Mataró: quan una festa major esdevé objecte de política cultural

  
Què passa quan una festa major deixa de ser només celebració i es converteix en objecte d’anàlisi? L’estudi sobre Les Santes de Mataró introdueix un desplaçament que no és menor: mirar la festa no des de la seva intensitat, sinó des dels seus impactes, tensions i condicions de futur. I això obliga a fer una pregunta que sovint queda fora: què vol dir governar una festa d’aquesta escala?
  

L’estudi sobre Les Santes de Mataró parteix d’un objectiu clar: analitzar de manera qualitativa l’impacte de la festa major i obrir un procés de reflexió compartida sobre el seu futur. No és una memòria ni una celebració institucional. És un exercici de lectura crítica d’un dels principals dispositius culturals de la ciutat.

El punt de partida és una evidència coneguda però poc treballada en profunditat. Les Santes són molt més que una programació d’actes. Són un sistema complex que mobilitza centenars de voluntaris, implica un gran nombre d’entitats i concentra una part significativa de la visibilitat cultural de la ciutat. Al voltant de 600 persones hi participen activament en l’organització, i l’assistència supera les 180.000 persones en les edicions prèvies a la pandèmia, segons les dades recollides a l’estudi.

Aquesta dimensió massiva conviu amb una forta càrrega simbòlica. La festa, recuperada el 1979 en un context de reconstrucció democràtica, es fonamenta en la cultura popular i en una idea de participació col·lectiva que ha estat central en la seva evolució. Aquesta base explica, en part, la seva capacitat de generar identitat i cohesió.

Ara bé, és precisament aquesta centralitat la que activa les tensions. L’estudi recull debats recurrents sobre la programació, la despesa, els espais o els mecanismes de participació. No són qüestions accessòries. Són indicadors d’un sistema que ha crescut i que necessita ser repensat. La pandèmia, amb la interrupció o reformulació de les edicions del 2020 i 2021, actua aquí com a accelerador d’aquesta reflexió.

La metodologia reforça aquesta lectura. A través d’entrevistes, sessions de diagnòstic i espais de generació d’idees amb agents diversos, el document construeix una mirada plural que permet identificar impactes culturals, socials, econòmics i també ambientals. Aquesta multiplicitat no simplifica la festa. La fa més complexa i, per tant, més política.

Un dels elements més rellevants és la distribució territorial i funcional de la festa. Tal com mostra el mapa d’espais de la pàgina 20, Les Santes no es concentren en un únic punt, sinó que s’estenen per tota la ciutat, articulant carrers, places, equipaments i la platja en una trama que connecta centralitat i barris. Aquesta extensió reforça la seva capacitat d’arribar a públics diversos, però també planteja reptes de gestió, seguretat i sostenibilitat.

El valor de l’estudi rau en aquest canvi de posició. Les Santes deixen de ser només una festa a preservar. Esdevenen una infraestructura cultural que cal entendre, mesurar i governar. A Mataró, la qüestió ja no és si la festa funciona. És quines condicions cal construir perquè continuï sent un espai compartit, sostenible i capaç d’evolucionar sense perdre el seu sentit col·lectiu.

  
  Les Santes, Festa Major de Mataró. Una aproximació qualitativa al seu impacte i reflexions de futur  [2]