Artivisme i crítica festiva a l’espai públic de Barcelona i València

Ricardo Klein [2], Joaquim Rius-Ulldemolins [3] | Arte, Individuo y Sociedad [4]
 

El sentit de pertinença dels habitants amb el seu entorn urbà està íntimament lligat amb la participació en l’espai públic, relació que es complica en aquelles ciutats més grans, en les quals es redueixen les possibilitats de generar convivència en l’espai social.

Partint d’aquesta mirada, d’accions artivistes a Barcelona i de la politització de les Falles a València, l’article "Prácticas culturales y espacios públicos como lugares de interacción social y política. Un análisis de artivismo y de crítica festiva en Barcelona y València”es fa ressò de com aquestes interaccions desemboquen en formes de desobediència social, en uns casos, i en accions que perpetuen la reproducció de pràctiques culturals conservadores, en d’altres.
 
 

Marxa #SinMordaza contra la ‘llei mordassa’. enmedio.info [5]
 
 

L’article, signat per Ricardo Klein i Joaquim Rius-Ulldemolins, parteix essencialment de l’anàlisi de documents visuals d’iniciatives que cerquen configurar noves relacions espacials i socials entre l’art i la ciutat, en el foment de nous espais públics basats en la construcció de lligams de pertinença amb el lloc habitat.

Quant al cas de Barcelona, s’analitza com l’artivisme, a través de l’acció directa, fomenta un canvi de llenguatge participatiu a l’espai públic, trencant amb l’esquema social de quotidianitat i proposant noves perspectives del dret a la ciutat a la ciutadania, enfront de la seva instrumentalització com a mercaderia.

Els autors destaquen com, en aquest context, la fotografia constitueix una eina de recol·lecció d’informació i d’anàlisi documental rellevant per promoure el coneixement i l’empatia cap a l’objecte de denúncia, sovint desenvolupat en contextos d’inestabilitat política i econòmica, i com les xarxes socials i internet esdevenen mitjans de difusió indispensables que permeten viralitzar i globalitzar l’acció local.
 
 

Falla Mossén Sorell-Corona 'Pàtries de nylon'.  javierjaen.com [6]
 
 

D’altra banda, pel que fa a les Falles de València, s’incideix en la instrumentalització social i política de la imatge originada per un ritual amb una forta càrrega emocional. L’article analitza com, tot i ser una tradició provinent de la iniciativa popular amb un marcat caràcter satíric les Falles han estat instrumentalitzades pel franquisme i, en democràcia, per les oligarquies per construir un consens social al voltant d’una definició conservadora de la identitat valenciana i l’ordre social.

El protagonisme dels monuments a l’espai públic i la sociabilitat que s’hi genera, fa que aquesta instrumentalització sigui especialment efectiva. A l’altra cara de la moneda, es recull com existeix un clúster creixent de falles experimentals que incorporen un llenguatge innovador i recuperen materials de construcció més sostenibles – en contraposició als materials en plàstic popularitzats en els darrers anys – com a reivindicació de la seva essència, convertint-se també en fonts de difusió de l’street art.

Aquest article ha estat publicat en la revista trimestral “Arte, Individuo y Sociedad [4]”, publicada per la Universidad Complutense, que centra el seu contingut en articles de recerca sobre arts visuals i les seves relacions amb el context social, històric, polític i cultural.
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’article:
 

Klein, R., Rius-Ulldemolins, J. (2021). Prácticas culturales y espacios públicos como lugares de interacción social y política. Un análisis de artivismo y de crítica festiva en Barcelona y València. Arte, Individuo y Sociedad, 33(3), 753-767. DOI: doi.org/10.5209/aris.69984 [7]

_____________________________________________________________________