Estat, religió i cultura: bases dels règims culturals a Europa

International Journal of Cultural Policy [2] | J. Rius-Ulldemolins i A. Pizzi
 

Des dels anys noranta, amb l’impuls del neoliberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín, s’ha considerat que l’enfocament correcte de les polítiques culturals era un model liberal basat en la separació entre l’esfera política, d’una banda, i les polítiques i institucions culturals, de l’altra. Amb tot, trenta anys després, aquests avenços han sigut modestos en alguns països europeus que han mantingut en gran manera els trets culturals anteriors, especialment als antics països comunistes i a les joves democràcies del sud del continent.

Quins factors explicarien aquesta continuïtat, malgrat els canvis soferts a l’administració pública i els reptes assumits per la política cultural? Joaquim Rius-Ulldemolins i Alejandro Pizzi aborden aquesta qüestió des de la perspectiva de la sociologia històrica a “Cultural policy regimes and arts councils. The longue durée perspective, birth of the state, religious trajectories and national cultural policies”, publicat a l’International Journal of Cultural Policy [2].
 

Tradicions religioses a Europa | Wikimedia Commons
 

Els autors parteixen de la hipòtesi que les tendències subjacents de la política cultural europea poden establir-se a partir de dues dimensions: d’una banda, la intervenció de l’estat i la influència de la religió dominant en la cultura i, de l’altra, la lògica de la gestió pública i el nivell de finançament de la política cultural. L’articulació d’aquestes dues dimensions donaria lloc a diferents règims de política cultural a Europa.

A partir dels efectes persistents de les relacions entre estat, religió i cultura, l’article analitza aspectes com el rol del naixement dels estats i l’absolutisme, les religions dominants a Europa com a factor explicatiu de la política cultural a cada regió o el naixement de l’estat modern, el seu desenvolupament i el model dels consells de les arts.

Alguns dels resultats relacionats amb aquest darrer punt apunten, a grans trets, a diferències en els nivells de lectura dels ciutadans o en la despesa cultural entre els països de confessió religiosa ortodoxa (amb els registres més baixos), els de tradició catòlica (nivell mitjà) i els de tradició protestant (nivell alt).

Més enllà d’un model de polítiques culturals construït a partir de models d'estat de benestar, de les orientacions polítiques i concepcions més o menys elitistes de la cultura, l’estudi mostra que aquestes dimensions són en gran manera variables dependents de factors més profunds, com el naixement de l'estat i la confessió religiosa. En resum, aquesta situació explicaria la dificultat de fomentar la convergència entre els diversos models europeus de política cultural.

Podeu sol·licitar-ne una còpia al Centre d’Informació i Documentació [3] (CIDOC) a través del correu electrònic cidoc@diba.cat [4] ó el Servei de consulta bibliogràfica en línia [5].

 
 
Cita bibliogràfica
 

Rius-Ulldemolins, J. i Pizzi, A. (2022). Cultural policy regimes and arts councils. The longue durée perspective, birth of the state, religious trajectories and national cultural policies. International Journal of Cultural Policy, 28 (1), 17-33 DOI: 10.1080/10286632.2021.1883597 [6] 

_____________________________________________________________________