Vertebrar culturalment els Països Catalans

Relatoria del la quarta conversa dels Debats KULT, amb Jordi Oliveras, Eunice Romero, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich i Nando Cruz
 

Ell passat 2 de desembre vam cloure el cicle de debats “Cultura, Comunitat, Revolució” [2] a un espai que ens vincula històricament amb la nostra proposta política: la Lleialtat Santsenca, un edifici aixecat per una cooperativa obrera fundada fa cent anys al barri de Sants. En aquest quart debat vam plantejar la revisió del model cultural per als Països Catalans des de les perspectives de la creació, la programació, els vincles amb l’administració i la participació dels públics. Amb la moderació del periodista cultural Nando Cruz, hi van participar l’Eloi Aymerich, director audiovisual, productor cultural a Clack i professor universitari; la Rosa Cerarols, geògrafa, antropòloga, escriptora i cofundadora del Konvent – o, com va dir el Nando, el CCCB del Berguedà -;  Eunice Romero, politòloga, investigadora i directora General de Migracions, Refugi i Antiracisme; Jordi Oliveras, animador cultural, coordinador d’Indigestió i de la revista Nativa.

El Nando Cruz va llençar als participants la reflexió que cada cop és més difosa la separació entre cultura i societat. Jordi Oliveras va considerar que s’han de trobar alternatives més “modestes” a l’imaginari de cultura transformadora: “El que ens hem de plantejar és quina relació tenim amb la cultura que ja s’està fent, no considerar-nos com a constructors de cultura transformadora. Tot això pressuposa una sola cultura que hem de fer arribar a la societat. Però en lloc de crear de nou, hem de remenar en allò que tenim”.
 
 

Nando Cruz, Rosa Cerarols, Eloi Aymerich, Eunice Romero i Jordi Oliveras
 
 

L’Eunice Romero va continuar que allò que transforma la cultura són les subjectivitats: “la manera com em relaciono amb el món, amb les persones i amb mi mateixa”. Segons el seu punt de vista, el fet que el capitalisme converteixi la cultura com a un bé que ens fa “més distingits”, provoca que es legitimin algunes subjectivitats per sobre d’altres: per tant, el que s’ha de transformar és la manera capitalista de fer cultura que reprodueix aquestes relacions socials. 

Al seu torn, l’Eloi Aymerich va respondre que no s’ha de parlar de cultura sinó de “cultures”, en plural. “És molt infantil i condescendent parlar de cultura bona i cultura dolenta – la capitalista, alienadora i mercantil -. En la mateixa indústria audiovisual hi ha exercicis de resistència mediàtica brutals. Ens hem de carregar la cultura hegemònica? No, jo crec que el que hem de defensar és un ecosistema més divers i que contempli el que hi ha fora del mercat capitalista i de l’estat”. 

Per cloure aquest bloc, la Rosa Cerarols va insistir en què el terme “cultura transformadora” és un eslògan buit i va posar en dubte l’agència de projectes com el Konvent per expandir aquest imaginari. “Hem de ser sincers quan definim aquest concepte. I hem de tenir en compte que els creadors tenim una gran precarietat material. La cultura està vinculada allà on som, l’interès creatiu s’acciona des d’on ets, i cap a on treballes. Això ja planteja l’agència de la transformació”. 

Pots llegir la relatoria sencera al web de KULT [3]

_____________________________________________________________________