut mental ha de ser un estat de benestar, un patrimoni que cal protegir. No cal demanar permís per estimar. Ningú té dret a robar-nos l'amor, els nostres petons. La infància és el present i és el futur. Respectem les persones grans, escoltem-les, són arquetes amagades plenes d'història. L'esperança no és l'últim que es perd, no es perd mai. Ni viure per sobreviure, ni sobreviure per viure. Simplement viure i ser feliç. Aquest és el gran desafiament però, com començar?
 
 

Articles Interacció: indispensable!

La meravella d'Interacció rau en la seva diversitat. És un mosaic de veus i llocs que ens permet veure múltiples camins possibles. En lloc de recomanar articles específics, suggereixo explorar tots els racons disponibles. Fer cerques utilitzant paraules clau com ciutat [14], política cultural [15], espai públic [16] o gestió cutural [17]. Submergir-se en el més profund, experimentar amb totes les eines al nostre abast. Llegir articles i entrevistes, estar en desacord i reflexionar sobre noves idees. Crec que en part es tracta d'això. Interacció no és el final d'un camí ni una meta assolida. Al contrari, és una porta oberta, un carrer, dos carrers, milions de carrers.

_____________________________________________________________________