Les arts escèniques al centre de l’educació

 Academia de las Artes Escénicas [2]
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

A través de l’informe “Trabajo de Sísifo. Las artes escénicas en la educación”, l’Academia de las Artes Escénicas [2] reflexiona al voltant de la importància de la pràctica de les arts escèniques en les diferents etapes de l’educació i fa una crida a les institucions per valorar la seva situació en l’ensenyament i prendre decisions que afavoreixin l’enriquiment personal i acadèmic dels alumnes mitjançant les diferents arts escèniques.

Els autors denuncien que la perspectiva utilitarista a l’ensenyament, pròpia del neoliberalisme, aboca el teatre o la dansa al marge del sistema educatiu, així com la regressió que està patint la música, malgrat estar inclosa als currículums escolars.

 

Programa de sensibilització artística a l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat | elprat.cat [3]

 

L’estudi inclou les reflexions dels professionals de l’ensenyament de les arts escèniques a centres públics i privats al voltant de l’estatus d’aquestes disciplines en la formació reglada (primària, secundària, batxillerat, formació professional, ensenyaments artístics i universitaris) i no reglada.

Organitzat en quatre blocs, el primer d’ells ofereix una contextualització teòrica sobre les arts escèniques en l’àmbit educatiu, identificant els diversos eixos que les componen o les competències bàsiques de l’educació artística. Així mateix, fa un repàs a l’evolució recent de la presència del teatre, la dansa i la música en l’ensenyament i els nous models que s’hi entreveuen, com ara, el teatre per a la inclusió i amb perspectiva de gènere, la dansa integrada o l’estimulació musical primerenca.

Tot seguit, s’analitza l’estatus de l’ensenyament d’arts escèniques a la legislació espanyola des de 1970, passant per les diverses ordenacions i revisions legislatives que han afectat el teatre, la dansa i la música i el seu desenvolupament a les comunitats autònomes.

 

Evolució legal i fites en l’ordenació de les arts escèniques

 

El tercer capítol presenta la metodologia i una completa anàlisi dels resultats de la recerca, basada en tres qüestionaris (en relació amb les arts escèniques en el currículum general, els efectes de la pràctica de les arts escèniques i el seu ensenyament) destinats a membres de l’Acadèmia, professionals de les arts escèniques i professorat del sistema educatiu.

L’últim bloc inclou les conclusions de l’estudi agrupades per blocs temàtics i unes propostes de millora concretes adreçades a les institucions. Aquestes propostes despleguen la idea d’incloure les arts escèniques de forma interdisciplinària en tots els nivells educatius, així com una sèrie d’aspectes en relació amb la formació del professorat especialitzat, els equipaments o la difusió i visibilització de les arts escèniques.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Motos, T., Giménez, C., Gassent, R. (2021). Trabajo de Sísifo. Las artes escénicas en la educación [4]. Academia de las Artes Escénicas de España. academiadelasartesescenicas.es [5]

_____________________________________________________________________