Recuperar no és tornar: l’Anuari SGAE 2024 i els límits de la remuntada cultural

  
Després de l’aturada de la pandèmia, el sector cultural mostra signes clars de recuperació. L’Anuari SGAE 2024 confirma el creixement d’activitat i públic, però també introdueix una idea menys tranquil·litzadora: la cultura creix, però no recupera del tot el terreny perdut.
  
  

L’Anuari SGAE 2024 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals ofereix una lectura detallada del comportament del sector cultural el 2023. La imatge general és de recuperació, amb increments en pràcticament tots els indicadors respecte de l’any anterior. Ara bé, aquesta millora no es pot llegir com un retorn complet a la situació prèvia a la pandèmia.

En el conjunt de les arts en viu, les dades mostren un augment significatiu: un 23% més de recaptació, un 10% més de sessions i un 19% més d’espectadors en comparació amb el 2022. Aquestes xifres consoliden la tendència iniciada amb la reobertura dels espais culturals i indiquen una reactivació real de l’activitat.

Tot i això, el contrast amb el 2019 és revelador. Malgrat el creixement, el volum d’espectadors encara es manté un 27% per sota dels nivells prepandèmia, amb una reducció també del 14% en sessions i del 23% en recaptació. La recuperació existeix, però no compensa la pèrdua acumulada. Aquesta distància introdueix una idea clau: el sistema cultural no ha tornat al punt de partida.

La dinàmica no és homogènia entre sectors. La música popular es converteix en el principal motor de la recuperació, amb dades que ja superen les del 2019 en recaptació (+40,5%) i nombre de concerts (+21%) . En canvi, les arts escèniques, la música clàssica i el cinema continuen en nivells inferiors als previs a la pandèmia, tot i la millora respecte al 2022.

Les dades territorials, com les de Catalunya, reforcen aquesta lectura desigual. La música en viu impulsa el creixement global, mentre que altres àmbits recuperen activitat però no públic en la mateixa proporció . L’oferta es reactiva més ràpidament que la demanda, i això genera una tensió estructural: més activitat no implica necessàriament més sostenibilitat.

En paral·lel, l’Anuari incorpora un element de fons que va més enllà de la recuperació quantitativa. Els hàbits de consum continuen transformant-se, especialment en l’àmbit audiovisual, amb una expansió clara de les plataformes digitals i una pèrdua de pes del consum tradicional. Aquest desplaçament no només afecta les xifres, sinó el model mateix de circulació cultural.

El valor de l’Anuari és, un cop més, la seva capacitat de posar en relació aquestes dinàmiques. No es limita a mostrar una millora després de la crisi sanitària, sinó que evidencia una reconfiguració més profunda del sector. La recuperació no és lineal ni homogènia, i es construeix sobre un escenari que ja no és el mateix que abans.

La cultura torna a créixer, però ho fa amb desequilibris interns i amb canvis estructurals en marxa. La qüestió ja no és si el sector es recupera, sinó de quina manera ho fa i quines parts queden enrere en aquest procés.
  

 
Català – Consulta el dossier de premsa amb les dades de Catalunya [2]
 
Tots els volums de l'Anuari SGAE estan digitalitzats i se’n poden consultar, gratuïtament, tots els continguts i capítols a la web de la SGAE [3]