Periférica Internacional. Revista para el análisis de la cultura y el territorio

Periférica [2] | Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz [3]

Com incorporar la sostenibilitat i liderar en matèria mediambiental des de la cultura? La darrera edició de la revista Periférica aporta reflexions rellevants per actualitzar el coneixement existent entre els agents culturals sobre els processos d’inclusió de la cultura en l’Agenda 2030 i el desenvolupament sostenible, imprescindible per sortir enfortits del moment d’inflexió per al sector que ha marcat la pandèmia.

Alfons Martinell [4] obre el monogràfic principal d’aquest número, dedicat a «cultura i desenvolupament sostenible», reclamant la incorporació de la dimensió cultural al centre de les polítiques públiques com a element indispensable per atènyer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, especialment en aquests temps complexos. Al llarg de les seves línies, fa un reconeixement als esforços acadèmics i polítics realitzats en els darrers anys en l’elaboració de sistemes de mesura dels impactes de la cultura en el desenvolupament, així com a la governança local, que ha estat hàbil en la inclusió de la cultura en les estratègies de desenvolupament. En aquesta línia, i davant d’un escenari postcovid, apunta: «les respostes han de ser locals, però també globals, per la interdependència dels nostres sistemes culturals».

Per la seva banda, Jordi Pascual [5] reflexiona al voltant de la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible, paradigma consolidat a les darreries del segle passat en un marc amb només tres pilars: economia, medi ambient i inclusió social. Es tracta d’un article fonamental per entendre les aportacions més significatives al relat que defensa aquest posicionament de la cultura, repassant les contribucions de Jon Hawkes, l’autor que va encunyar aquest concepte a The Fourth Pillar of Sustainability. Culture’s essential role in public planning [6], l’estratègia que ha adoptat l’organització mundial Ciutats i Governs Locals Units (CLGU) o l’acadèmica Nancy Duxbury [7], entre d’altres.
 

The Louisiana Children’s Museum
 

Altres articles que formen part d’aquest monogràfic revisen les relacions d’àmbits com el patrimoni, el món del llibre o els festivals de música amb les agendes de desenvolupament (Agenda 2030, Agenda 21 de la Cultura, etc.). A més, si esteu interessats a comprendre millor aquestes relacions i portar-les al vostre camp d’acció, hi trobareu una completa bibliografia comentada relativa a la dimensió cultural del desenvolupament que us serà ben útil per entendre la seva evolució i tractament a escala internacional.

Com ve sent habitual en les darreres edicions, aquesta publicació compta amb un segon monogràfic que explora altres realitats internacionals. En aquesta ocasió està dedicat a les «polítiques culturals contemporànies a Xile» i fa un repàs a la seva evolució en les darreres dècades, recalcant el rol de la ciutadania i la participació cultural.

 Revista completa:

[8]

Periférica Internacional: Revista para el análisis de la cultura y el territorio. [8](2020) 

https://dx.doi.org/10.25267/Periferica [9] 

_______________________________________________________________________

 Referències bibliogràfiques
 

Hawkes, J. (2001).The Fourth Pillar of Sustainability: Culture’s essential role in public planning. Cultural Development Network. https://bit.ly/2NNw3pH [10]

Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units. (2010). La cultura es el cuarto pilar del desarrollo sostenible. CGLU.  https://bit.ly/2NJUAvH [11]